Quan els deia, a amistats i persones conegudes, que no s’amoïnessin que l’endevinador de la ceba preveia que a partir del mes de març aniríem deixant enrere la sequera la majoria em deia que tant de bo i d’altres feien cara d’escèptiques, una mica com Tomàs, que si no veien no ho creien.
Sigui com sigui, des de ben antic es fan servir mètodes tradicionals de predicció meteorològica, normalment per part dels pagesos. En castellà en diuen “cabañuelas” i es troben documentades al segle XI, practicades pels jueus residents a Toledo. Actualment, a Espanya es fa servir la correspondència següent. El primer dia del mes d’agost serveix per pronosticar el temps que farà el gener de l’any següent; el segon, el mes de febrer; el tercer, el març i així successivament.
Una altra tradició són les témpores, que corresponen a tres dies de febrer, tres de maig, tres de juny, tres de setembre i tres de desembre. Normalment es tracta d’un dimecres, un dissabte i un diumenge. Per exemple, el dia 21 de febrer serveix per vaticinar el temps que farà al mes d’abril i el dia 23 al del mes de maig.
A
d’altres maneres de fer els experts es basen en diferents indicadors (les
formes dels núvols, la direcció del vent, la rosada, el comportament dels
animals, etc.) La saviesa popular és més sàvia, i valgui la redundància, del
que molt gent es pensa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada