(Aquest text correspon a un article publicat el passat 9 de desembre al diari El Vallenc: www.elvallenc.cat)
Així, s’ocupa de la
influència que el llenguatge té sobre la programació mental i treballa per
canviar els patrons per tal de modificar la vida de les persones i ajudar-les a
superar determinades problemàtiques.
L’entorn, la manera
de pensar i de com ens relacionem amb el món determina el llenguatge que fem
servir.
Els pobles que
habiten la selva de l’Amazones disposen de moltes paraules per dir “verd”. Al seu
torn, el finès compta amb una enorme riquesa semàntica a l’hora de parlar de la
neu (per exemple, de la forma com es precipita, de com es presenta) i descriu
amb cinc verbs onomatopeics diferents com es trepitja.
Remenant per
Internet he trobat una llista de deu paraules japoneses que no tenen traducció
equivalent en la nostra llengua. Totes elles reflecteixen l’admiració per la
natura del poble nipó així com la importància de la cortesia. N’he fet una tria:
Itadakimasu: Es
relaciona amb el principi budista de respectar tots els éssers vius. Es diu
abans dels àpats per donar les gràcies a totes les plantes i els animals que
van donar la seva vida per transformar-se en el menjar que es va a consumir i a
totes les persones que han intervingut en el seu procés d’elaboració.
Otsukaresama: Significa “estàs cansat” amb un matís de reconeixement de l’esforç
i d’agraïment per la dura tasca realitzada.
Shirin-yoku:
Es
traduiria per “bany forestal”. Això és, endinsar-se en el bosc tranquil i
silenciós per relaxar-se.
Komorebi:
Fa referència a la llum del sol que es filtra
per entre les fulles dels arbres.
Aquesta darrera,
poesia pura.
Contacte: femgshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Contacte: femgshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada