Més enllà del Feng Shui: Del codonyer a la tia Maria

Em fascina el codonyer perquè és un dels darrers arbres a perdre les fulles a l'hivern i un dels primers en tornar a brotar. Em recorda aquelles persones que sempre són a punt quan les necessites i aquesta és la simbologia particular que li confereixo. Ara bé, he fet una mica de recerca i he descobert un munt de coses interessants.

El seu origen es remunta a Babilònia, fa més de 4.000 anys. Els grecs el van estendre per tota la Mediterrània.

A la Grècia clàssica, i posteriorment a Roma, el codonyer era símbol d'amor i fertilitat. Per això els seus fruits s’associaven a la deessa Afrodita (Venus per als romans).  

S’atribueix al llibre De Re Coquinaria, del gastrònom Marc Gavi Apici (segle I), la publicació de les primeres receptes amb codonys.

S’oferien com obsequi nupcial i, segons l’historiador Plutarc (anys 46-120 d.C.), les núvies havien de mossegar un codony per tal de perfumar-se i que el seu petó fos dolç. I és que aquest fruit va ser un dels primers ambientadors casolans de la història. Grecs i romans els posaven a les cuines per escampar l’olor persistent del que s’havia cuinat. Encara avui aquesta tradició perviu en alguns pobles d’Andalusia i d’Extremadura.  També és costum desar-los entre la roba neta. A més, durant l’Edat Mitjana, es creia que foragitaven els mals esperits i per això és penjaven a les portes de les cases.

Abans que la tia Maria els collís, Josep Carner (1884-1970), al poema Els codonys tardorals, dins del llibre Els fruits saborosos, fa un elogi de l’amor serè que presideix la vellesa i endolceix la vida. Quin millor final que la seva darrera estrofa: 

“Llavores, el codony, que es feu vell en la branca,

dins el calaix perfuma la nostra roba blanca,

i si l’amorosim al caliu de la llar

i l’acostem als llavis sorruts, és dolç, encar.”

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Una escriptura femenina

S’acosta la diada de Sant Jordi i us vull recomanar un llibre de M. Eugenia Manrique: Mano de mujer. Método y arte de la caligrafía japonesa (Kairós), que tot just va presentar la setmana passada a Barcelona acompanyada d’Agustín Pániker, el seu editor.

“Mano de mujer” es refereix a l'hiragana, una escriptura creada per les dones japoneses durant el període Heian (entre l’any 794 i el 1185, amb capital a Kioto) per poder expressar-se en la seva veu, quan se'ls va impedir aprendre els kanji. 

Després d'un repàs a la història de l'antic Japó i a l'art de la cal·ligrafia, l’autora s’endinsa en l'origen d'aquesta escriptura cal·ligràfica lliure i expressiva, entesa com a iniciació al shodo o «camí de l'escriptura»; un art que es descriu com un mitjà per cultivar l'ésser interior, a través del qual s'assoleix un estat meditatiu de quietud mental i harmonia. 

El lllibre mostra amb detall com començar l'aprenentatge de l'hiragana.  Inclou els models dels 46 kana que el conformen i acaba amb l'antic poema iroha, reflex del sentir de la impermanència, en què es contenen sense repetició totes les síl·labes de l'hiragana.

Manrique, nascuda a Veneçuela i afincada a la capital catalana, és llicenciada en Belles Arts. Va estudiar pintura tradicional xinesa a la Xina i el 2014 va rebre el gran premi de Sumi-e a l’Exposició Internacional de Cal·ligrafia i Pintura Xinesa del Museu d’Anshan (Xina). L’any 1990 va obtenir el Bronce Price, premi de pintura Osaka International Triennale, al Japó. Experta en cal·ligrafia i pintura tradicional, doncs, imparteix classes de pintura oriental a Barcelona.

Altres llibres seus són Pintura Zen: Método y arte del Sumi-e; Palabras con corazón; Arte, naturaleza y espiritualidad: Evocaciones taoístas; i Sabiduría de la Antigua China. Proverbios, cuentas y leyendas del Chéng Yu.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Un símbol japonès

El fengshui recomana posar un símbol de protecció al rebedor per deixar que les energies favorables hi arribin i perquè en filtri les negatives. Sense anar més lluny, bé que hem vist que les nostres àvies i mares posaven llorer o palma beneïts el Diumenge de Rams al darrere de la porta, oi? Doncs la cosa va per aquí.

Moltes persones no saben què posar-hi. El cert és que hi ha moltes possibilitats, segons les creences i les cultures. I avui n’he trobat un que prové del Japó: els Jizō. En teniu un a la imatge i en trobareu de decoratius.

Per als japonesos es tracta d’un ésser compassiu que ajuda, té cura i guia tothom, especialment els nens i nenes i els viatgers. A la pel·lícula d’animació El viatge de Chihiro, dirigida per Hayao Miyazaki el 2001, apareix a la meitat del camí del protagonista.

Si filem més prim, també és l’encarregat de protegir les embarassades i les ànimes dels infants malalts o que no han pogut arribar a néixer.

Hi ha una llegenda que explica que un matrimoni ancià i pobre treballava venent els barrets de palla que elaboraven. Quan va arribar el moment de celebrar l’Any Nou, no tenien ni un cèntim per comprar aliments. Així és que el marit va prendre cinc d’aquests barrets però no va aconseguir vendre’ls. Quan tornava, trist, a casa seva, va començar a nevar, va veure sis estàtues de Jizō completament cobertes per la neu i li van fer pena. Així és que les va cobrir amb els barrets. Com que no en tenia per a totes, es va treure el seu propi barret i va deixar-lo a la sisena estàtua. Ja a casa, a la nit, la parella va sentir un soroll a fora i, en sortir a veure què passava, va trobar, a la seva porta, arròs, peix, dolços i unes monedes d’or. Els Jizō els agraien així la seva bondat.

Si viatgeu a Japó, diuen que es poden veure a la muntanya Misen, a l’illa de Miyajima, i als camins del voltant de Kioto. Els pelegrins els fan tota mena d’ofrenes: barrets i bufandes perquè no tinguin fred i pitets perquè no s’embrutin amb les menges que dipositen als seus peus (creuen que el vermell allunya les malalties i els dimonis), joguines o similars.

Més sobre símbols de protecció en aquest enllaç

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Una rosa per meditar

Al mes d’abril les roses comparteixen protagonisme amb els llibres i la Moreneta, patrona de Catalunya, és també rosa d’abril encara que la seva diada no sigui tan festiva com la del patró. Potser ens ho hauríem de fer mirar.

Per anar fent boca, avui us proposo una meditació en una rosa. Si us ve de gust, la podeu enregistrar vosaltres mateixos amb el mòbil i després us escolteu i us feu de guies.

Servirà per, entre altres coses, activar el quart txacra, el del cor, en el qual resideixen la devoció, l’amor, la compassió i la curació i que regeix el cor, els sistemes circulatori i immunològic, els pulmons i el fetge.

Per començar, com sempre, cal seure de manera còmoda. L’esquena s’ha de mantenir recta. Els ulls, els podem tenir tancats o aclucats mirant el terra a un metre davant nostre.

Ens anem relaxant al ritme de la nostra respiració, que ha de ser suau, posant l’atenció en com l’aire entra i surt i en el recorregut que fa i repassant tot el nostre cos per detectar-ne molèsties o tensions i anar-les afluixant.

Imaginem un roser ple de petites poncelles. I ens fixem en una d’elles, que encara és ben tancada tot i que s’hi endevina un punt de color rosa. Molt gradualment veiem com, ben a poc a poc, es va obrint i els pètals es van separant de manera molt lenta. De mica en mica, va florint una rosa espectacular.

Sentim la seva olor. Visualitzem com un raig de sol l’il·lumina i l’escalfa. Gaudim d’aquesta imatge. I ens anem identificant amb aquesta rosa, que acabem portant al nostre interior, al nostre cor. Com ella, som en un roser ben arrelat a la terra, que ens nodreix i creixem cap amunt amb l’energia que ens dona la llum.

En acabar ens podem anar activant i obrint els ulls del tot en el moment en què ho desitgem, tot trigant el temps que calgui. Si ho hem fet bé, ens sentirem frescos com una rosa, i mai més ben dit.

Podeu trobar una altra meditació aquí

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com