Feng Shui: La bellesa de la vellesa

Hi ha persones que, quan veuen un espai bonic, diuen que té un bon fengshui. Per descomptat que la bellesa esdevé un factor important per a aquesta disciplina xinesa, però no ho és pas tot.

En articles anteriors he analitzat algunes tendències decoratives des d’aquest punt de vista, perquè fengshui i decoració no són sinònims i és fàcil que, tot sovint, estiguin en desacord.

Avui acomiado aquesta temàtica amb dos estils més: el “vintage” i el “Wabi Sabi”, que tenen punts en comú. Per exemple, el gust per les coses antigues.

El primer fa uns anys que està de moda. Reuneix mobles clàssics o “art decó”, restaurats amb materials moderns.

El segon deu el seu nom a un terme que es va originar al taoisme durant la dinastia Song, a la Xina (anys 960-1279), i que després es va transmetre al budisme zen. En l’actualitat defineix una estètica basada en la bellesa de la imperfecció i combina el minimalisme amb tot allò que prové de la natura.

En decoració es tradueix en l’ús peces heretades de la família o trobades als encants o mercats de segona mà, projectes de bricolatge o antiguitats.

Des del punt de vist del fengshui, cal tenir en compte que els objectes amb història compten amb una càrrega d’energia important, la que han adquirit al llarg dels anys en absorbir-la dels ambients en què han estat i de les persones que els han posseït o envoltat.

És per això que, si en teniu a casa vostra, cal que en feu una bona neteja energètica; és a dir, no n’hi ha prou amb treure’ls la pols o desinfectar-los.

Una manera fàcil de fer-ho és eixugar-los bé amb un drap mullat en aigua amb unes gotes d’amoníac o de vinagre. Després, cremar-hi a la vora romaní o unes quantes varetes d’encens, amb molt de compte i vigilant-ho de prop per evitar accidents.

El vell pot ser bell i, també, disposar de bona energia sempre i quan tinguem en compte això.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui: Tendències en decoració

Aplicar fengshui no és exactament el mateix que decorar, tot i que incideix en els usos dels espais, en la distribució del mobiliari i en els colors i els elements ornamentals. De vegades ambdues disciplines s’avenen i en d’altres ocasions, discrepen.

En un article anterior, analitzava dues tendències decoratives des d’aquest prisma. Avui, en presento algunes més.

L’estil industrial és un dels que predomina a les revistes sobre decoració. Es caracteritza per l’ús de maons vistos, fusta, molt de metall i, sobretot, materials industrials i pel seu interès en ressaltar els elements arquitectònics.

Res a objectar-hi excepte que, tot sovint, aquests ambients tendeixen a ser molt foscos, amb predomini de grisos i negres i, en fengshui, no s’aconsella abusar d’aquests colors perquè contribueixen a baixar el to energètic dels llocs i, en conseqüència, el dels seus habitants.

Ben al contrari, a l’estil escandinau el blanc n’és protagonista, present a les parets, a més de tons neutres, materials naturals i dissenys simples. La llum sempre serà millor que la foscor però l’excés de blanc, el color que correspon a l’element metall, genera rigidesa i tensió. En un habitatge en què aquest abundi, les persones que hi facin vida tendiran a estar més pendents de les obligacions que del repòs.

I acabo amb l’estil rústic modern, eclèctic i en comunió amb la natura: articles fets a mà, reciclats, artesanals i naturals, amb molta fusta i molta pedra. Per aconseguir-lo no hi poden faltar ni bigues ni columnes. I aquí és on el fengshui té quelcom a dir. Cal anar amb compte amb les bigues en un sostre baix i amb les columnes que no siguin rodones, ja que els angles d’unes i altres esdevenen el que s’anomena “fletxes enverinades” o energia agressiva.

Ja veieu que hi ha per triar i remenar i prendre el millor de cada casa. Com deia Yves Saint Laurent, “les tendències desapareixen, l’estil és etern”.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui: Natural, japonesa, nòrdica

Decoració i fengshui no són sinònims, si bé el darrer ofereix recomanacions relatives a distribució, usos dels espais, formes i colors que es veuen reflectides en l’aspecte final de les estances d’un habitatge.

No només no són el mateix sinó que, de vegades, poden estar en desacord. En aquest i en propers articles analitzaré algunes tendències decoratives per a la temporada 2022-23 des d’aquest punt de vista.

Començo per dos estils en què resulta fàcil que les dues disciplines arribin al consens.

Un d’ells és el natural, que, com el seu nom suggereix, ens acosta a l’exterior. Per als habitants en entorns urbans, la creació de petits racons a manera d’oasi per desconnectar del món i de la tecnologia (televisors, ordinadors, mòbils, etc.) proporciona una reconnexió amb la mare natura. Els materials naturals i orgànics, com la fusta o la pedra hi ajuden. A manca de terrassa o pati, un espai ple de plantes esdevé un petit jardí interior a la vora del qual carregar piles; per exemple, asseguts en una bona butaca llegint, escoltant música o, senzillament, meditant.

El fengshui encaixa molt bé en aquesta tendència ja que la visió del món taoista, en la qual s’inclou aquesta disciplina, consisteix en seguir el camí del Tao; això és, assolir la plena harmonia amb la natura.

L’altre estil que proposo avui és l’anomenat “japandi”, un disseny interiors que conjuga la manera de fer nòrdica i la japonesa tot prenent-ne el millor de cadascuna d’elles. Comparteixen elements comuns, com el minimalisme i la funcionalitat i les seves diferències fan la barreja més atractiva. Així, mentre que la decoració nipona pot resultar massa elegant, l’estil nòrdic, amb detalls més rústics, hi aporta calidesa, sempre necessària en un llar que vulgui ser confortable.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: De varetes màgiques

Per saber si vivim i descansem en un entorn sa, podem fer servir moltes menes de mesuradors; entre ells, de camps elèctrics, de camps magnètics, d’ones electromagnètiques i de radioactivitat.

Tanmateix, hi ha determinats aspectes que no es detecten amb cap aparell existent. És el cas de les geopaties, zones en què les emissions que emanen de la Terra poden afectar la salut dels éssers vius. Per localitzar-les es fa servir la radioestèsia i aquí és on apareixen les varetes del títol. Metàl·liques, tot sovint de llautó, mostren amb la seva inclinació com determinada influència energètica actua sobre l’organisme.

Contra el que pugui semblar no són màgiques. Tothom pot aprendre a usar-les i és qüestió de pràctica arribar a fer-ho bé. Amb el cos relaxat, una a cada mà, sense fer força, els colzes a l’alçada de la cintura, els braços formant un angle de noranta graus i tenint clar què se cerca, es camina per l’espai a analitzar i, quan es creuen, assenyalen allò que es busca.

Tot i que en trobareu detractors, la radioestèsia funciona. He pogut comprovar com dues persones que no es coneixen són capaces, amb aquest sistema, d’obtenir els mateixos resultats en un habitatge.

La paraula “radioestèsia” prové de la suma del mot llatí “radium”, que vol dir “radiació”, i del grec “aesthesia” que es pot traduir per “capacitat de sentir”. Es tracta d’una tècnica ancestral que s’ha fet servir des de fa 4.500 anys per trobar aigües subterrànies.

S’utilitzava a l’antiga Xina per definir la col·locació d’edificis i per buscar metalls preciosos o aigua. Hi ha molts gravats medievals en què apareix la figura del saurí, també anomenat “rabdomant”, que feia servir fusta d’avellaner per trobar aigua. I a la guerra del Vietnam es va usar per localitzar mines.

A la Bíblia, hi podem trobar un saurí de renom: Moisès, que mirava d'assolir el líquid preuat al desert del Sinaí amb l’ajut del seu bastó.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Una mica d'aire fresc

Escric aquest article amb una temperatura de 31º C a l’exterior i de 27º C a l’interior. I és que enguany l’estiu ha arribat abans d’hora i tots mirem de trobar la manera de suportar la calor de la millor manera. Vet aquí alguns consells.

Segons la bioconstrucció, que procura els ambients saludables de la forma més sostenible possible, una persona necessita de 30 a 60 m3 d’aire fresc per hora.  D’una part, perquè cal garantir que es disposa de prou oxigen i d’una quantitat de CO2 que no resulti perjudicial per a les persones. De l’altra, perquè així s’eliminen les males olors i es regula la humitat i la proliferació de gèrmens.

Contra la calor, ventilar i refrigerar. Pel que fa a la ventilació, a l’estiu, preferiblement de nit, seran necessaris de 12 a 20 minuts per aconseguir-ho si es fa de forma creuada; és a dir, amb un corrent d’aire entre finestres o portes obertes. Això suposarà la renovació completa de l’aire d’una habitació.

Pel que fa a la refrigeració, l’aire condicionat consumeix molta electricitat i no regula la humitat; ans al contrari, resseca l’ambient.

Els anomenats sistemes passius resulten els més adequats per aconseguir una temperatura interior òptima. Consisteixen en evitar les superfícies envidriades; protegir-se dels bats de sol amb tendals, porxos, persianes...; i reduir la il·luminació i l’ús d’electrodomèstics i aparells elèctrics, ja que sempre aporten una certa càrrega tèrmica.

Si fa molta calor, esdevé interessant valorar l’opció la construcció d’un pou provençal, que permet mantenir l’habitatge més fresc a l'estiu i més càlid a l'hivern. 

Aquesta tècnica es basa en aprofitar l'energia acumulada al subsol, que, a partir dels dos metres de profunditat, es manté més o menys constant al llarg de tot l'any i correspon a la temperatura mitjana de la zona.

Consta d’una presa de captació d’aire, a 1 o 1,5 m de la casa; de filtres al punt d’entrada d’aire al sistema per purificar l’aire que entra; d’un conducte soterrat per on la temperatura del subsol arriba a l’aire que circula per l’habitatge; d’un punt de drenatge per evacuar la possible aigua que s’hagi pogut crear per condensacions; i d’un element que impulsa la circulació de l’aire perquè arribi a l’interior de l’edifici.

Ja ho sabeu i, per si de cas, com diu una dita popular, al sol sense barret, ni quan fa calor ni quan fa fred.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Les cases de palla estan de moda

Al conte dels tres porquets, el més petit dels germans construïa una casa de palla que aviat era enderrocada pel llop. Esdevenia, així, símbol de peresa. Ara, ben al contrari, les cases fetes de palla s’han convertit en un model de sostenibilitat i d’eficiència energètica.

Primer de tot, s’ha d’explicar que no es tracta d’una tècnica de construcció específica sinó d’un material saludable i adaptable que es pot treballar de diferents maneres. Així, les estructures que el contenen poden ser de formigó, d’acer, de pedra, de maons, etc. i l’edifici pot presentar l’aspecte que es desitgi.

També que, contra el que pot semblar, el foc no resulta un risc, ja que la densitat dels fardells de palla que s’usen fa que no hi hagi prou oxigen per cremar-se.

Tot són avantatges. D’entrada, comporta una petjada ecològica molt baixa, ja que es tracta d’un residu que prové de la producció de cereals, l’únic cost que genera és el del seu transport i, en finalitzar el seu cicle de vida, és compostable cent per cent. A més, cada quilogram de palla absorbeix 2 kg. de CO2.      

No endebades, la palla és un dels materials de construcció més antics de què es té constància. N’hi ha exemples arreu, com a Anglaterra on hi ha més de 100.000 cases, algunes de 200 anys d’antiguitat, construïdes amb fang i palla; o a Alemanya, amb algunes que daten de fa 500 anys.

La primera construcció documentada feta amb fardells de palla se situa  a Nebraska (EUA) l’any 1896, on no hi havia ni fusta ni pedra però sí camps de cultiu. Al principi s’aixecaven habitatges provisionals per als colons. Tanmateix, amb el temps es van adonar que aquest material era molt aïllant, fàcil de treballar i econòmic i se’n van anar construint moltes més fins als anys 40 del segle XX.

A partir de l’any 1973 aquest sistema va tornar a agafar empenta i ha anat creixent fins a arribar a Europa, on ha anat prenent embranzida des dels anys 90. A Espanya es va obrint camí.

Si us interessa aquest tema, us animo a consultar la pàgina web casasdepaja.org i a no tenir por del llop.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

 

Feng Shui: Porteu sabates dins de casa?

Al Japó hi ha el costum de treure’s les sabates en arribar a casa. Per què? La tradició ve de lluny i es diu que, d’una banda, és per no embrutar els terres tradicionals, de teixit de bambú, difícils de netejar i, de l’altra, per seure sense entrebancs en la posició de seiza (això és, sobre els genolls amb les natges recolzades als talons).

Es pot dir, doncs, que es tracta d’una qüestió d’higiene i comoditat.

Sigui com sigui, hi ha res més brut que les soles de les sabates? Marc Patrick Taylor (científic ambiental en cap d’EPA Victoria i professor honorari de la Universitat de Macquarie, a Austràlia) i Gabriel Filipelli (professor del rectorat de ciències de la terra i director executiu de l’Institut de Resiliència Ambiental de la Universitat d’Indiana, als EUA) tracten aquest tema en un article publicat al butlletí de notícies The conversation sobre la salut de l’aire de l’interior dels espais tancats, en què es calcula que passem el 90% de la nostra existència.

Vet aquí algunes raons poderoses per canviar les sabates per sabatilles en arribar a la nostra llar. Un terç de la brutícia que entra en una casa prové de l’aire de l’exterior i del que s’acumula a les soles del calçat, en què hi viatgen patògens resistents als medicaments, residus cancerígens provinents de l’asfalt i productes químics usats en jardineria que afecten el sistema endocrí.

Així doncs fer servir a l’espai domèstic un calçat que no s’utilitzi mai a l’exterior es tracta un acte de salut preventiva.

Un truc que ens pot ajudar a implementar aquest bon hàbit és disposar d’un moble sabater a l’entrada o rebedor. Per descomptat que la casa esdevindrà més neta i potser els nostres peus cansats també ho agrairan.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com