Un dels relats més emotius d’aquesta tradició transcorre durant la dinastia Qin (de l’any 221 fins al 207 aC) i ens explica que, un bon dia, el marit de Meng Jiangnü és obligat a marxar de casa per anar a treballar a la construcció de la Gran Muralla.
Després de molt de temps sense que l’esposa en tingui cap notícia, aquesta decideix emprendre un llarg viatge –travessant muntanyes, rius i camins inhòspits- per dur roba d’hivern al seu espòs. Quan hi arriba, descobreix que ell ha mort a causa de les pèssimes condicions laborals
El dolor de la muller és tan profund i pur que plora sense parar davant del mur, fins que la seva pena commou cel i terra i un tros de la muralla s’esfondra, deixant al descobert les restes del seu marit i permetent-li un comiat digne.
En el món d’avui, en què aixequem murs visibles i invisibles —entre pobles, idees i cors— i on l’oblit històric encara manté molts cossos enterrats, la història de Meng Jiangnü ens ensenya que la determinació pot trencar qualsevol barrera. Com en el fengshui, on les energies bloquejades han de ser alliberades per recuperar l’harmonia, les seves llàgrimes de Meng Jiangnü deixen al descobert no només un difunt, sinó també la veritat i la memòria.
Es tracta
de llàgrimes que simbolitzen totes les veus que s’alcen contra la injustícia i
la separació forçada. Ens recorda que l’amor, la memòria i la veritat són
forces capaces de fer caure qualsevol paret —sigui de pedra, de por o de
prejudici—, i que, quan el cor es mou amb fermesa, l’energia flueix i
transforma fins i tot allò que semblava immutable.
www.montsemilian.com
