Així, si el que volem és matèria de bona qualitat per fer-la servir en la construcció o en la fusteria, la saviesa ancestral ens diu que cal tallar els arbres en lluna descendent, entre la caiguda de les fulles i el solstici d’hivern. En aquest punt, matisar que mai no s’ha de confondre la lluna minvant amb la descendent, ja que aquesta no fa referència a cap de les fases lunars sinó al període en què el seu recorregut vist des de la Terra es veu cada dia més avall en el cel que el dia anterior.
Pel que fa a la llenya, cal tallar-la també en lluna descendent i mai just abans o després de la lluna nova (perquè, si no, no crema bé) i apilar-la entre el quart creixent i el minvant (o sigui amb lluna vella) perquè s’asseca millor.
En canvi, si el que desitgem és un avet per Nadal, s’ha de talar en lluna ascendent i creixent perquè les agulles s’hi conservin més temps.
D’altra part, si podeu un arbre en lluna nova, us trobareu amb què les ferides no li cicatritzen bé i es podreixen i, amb els anys, emmalaltirà i morirà.
Fa uns dies vaig llegir en un reportatge que a l’Estat Espanyol en
general s’estan esporgant malament els arbres urbans, amb podes agressives que
debiliten les arbredes i les deixen més exposades a fongs i diferents plagues.
I és que no es pot viure d’esquena a la natura.
Més articles sobre arbres:
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada