Més enllà del Feng Shui: El rellotge intern

Aquest cap de setmana viurem un dels dos dies de l’any que no duren 24 hores perquè, a la matinada de dissabte a diumenge haurem d’avançar el rellotge una hora. A les dues seran les tres i entrarem de ple dret a l’horari d’estiu.

Va entrar en vigor per primera vegada el 15 d’abril de 1918 tot i que el seu ús ha anat variant segons les èpoques. Com que el canvi d’hora suscita molta controvèrsia, l’any 2018 la Comissió Europea va realitzar una consulta en què més del 80% dels 4,6 milions de ciutadans que hi van participar es van mostrar favorables a eliminar-lo. Tanmateix, els experts van aconsellar informar bé tota la població dels pros i contres d’erradicar-lo i esperar a tenir un consens compartit. Ara per ara, complim la directiva europea de l’any 2.000.

Pel que fa a l’Estat Espanyol, l’última data de canvi d’horari publicada al BOE correspon al 26 d’octubre de 2026, però aquest calendari és susceptible d’ésser ampliat en qualsevol moment.

Sigui com sigui, quan els governs n’analitzen riscos i oportunitats solen fixar-se només en criteris econòmics (despeses d’il·luminació, calefacció, comportaments dels usuaris). Ara bé, sembla que no es té massa en compte la cronobiologia, que estudia els cicles interns del cos i afirma que la seva alteració pot derivar en trastorns de la salut.

Per entomar de la millor manera possible el canvi d’hora aconsella que:

- Adaptem les hores de menjar de mica en mica.

- Fem exercici.

- Ajustem l’horari del son de forma gradual i mantinguem una rutina sana: evitant migdiades llargues, exposant-nos més a la llum natural i menys a les pantalles abans d’anar a dormir, sopant lleuger i dormint a les fosques.

I és que cal que siguem nosaltres mateixos els qui tinguem cura del nostre rellotge biològic, encarregat de controlar els patrons del somni, la conducta alimentària, la secreció d’hormones, la tensió arterial i la temperatura corporal.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Fusta viva

La silvicultura es defineix com el conreu dels boscos, especialment per a llur aprofitament racional, així com el conjunt de tècniques i de coneixements relatius a aquest cultiu. Una part d’aquesta sapiència ens diu que la fusta és viva fins i tot després d’ésser tallada i, per això, com tot allò que té vida rep l’influx de la Lluna.

Així, si el que volem és matèria de bona qualitat per fer-la servir en la construcció o en la fusteria, la saviesa ancestral ens diu que cal tallar els arbres en lluna descendent, entre la caiguda de les fulles i el solstici d’hivern. En aquest punt, matisar que mai no s’ha de confondre la lluna minvant amb la descendent, ja que aquesta no fa referència a cap de les fases lunars sinó al període en què el seu recorregut vist des de la Terra es veu cada dia més avall en el cel que el dia anterior.

Pel que fa a la llenya, cal tallar-la també en lluna descendent i mai just abans o després de la lluna nova (perquè, si no, no crema bé) i apilar-la entre el quart creixent i el minvant (o sigui amb lluna vella) perquè s’asseca millor. 

En canvi, si el que desitgem és un avet per Nadal, s’ha de talar en lluna ascendent i creixent perquè les agulles s’hi conservin més temps.

D’altra part, si podeu un arbre en lluna nova, us trobareu amb què les ferides no li cicatritzen bé i es podreixen i, amb els anys, emmalaltirà i morirà.

Fa uns dies vaig llegir en un reportatge que a l’Estat Espanyol en general s’estan esporgant malament els arbres urbans, amb podes agressives que debiliten les arbredes i les deixen més exposades a fongs i diferents plagues. I és que no es pot viure d’esquena a la natura.

Més articles sobre arbres:

- Els pulmons de la terra

- Boscos amb salut

- Natura terapèutica

- Abraçar arbres

- La vida secreta dels arbres

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Metereologia ancestral

Des de fa molt de temps, l’inici d’un nou any m’assenyala que és el moment d’adquirir un nou Llunari, un llibre-calendari per tenir en compte la influència del nostre satèl·lit i, així, aprofitar-la de forma correcta, no només a l’hora de treballar l’hort o el jardí sinó a la de tenir cura de la nostra salut.

El seu principal autor és Michel Gros, horticultor ecològic, que diu: “Treballar i viure amb la lluna és una forma senzilla i natural d’optimitzar els recursos i de millorar la nostra manera de viure respectant l’entorn”.

Consultant-hi el calendari d’aquest mes, hi he trobat una referència a les quatre témpores. Si aneu al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), veureu que les defineix com a “temps de dejuni, prescrit per l’Església catòlica, al començament de cadascuna de les quatre estacions de l’any”.  Tanmateix, segons el Llunari es tracta de quatre períodes de l’any en què, a banda de dejunar i, segons la tradició, fer penitència i ofrenes, serveixen per predir les tendències meteorològiques dels tres mesos següents.

Les quatre témpores tenen el seu origen en les festes populars paganes equinoccials que l’Església Romana volgué cristianitzar convertint-les en dies especials per a agrair collites, demanar bon temps per a l’agricultura, amb rogatives i processons.

Sigui com sigui, corresponen a quatre mesos de l’any. Enguany, a març, juny, setembre i desembre (varien d’any en any, segons la lluna, com la Quaresma) i sempre a un dimecres, un divendres i un dissabte de cadascun d’aquests. Així, el dimecres 12 de març ens ha ensenyat com serà el mes d’abril, avui divendres dia 14 se’ns avança la climatologia del mes de maig (sembla que plujós) i demà dissabte 15 se’ns pronosticarà el mes de juny. Presteu-hi atenció. La saviesa ancestral no té preu.

www.montsemilian.com

Article relacionat: La prova de la ceba