Translate

divendres, 29 de setembre del 2023

Feng Shui: El llit de l'emperador

Segons fengshui, els llits han de ser alts. Quan en vaig aprendre, em van explicar que es tracta d’un principi simbòlic. I és que com més alt et situes, per exemple, en un arbre, millor veus allò que està venint i, per tant, et sents més protegit i segur.

De la mateixa manera, aconsella que els caps de família dormin en l’estança més allunyada de la porta, una altra manera d’ubicar-se a prou distància del que pugui acostar-se. Si la nostra llar esdevé un reflex de nosaltres, el més sensat és que representi una simbologia adequada.

Fins fa poc, quan explicava aquests principis, sempre hi havia algú que, de manera encertada, em recordava que tradicionalment els xinesos sempre han dormit en una màrfega a terra, o almenys això és el que sempre hem vist al cinema, a la literatura i a l’art.

El cert és que no sabia com explicar aquesta incoherència fins que vaig tornar a veure la pel·lícula L’últim emperador, dirigida per Bernardo Bertolucci i guanyadora de 9 premis Oscar l’any 1988.

Explica la història de Pu Yi -darrer emperador de la Xina i, després, de Manxukuo- entre 1908, quan amb 3 anys esdevé emperador, i la seva mort, l’any 1967.

En revisitar aquest film que, en gran part, transcorre a la Ciutat Prohibida, a Beijing, i que compta amb una ambientació extraordinària, en una seqüència es pot observar com l’emperador dorm en un llit alt mentre que els eunucs que el serveixen dormen a terra, sobre matalassos.

És aquí on se’m va encendre el llum. Antigament, tant el fengshui com l’astrologia xinesa estaven reservats per a l’ús exclusiu de l’emperador perquè es consideraven eines poderoses i es castigava tothom qui ho practicava fora de la Cort. I, naturalment, si algú havia d’estar protegit segons l’Emperador era ell mateix.

Per tant, si us considereu emperadors i emperadrius de casa vostra, ja sabeu.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

divendres, 22 de setembre del 2023

Més enllà del Feng Shui: Cavalls de vent

Les banderoles com les que apareixen a la imatge que acompanya aquest article són oracions i benediccions tibetanes escrites sobre trossos de tela i s’anomenen “lung-tha” o “cavalls de vent”.

La tradició diu que, quan l’aire les belluga, les activa i llança les seves pregàries al vent. De mica en mica, es van desfilagarsant fins a desaparèixer i cada fil que emprèn la volada transporta el seu missatge. Se solen penjar de ponts, de roques, d’arbres, de balcons i, també, dels punts alts de les muntanyes, com les de l’Himàlaia, per protegir els escaladors i els viatgers.

La tradició diu que es canvien a la primavera i que s’han de penjar d’esquerra a dreta començant pel color blau.

Cadascun dels seus cinc colors representa un element i una direcció (Nord, Sud, Est, Oest i Centre). El blau simbolitza el cel o l’espai; el blanc, l’aigua; el vermell, el foc; el groc, la terra; i el verd, l’aire. I, tot sovint, es troben també associats a cinc animals: el cavall, el lleó de les neus, el tigre, el drac i el “garuda”. Aquest darrer és una criatura llegendària de les tradicions hindú, budista i jainista.

Els cavalls de vent van sorgir en el si de les religions xamàniques asiàtiques. Amb el pas del temps van acabar sent adoptats pel budisme tibetà en el seu vessant popular i han esdevingut un símbol de benestar i bona fortuna.

Hi ha una llegenda que diu que Buda va crear els textos que porten escrits i que figuraven a les banderes de batalla utilitzats per les deïtats per lluitar contra els seus enemics.

Realitat o ficció, el cert és que són una imatge de protecció i atorguen un punt d’alegria allà on sigui que els col·loquem.

Si us interessen els símbols culturals, en trobareu un altre en aquest enllaç.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

divendres, 15 de setembre del 2023

Més enllà del Feng Shui: L'ajut d'ajudar

Segons Eric Rolf (1936-2017), autor de La medicina del alma, tot i que l’ànima no emmalalteix, cal cuidar-la i nodrir-la amb el que ell anomena els vint-i-dos aliments de l’ànima. Entre ells, escoltar, sentir i donar i, això últim, fer-ho de forma conscient, amb generositat. En definitiva, ajudar el proïsme.

Ja ho deia José Martí (1853-1895), polític i escriptor cubà, quan afirmava que “ajudar qui ho necessita no només és part del deure sinó de la felicitat”.

I és que, si ajudem, ens ajudem. Tot sovint, aquesta és la millor recepta per sortir de la nostra closca, aparcar els nostres problemes, contribuir al benestar dels altres i sentir-nos bé. No endebades, nombrosos són els escriptors i pensadors que, al llarg del temps, han vist en la vocació de servei un dels sentits de la vida:

“Ningú no és inútil en aquest món mentre pugui alleujar la càrrega dels seus semblants” (Charles Dickens, 1812-1870, escriptor anglès).

“El propòsit de la vida humana és servir, mostrar compassió i tenir la voluntat d’ajudar els altres” (Albert Schweitzer, 1875-1965, filòsof, metge i escriptor alemany).

“En un univers bastant absurd, hi ha alguna cosa que no ho és: allò que podem fer pels altres” (André Malraux, 1901-1976, novel·lista i polític).

“La pregunta més urgent i persistents en la vida és: Què estàs fent pels altres?” (Martin Luther King, 1929-1968, religiós estatunidenc).

“El millor és l’ajut mutu. Com tots sabem que som imperfectes, intentem ajudar-nos els unos als altres” (Haruki Murakami, 1949, escriptor japonès).

Ara bé, crec que sempre respectant la voluntat de altre tot tenint en compte que no sempre tothom vol ser auxiliat i mai fent d’aquest ajut un desequilibri.

Com deia Pitàgoras de Samos (582 a.C, filòsof i matemàtic grec), “ajuda els teus semblants a aixecar la seva càrrega, però no et consideris obligat a portar-la tu en lloc seu”.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

dimarts, 12 de setembre del 2023

Més enllà del Feng Shui: Un modista amb estrella

Carl Gustav Jung (1875-1961) va concloure que hi ha una connexió entre l’individu i el seu entorn i que aquesta genera experiències que, si en som conscients, poden canviar la nostra vida. Es tracta dels senyals.

El dia 18 d’abril de 1946, Christian Dior (1905-1946) va trobar una estrella de metall al terra del carrer Faubourg-Saint-Honoré, a París, mentre anava a reunir-se amb Marcel Boussac, que havia acceptat de finançar-li una casa de costura. Dior ho va interpretar com un senyal del destí i la resta és història de la moda amb majúscules. Ens ho explica una vitrina de la Galerie Dior, espai museístic que es troba a l’edifici on precisament va començar aquesta aventura creativa.

Des d’aleshores, aquest símbol de sort mai no ha deixat de ser present a la prestigiosa firma. Dior mateix el va fer servir per estampar un vestit de la col·lecció d’alta costura primavera-estiu de 1952 i els seus successors com a dissenyadors de la casa també l’han usat en diferents ocasions.

Quan era petit, una vident li va predir que “les dones serien l’essència del seu èxit”. Per descomptat que la va encertar de ple. Suposo que, per això, consultava amb la seva vident de capçalera totes les decisions importants i restava atent als senyals. Són per tot arreu si els sabem veure. Us proposo que un dia us lleveu amb el ferm propòsit d’observar-los. El món ens parla, però tot sovint no el sentim perquè no l’escoltem. Algunes vegades el seu llenguatge adopta la forma d’un símbol i d’altres ens arriba amb informació que ens apareix sense cercar-la, de la mà d’algú conegut, a les xarxes, al televisor.

La saviesa popular diu que hi ha els qui neixen amb estrella i els qui neixen estrellats. Monsieur Dior era dels primers.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

dilluns, 4 de setembre del 2023

Més enllà del Feng Shui: L'antídot

 

A l’antiga Xina, quan una parella es casava, es quedava a viure a casa d’ell i convivien, així nora i sogra. Les desavinences entre una i l’altra solien ésser tan típiques i tòpiques com reals.

Una vegada, una jove no va poder més perquè la seva mare política tot ho trobava malament (com netejava, com cuinava, com s’empolainava) i el seu marit, acovardit, no li donava suport.

Desesperada, va anar a visitar una vella sàvia, experta en herbes i sortilegis, que vivia a la muntanya perquè l’assessorés sobre verins. Aquesta li va dir que en matèria de metzines cal anar a poc a poc i emprar petites dosis per no deixar petjades.

Va dir: - Et donaré una barreja d’herbes tòxiques amb les quals hauràs de fer massatge a la teva sogra dos cops al dia. Perquè accepti aquest tractament administra-li aquestes gotes, que la faran posar malalta. Quan l’hagi vista el metge, que no sabrà què li passa, em fas cridar i aleshores li receptaré els massatges.

Tot es va desenvolupar segons el previst. La fetillera va prescriure unes infusions i uns massatges i va ensenyar a la jove com fer-los. Amb aquests, la sogra es va anar relaxant, el seu caràcter va millorar i les energies de les dues dones es van anar harmonitzant.

Al cap de dues setmanes, sentien veritable afecte l’una per l’altra. Tant és així, que a la nora la van envair els remordiments i va córrer cap a la xamana per demanar-li un antídot. Aquesta va somriure i va exclamar: - No t’hi amoïnis. La tisana no és pas verinosa sinó beneficiosa. El meu pla s’ha acomplert. La pràctica del Tao ens ensenya a transformar el negatiu en positiu.

Això va esdenir una revelació per a la noia i, a partir d’aleshores, va visitar sovint la vella de les muntanyes de qui va aprendre tots els secrets fins que va esdevenir la seva successora com a metge de cossos i d’ànimes.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

divendres, 1 de setembre del 2023

Més enllà del Feng Shui: El premi de la compassió

Un conte taoista explica que el príncep Meng Sun caçava amb els seus cortesans quan van acorralar una cérvola i el seu cervatell. En anar a atrapar-los, la mare va poder escapar, però la cria va dubtar. Així és que Meng Sun s’hi va abraonar, la va capturar i la va lliurar a Tsinn Xi Ba perquè se l’emportés al palau.

Unes hores més tard, el príncep va descobrir que el seu servidor s’havia compadit de l’animaló i l’havia alliberat. Enfurismat perquè havia desobeït les seves ordres, el va enviar a l’exili.

Tanmateix, uns mesos més tard Meng Sung va nomenar Tsinn Xi Ba preceptor. Els envejosos van demanar-li explicacions i el príncep els va respondre: - Si es va compadir d’un cervatell, no ho farà també del meu fill? I és que potser aquest sentiment tan noble no és el més preuat que es pot ensenyar? No va dir Laozi que conèixer els homes és esser savi però estimar-los és ésser humà?

La compassió és un concepte fonamental de moltes filosofies i religions d’arreu del món.

Es tracta d’un dels pilars del budisme, anomenat “karuna”. Thich Nhat Hanh deia que “la compassió és el desig que els altres estiguin lliures del sofriment” i el Dalai Lama afirma que “la compassió és l’antídot natural de la ignorància; és la millor part de la naturalesa humana”.

El manament cristià d’estimar el proïsme com a un mateix comporta misericòrdia. A l’hinduisme, el concepte de no violència (“ahimsa”) apel·la a la benevolència envers totes les formes de vida. Segons Yogi Bhajan, “la compassió et transforma en un ésser humà complet; sense ella, tan sols ets una màquina”.

La “tzedakà”, o caritat, és una manifestació de la pietat en tradició jueva. I per descomptat que al taoisme, la compassió i l’empatia esdevenen virtuts importants que permeten viure amb harmonia amb la natura.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com