Encara n’hi ha d’altres, però. I és que a les
persones que comencen els sembla que no es poden concentrar en un entorn no
silenciós del tot i, si bé és cert que l’absència de sorolls ajuda, hom ha de
poder meditar a qualsevol lloc. La gràcia està en aconseguir que tot allò que
s’esdevé al nostre voltant no ens destorbi.
Quan vaig acabar els meus estudis -d’això ja en fa
una pila d’anys!- i vaig començar a treballar, de casa a la feina feia un
trajecte d’una hora en metro - coses que passen quan vius en una ciutat gran-.
Vaig aprendre a aprofitar aquest temps, que en teoria perdia, bé llegint o bé
meditant. Tot sovint, quan agafava lloc per seure, tancava els ulls i
practicava els exercicis que aprenia aquí i allà. I, aliena al moviment que hi
havia al vagó, em programava per estar atenta a l’anunci de la meva parada. I
mai em vaig passar d’estació.
Per tant, no us obsessioneu en buscar un espai
perfecte per practicar-la, perquè qualsevol lloc ho és. Si esteu en família, sí
que potser podeu demanar que no us vinguin a dir res mentre us hi poseu.
Tanmateix, podeu anar a qualsevol parc, a una platja, a un bosc, al camp i fer
el mateix. I tant és que el que s’escolti. La vostra ment n’ha de ser conscient
i deixar-ho passar com qui veu núvols desfilant al cel o bombolles de sabó que
volen i esclaten.
Sobretot, recordeu que meditar consisteix en
aturar-se, sentir-se respirar i estar en el present; en definitiva, prendre
consciència.
Diu Eckhart Tolle: “La consciència és el millor agent
per al canvi”.
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
