Feng Shui viscut: El simbolisme dels quadres

Què modificaríeu en aquest dormitori des del punt de vista del fengshui?

Per part meva, les esmenes que proposaria fan referència a dues qüestions sobre els quadres que hi observem i la seva simbologia.

La primera és que n'hi ha tres. S'aconsella no representar aquest número als dormitoris de persones que tenen o volen tenir parella. Aquesta xifra sempre fa referència a l'existència d'una tercera persona (parent, conegut, etc.) que interfereix en la relació i hi causa problemes.

La segona és que no es recomana decorar amb quadres abstractes o que desfigurin la imatge humana. En alguns dels que veiem aquí hi ha dones incompletes i mal dibuixades.

Recordeu que casa nostra parla de nosaltres. Si volen estar bé, no podem posar-hi aquesta mena de representacions.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui: La màquina de la felicitat

Aquesta setmana he rebut un petit regal. La Carme Juliana que, a banda d’amiga, és una grafòloga excel·lent m’ha fet arribar una imatge d’una pàgina de Blanco  y negro del mes d’octubre de 1934.

Faig un incís per als qui no coneixeu aquesta revista. Va ser fundada l’any 1891 per Torcutato Luca de Tena. Les seves il·lustracions i col·laboracions literàries eren una novetat i va esdevenir la primera publicació periòdica espanyola en fer servir el color i el paper couché.

Tornant a l’article en qüestió, es tracta del llançament d’un consultori que porta per títol “Ideas a domicilio sobre decoración”.

El fengshui es practica des de fa 3.000 anys i, tot i que va més enllà, incideix sobre la decoració. Antigament, aquest coneixement, juntament amb l’astrologia, només el podia fer servir l’emperador i els especialistes en aquestes matèries treballaven exclusivament per a ell. Tan poderosos els consideraven.

Si anem a la història occidental, per descomptat que la capacitat d’ornamentar els interiors era, primer, patrimoni dels nobles i, més endavant, també de les classes benestants.

Concretament, en aquest retall dels anys trenta es fa palès un cert regust aburgesat. Per exemple, hi diu que s’hi pot demanar ajut per a dissenyar la font o la tanca del jardí, la pèrgola d’una terrassa i, atenció, l’uniforme d’un criat!

Per sort, les eines per a millorar l’espai on vivim o treballem s’han fet més assequibles per a totes aquelles persones que desitgin aplicar-les. Entre d’altres, les xarxes socials faciliten la seva divulgació.

I és que, com deia Le Corbusier (arquitecte, 1887-1965) “la casa ha de ser l’estoig de la vida, la màquina de la felicitat”. I tothom mereix ser feliç.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Astrologia xinesa: Viatge al futur

S’acosta l’inici d’un nou any i, vista l’experiència d’aquest, ja hi ha persones que em demanen què diu del 2021 l’astrologia xinesa.

No sóc de fer massa prediccions perquè cadascú té una carta de 4 pilars pròpia i les noves energies que arriben amb el canvi de cicle no afecten tothom de la mateixa manera. Només cal veure com la pandèmia no ha estat ni serà el mateix per a totes les persones. Sigui com sigui, sempre es poden apuntar alguns trets generals.

Del 2020 deia, entre d’altres coses, que “la rata representa l'inici del cicle dels dotze animals del zodíac xinès i presagia nous inicis i renovació” i no hi ha cap mena de dubte que res no serà igual a partir d’ara.

També afirmava que “pel que fa a l’economia, serà un any en què es viurà certa recessió causada, sobretot, per la por de moltes persones, por que probablement es manifestarà també en d'altres àmbits.“ I em penso que em vaig quedar curta.

Sobre el 2021 en parlaré en un altre article, quan s’acosti Cap d’Any. Tanmateix, avui us vull fer una proposta.

En astrologia xinesa, el que s’anomena un “pilar” es composa d’un element (dels cinc possibles) i un animal dels dotze del seu zodíac. Si el pilar que representa el 2020 està format per metall yang (Geng) i la rata (Zi), el 2021 ho estarà per metall yin (Xin) i el bou (Chou). Passa que no només els anys tenen un pilar sinó que també els mesos, els dies, les hores, els minuts... i fins l’infinit.

El cas és que el pilar del proper dia 24 de desembre serà igual que el del 2021. Per tant, si esteu atents a l’energia que us portarà aquest dia (com us sentiu, què us passa), tindreu un petit tastet de l’energia que viureu l’any vinent. Serà com viatjar al futur per a estar-hi una estoneta.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui: Catifes, sí o no?

Amb l’arribada del fred, ve de gust vestir el terra amb alguna catifa, encara que no sigui de les voladores ni ens transporti allà on voldríem anar, ara que resulta difícil viatjar.

I és que les catifes màgiques són un tema habitual en la literatura de diverses tradicions, com l’àrab o l’hindú, ja des de l’Antiguitat, començant per la Bíblia. La llegenda diu que el rei Salomó viatjava assegut al seu tron al damunt d’una catifa de seda verda. Aquest estri meravellós apareix, també, en un conte popular rus i, fins i tot, en un relat de Mark Twain.

Sigui com sigui, encanteris a banda, esdevenen tant un element decoratiu com aïllant, apreciat especialment quan baixa la temperatura. Confereixen caliu i tot sovint protegeixen el terra, encara que, potser, fan més difícil la seva neteja.

Alguna vegada m’han preguntat sobre què diu el fengshui d’elles i si convé fer-les servir o no. Això darrer, a gust de cadascú.

El que sí cal tenir en compte, però, és que, si en posem, mai no han d’esdevenir un entrebanc; és a dir, no han de provocar ensopegades ni relliscades ni destorbar (per exemple, que una porta, en obrir-se, no topi amb elles).

Com que n’hi ha de formes, de colors i d’estampats diferents, es poden aprofitar per a aplicar fengshui en una estança si se sap quin dels cinc elements convé en aquesta habitació en concret.

Si, posem per cas, resulta adient l’element metall, podrem jugar amb el blanc, els grisos i les rodones; si aigua, amb els blaus i el negre i les formes irregulars; si fusta, amb els verds, els estampats vegetals i els rectangles; si foc, amb el rosa, el taronja i el vermell i els triangles; si terra, amb els grocs i els marrons i els quadrats.

Salvador Dalí va dir que “és fàcil reconèixer si una persona té bon gust: la catifa ha de combinar amb les celles”.  Coses del surrealisme.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui: Els colors de l'energia

De tant en tant aprofito aquest espai per a respondre preguntes sobre fengshui. Una que m’han fet més d’una vegada és si aquesta disciplina ens diu quin color hem de portar.

És cert que realitzar un estudi aprofundit de fengshui permet saber quins elements (dels cinc amb què treballa: foc, terra, metall, aigua i fusta) convenen a cada estança d’una llar. També ho és que els cinc elements corresponen a formes, colors, materials i determinades representacions simbòliques.

En conseqüència, pot determinar quin és el to més adequat per a decorar un racó o un altre. A l’element foc correspon tota la gamma de roses, taronges i vermells; a la terra, els grocs i els marrons; al metall, el blanc, el gris, el daurat i el platejat; a l’aigua, els blaus i el negre; i a la fusta, els verds.

Ara bé, això no afecta per a res a la roba amb què s’abillin els residents del lloc en qüestió. Si a una habitació li escau l’element metall, el color adient per a decorar-la serà el blanc, però no cal que, per a estar-hi, hom se n’hagi de vestir.

Tampoc l’astrologia no dona pautes per al vestuari. També treballa amb els cinc elements, però aplicats a persones no es tradueixen en colors sinó en actituds, maneres de fer, professions o aficions. Posem per cas que a algú li calgui element terra per a equilibrar la seva carta de quatre pilars (o carta astral feta segons l’astrologia xinesa). No significa que s’hagi de vestir de tons grocs o marrons sinó que, entre d’altres, li anirà bé reunir persones (per exemple, creant grups d’amics, associacions, cooperatives), aprofundir en el món de l’espiritualitat o dedicar-se a professions vinculades en aquest element (tot el que fa referència a l'agricultura i les granges, els recursos naturals, la Terra i els materials de construcció, l'edificació, la comptabilitat, les assegurances, els recursos humans, les lleis, la consultoria o el disseny).

Com deia Coco Chanel: “El millor color del món és el que més brilla en tu”.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui: Ni flors ni violes

De tant en tant, gent que sap que em dedico al fengshui m’envia materials que pengen a les xarxes persones que diuen ser professionals d’aquesta disciplina.

Sense anar més lluny, aquesta setmana m’ha arribat un video que una presumpta experta titula alguna cosa així com Flors sagrades en fengshui per a atreure la prosperitat.

Anem per parts. No cal dir que els espais on vivim o treballem milloren de forma notable si els decorem amb plantes i flors perquè aporten bellesa. I això és el que ens carrega d’energia; al capdavall, el que pretén el fengshui.

A més, moltes plantes ajuden a netejar l’ambient de productes tòxics presents a mobles, coles, vernissos, pintures o productes de neteja.

Tot el que pertany al regne vegetal porta l’energia de l’element fusta i, quan aquest convé a una estança, segons un estudi aprofundit, resulta adequat que n’hi hagi, però no sempre és així.

La senyora en qüestió no atén a aquests paràmetres perquè treballa el fengshui bagua (una forma molt simplificada del fengshui, en contraposició al fengshui tradicional o clàssic). Afirma que, segons el fengshui, les peònies ens ajuden a trobar parella; les orquídies són bones perquè produeixen oxigen fins i tot a les nits, perquè ens ajudaran a harmonitzar els cinc elements si les posem al bany i perquè són adequades per al creixement espiritual; el crisantem serveix per a atreure la felicitat i es relaciona amb l’èxit, l’alegria i l’optimisme; la flor de la prunera s’associa a la salut, la fortalesa i la sort; el lotus es relaciona amb el despertar espiritual i el descans. És a dir, es limita al seu aspecte simbòlic, que no deixa de ser important.

Val a dir, però, que una cosa són les creences i tradicions xineses (no dubto que, potser, els xinesos interpretin així els significats d’aquestes flors) i l’altra els principis del fengshui. Per tant no s’han de confondre. En aquest sentit, cada cultura disposa dels seus propis símbols.

Així, si anem a la cultura occidental, hi ha un llibret que es diu El lenguaje de las flores, editat a Espanya per Círculo de Lectores, que diu que la peònia significa “vergonya”; les orquídees, “bellesa” i el crisantem, “bon humor en temps difícils”. En què quedem, doncs?

Bàsicament, que les flors atorguen vida a qualsevol espai, que algunes plantes ajuden a disposar d’un aire més saludable, que no sempre es pot abusar de l’element fusta en decoració i que la interpretació simbòlica no té perquè ser igual per a cada persona. "Para gustos, colores".

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui: En nom del fengshui

Fa més de deu anys que em dedico al fengshui i en tot aquest temps, a banda de fer assessorament per a qui desitgi millorar la seva llar o el seu local de negocis, he procurat fer-ne molta divulgació. Una altra part de la meva vida professional està dedicada a la comunicació i una cosa porta a l’altra.

De tant en tant trobo grans despropòsits en boca de persones que diuen ser especialistes en aquesta disciplina xinesa. Sense anar més lluny, fa pocs dies, un col·lega i amic em va fer arribar un enllaç a un video d’un programa matinal d’una televisió xilena. Al plató en qüestió, una suposada experta feia unes afirmacions del tot incorrectes.

En comento algunes. Segons ella, a totes les cases hi ha d’haver una brúixola perquè reflecteix la capacitat d’orientació que hom té i com estàs “orientat relacionalment amb la vida” (sic). Si bé és cert que cal tenir en compte la simbologia dels objectes decoratius de què disposem, no és necessari que sempre calgui posar una brúixola. Sí que n’han de tenir una, però, els bons consultors de fengshui perquè, a l’hora de fer l’estudi acurat d’un habitatge, és precís mesurar l’orientació exacta de la seva façana, entre d’altres variables.

Pel que fa a les plantes, afirma que són indispensables per “vendre, convèncer i créixer” i el fengshui, l’únic que en diu és que representen l’element fusta (dels cinc amb què treballa: foc, terra, metall, aigua i fusta). Per tant, aniran bé quan aquest element sigui el que convingui a un lloc concret. També, les plantes donen vida als espais i moltes d’elles ajuden a netejar l’ambient de determinades substàncies tòxiques presents a mobles, pintures de paret, etc., però això ja és un altre tema.

De tot el que diu, he reservat una perla per al final: que el bany és l’habitació més sana d’una casa. Res més lluny del que afirma el fengshui, que aconsella, justament pel contrari, mantenir-ne sempre la porta tancada i la tapa de l’inodor abaixada.

En tots els temes hi ha gent que es fa l’entesa sense ser-ho. El problema és que hi ha persones que se la creuen. Deia Diderot que “la ignorància està menys lluny de la veritat que el prejudici”.

fengshui@montsemilian.com

www. montsemilian.com

 

Feng Shui personal: Bones vibracions

Deia Tesla: “Si vols entendre l’Univers, pensa en termes d’energia, freqüencia i vibració”.

Si la física quàntica apunta un possible punt de trobada entre ciència i esoterisme, les paraules que fa servir Tesla resulten afins a tots aquells professionals que treballem amb l’energia de l’entorn i de les persones.

Som energia i aquesta vibra en una determinada freqüència. Com més elevada és, millor ens sentim i la nostra vida flueix amb més harmonia. Ara bé, quines coses afecten la nostra vibració?

Els pensaments i els mots són creadors. Cal revisar, doncs què ens passa per la ment i com ho expressem. Com va demostrar el Dr. Emoto, les paraules provoquen realitats. Cal intentar, doncs, pensar en positiu i tenir cura de com parlem. Us proposo un exercici. Durant un dia, reviseu què us dieu a vosaltres mateixos/es. Us sorprendreu de les vegades que feu servir frases com “estic fatal”, “és que no en dono ni una”, “cada dia estic pitjor” etc. Quan apareguin, repetiu-vos mentalment “ho cancel·lo”, com si la vostra ment fos un ordinador.

Les persones, així com tot el que ens envolta, també hi influeixen. Si es tracta de gent que només es queixa, que tot ho troba malament, que mai no està contenta amb res i ens hi deixem arrossegar, la nostra freqüència vibratòria se’n ressentirà. I també al contrari.

En definitiva, la baixa vibració sintonitza amb els pensaments negatius, les males paraules, el fet de jutjar els altres, els sentiments com la por, la culpa, la tristesa, la ràbia, la ira, l’odi, la rancúnia, l’enveja, la gasiveria, la desconfiança, la manipulació, l’engany, les agressions.

En canvi, la vibració alta és propera a l’amor, la gratitud, l’alegria, la confiança, la felicitat, la fe, la calma, la generositat i les accions desinteressades i a tot allò que ens fa sentir bé (segons el gust de cadascú, algunes idees: escoltar música, llegir, cantar, ballar, pintar, escriure, cuinar, admirar una obra d’art, viatjar).

Resar o meditar ens ajuden a pujar-la. En un extrem hi ha l’amor i la gratitud i en l’altre hi ha la por. Si som generosos amb la vida, la nostra energia també ho serà amb nosaltres.

“Abans de donar, la ment de qui dona és feliç. Mentre dona, la ment de qui dona és en pau. Després de donar, la ment de qui dona és amunt.” (Buda)

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui personal: La faula de l'ase i el pou

Fa poc em van explicar aquesta història, de la qual, després de fer una mica de recerca, no n’he sabut identificar l’autor. Fa així.

Un pagès tenia un ase vell que va caure dins d’un pou. Mentre l’animal bramava desesperat, l’home mirava de trobar, sense èxit, la forma de treure’l d’allà. Vençut, va decidir que, com que el ruc ja li havia fet tot el servei de què era capaç i que el pou era sec i també un perill, més valia cobrir-lo.

Així és que va reunir els seus veïns per tal que l’ajudessin. Armats amb pales, van començar a abocar-hi terra, amb el burro a dins. Aquest, primer es va espantar i va fer uns brams encara més forts que abans. Desprès, però, es va anar calmant i es va ajaure. Finalment, va alçar-se i, tot aprofitant la terra que anava caient, va anar fent passes fins a pujar a la vora del pou i, d’aquesta manera, sortir-ne trotant.

Aquesta faula ens ensenya com una situació adversa en aparença pot solucionar-se si som capaços de canviar-ne el punt de vista i donar la volta a la situació. No és cap secret que la nostra actitud condiciona la nostra vida.

Hi ha algunes eines que potser ens poden ajudar. Una és la meditació. Calmar la ment i connectar amb la nostra essència, com va fer l’ase en tranquil·litzar-se, tot sovint ens condueix a modificar la mirada.

Una altra forma d’adoptar una actitud beneficiosa per a nosaltres mateixos/es és tenir en compte els cinc principis del Reiki, enunciats per Mikao Usui Són aquests:

Només per avui, no t’enfadis.

Només per avui, no et preocupis.

Treballa amb diligència i dona el millor de tu.

Sigues amable amb els altres.

Sigues agraït/da.

Reconec que tot això és més fàcil de dir que de fer però encetem un curs difícil i val molt la pena intentar-ho. Com deia Lao Tse, “si no canvies de direcció, pots acabar on has començat”.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui personal: Ara i aqui

Avui us vull recomanar un llibre que convida a reflexionar i a aprofundir en la nostra ment. Es tracta d’El poder de l’ara. Un camí cap a la realització espiritual, d’Eckhart Tolle (Viena edicions).

Nascut a Alemanya el 1948, on va viure fins els tretze anys, es va graduar a la Universitat de Londres i va treballar fent recerca a la Universitat de Cambridge. Actualment viu a Vancouver (Canadà).

Als 29 anys, després de patir un període d’atacs d’ansietat, depressió i tendències suïcides, diu que va rebre una revelació que va provocar la seva transformació espiritual i un canvi de rumb radical de la seva vida. A partir d’aleshores s’ha dedicat a escriure i a viatjar arreu del món per a difondre allò que va descobrir.

El poder de l’ara fa èmfasi en la importància de ser conscient del moment present per a no perdre’s entre els propis pensaments.

Tolle no segueix cap religió o tradició filosòfica en concret, per bé que, si en alguna cosa estan d’acord els mestres de tots els corrents espirituals és que tan sols existeix l’ara i aquí. El passat ja no hi és i el futur encara no ha arribat. Si es viu en present, no es pateix el dolor de ferides passades ni es tem allò que ens espera.

En aquest llibre explica la importància de restar en l’aquí i ara sense distreure’ns per a conèixer la realitat que s’amaga darrera els nostres pensaments.

És autor, també, d’altres assajos, com Un nou món ara, El silenci parla i Practicant el poder de l’ara.

“Quan et rendeixes al que és i així esdevens plenament present, el passat deixa de tenir cap poder. Ja no el necessites. La presència és la clau. L’Ara és la clau”.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui: Sidney Opera House

He dedicat els darrers articles a comentar diverse construccions d’arreu del món que han tingut en compte els principis del fengshui. Entre ells, el del Bank of China i el del Hong Kong andShangai Banking Corporation (tots dos a Hong Kong), la Torre Trump a Nova York i l’ampliació del Museu del Louvre a París.

Avui voldria parlar del fengshui de l’Òpera de Sidney però no perquè hagi tingut en compte aquesta disciplina sinó just el contrari. I, en aquest sentit, hi ha diversos aspectes a comentar.

Dissenyada per Jorn Utzon, es va inagurar l’any 1973 i va esdevenir una icona de la ciutat, representativa de l'arquitectura del segle xx. L'any 2007 va rebre el títol de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

El primer que cal destacar-ne són les seves formes angulars, les quals, segons els mestres xinesos, esdevenen “fletxes enverinades”; és a dir, energia agressiva envers el seu voltant i, per tant, manca d’harmonia.

Ara bé, tot i això,  aquestes formes corresponen a l’element foc (dels cinc amb què treballa la metafísica xinesa: foc, terra, metall, aigua i fusta) i aquest, entre d’altres, representa les arts escèniques, allò que té lloc dins d’aquest edifici.

Un altre punt que el fengshui no aprovaria és que una construcció en què predomina l’element foc estigui voltada d’aigua, ja que aquests dos elements es troben en conflicte.

Potser hauria estat bé ajardinar el seu voltant. Tot el que sigui vegetació pertany a l’element fusta i aquest és el que fa de pont entre aigua i foc i, per tant, equilibraria la situació. Així, l’aigua genera fusta i la fusta genera foc. Es passa, doncs, d’un cicle de control (en què un element en perjudica un altre) a un cicle de creació (en què un element n’alimenta un altre).

El fengshui sempre és harmonia i això és el que cal cercar.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui: La Torre Trump

Per a promocionar el fengshui, quan m’hi vaig començar a dedicar feia servir una frase de Trump: “No necessito creure en el fengshui perquè funcioni; només sé que em fa guanyar més diners”. Amb el temps, i les connotacions que desperta aquest cognom, vaig deixar d’emprar-la, no molt segura que jugués al meu favor.

El cert és, però, que, a principis dels anys 80, en un moment en què els negocis potser no li anaven tan bé com ell volia, el magnat va recórrer a la mestra de fengshui Pun Yin per tal de millorar la Torre Trump a Nova York, un edifici que és hotel, que inclou botigues de luxe i que, al seu àtic, acull la fastuosa residència de la família Trump.

La consultora va aplicar diverses correccions. Entre les més destacades, va canviar-ne la ubicació de la porta d’accés, que va col·locar a la banda que dona a Central Park, completament oposada a on era en un principi, cap a Broadway. En mirar al parc, s’obre a una plaça amb circulació de persones i vehicles que mouen l’energia cap a la torre. Per tal que aquesta energia fluís amb harmonia va ajardinar el davant de l’entrada.

També, va triar un color per a la construcció més harmoniós amb l’entorn.

De totes les mesures aplicades, el que més crida l’atenció la col·locació d’un globus terraqui enorme. D’acord amb la seva simbologia, l’edifici domina el món i, al cap dels anys, el seu propietari arriba a la presidència dels Estats Units!

Des de l’aleshores, Pun Yin ha seguit assessorant Donald Trump, fins i tot a la Casa Blanca. Quan el veig assegut al Despatx Oval d’esquena a uns finestrals, sempre penso que no és de bon fengshui. Tanmateix, desconec quins són els canvis suggerits per la seva assessora. 

Sigui com sigui, l’èxit que aquest home de negocis atribuïa a l’ús d’aquesta ciència mil·lenària va fer que, a Nova York, es posés en marxa l’anomenada “Certificació fengshui”, que feia pujar el 7% de qualsevol edificació en què s’hagués tingut en compte.

Article relacionat: El fengshui i la piràmide del Louvre

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui: La piràmide del Louvre

Fa uns dies, parlava del fengshui d’alguns edificis de Hong Kong; entre ells, el del Bank of China. que justament incomplia algunes de les pautes que marca aquesta disciplina.

Avui us vull explicar el fengshui de la famosa piràmide del Louvre, que és obra del mateix autor, l’arquitecte xinès I.M. Pei. No exempta de polèmica, tot i que Pei va ser recompensat amb l’Officier de la Legión d´Honeur, es va acabar l’any 1989.

En un moment en què el cèlebre Museu no passava pel seu millor moment, Pei va edificar-la per tal que l’energia (o Chi) hi fluís i arribés al centre del complex. Per això és transparent.

Així mateix va triar una piràmide per diverses raons.

Una, perquè és afí a un dels tresors més preuats del Louvre: una magnífica col·lecció d’art egipci.

Dues, perquè l’ús principal de les piràmides ha estat el de conservar i el Museu guarda importants peces artístiques.

I tres, i potser la més important, perquè la forma piramidal representa l’element foc (dels cinc amb què treballa el fengshui: fusta, foc, terra, metall i aigua). L’edificació on es troba el Louvre presenta formes quadrades i color marró (tot això és element terra). Per a donar vida a aquesta terra res millor que oferir-li l’element que la crea: el foc, la seva “vitamina”.

Algú que sabés de fengshui podria criticar els angles del piràmide apuntant a la resta del Museu. Cal fixar-se, però, en el fet que a la part exterior de cada cantonada hi ha uns brolladors d’aigua. Fan un doble funció. D’una part “refresquen” aquesta terra seca (foc i terra) i, de l’altra, suavitzen aquests angles. 

Finalment, es diu que, si observem el Louvre des de l’aire, veurem com els edificis originals semblen la figura d’una persona ajaguda i com Pei va construir la piràmide al punt equival·lent del seu tercer txacra o plexe solar, un dels centres d’energia principals del nostre organisme.

Si l’edifici del Bank of China tenia algun punt a millorar, sembla que la piràmide del Louvre es troba més ben resolta.

Article relacionat: El fengshui i Donald Trump

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui: Edificis amb fengshui a Hong Kong

Hong Kong és una de les ciutats en què la tradició del fengshui es troba molt arrelada. L’any 1985 s’hi va acabar un edifici, el del Hong Kong and Shangai Banking Corporation (HSBC, a la dreta de la imatge), que té en compte aquesta disciplina malgrat la resistència inicial del seu dissenyador, l’arquitecte Norman Foster, que, forçat per les circumstàncies, no va tenir més remei que acatar els seus principis.

Dos lleons a la seva entrada simbolitzen protecció i la plaça al seu davant, encarada al mar, garanteix que l’energia hi arriba per a ser retinguda i nodrir-lo. Es troba construït de manera que el seu interior queda completament il·luminat per la llum natural i el flux d’energia provinent de l’exterior s’hi mou amb fluïdesa i harmonia.

Al seu capdamunt, hi ha dos mecanismes que semblen dos canons. Per a saber què representen cal observar la seu del Bank of China (a l’esquerra de la imatge), dissenyada per I.M. Pei i acabada el 1989, una mostra del que no hauria de ser el fengshui que va ser molt criticada malgrat els intents d’assimilar-lo a la figura esvelta del bambú o a un coet a punt d’enlairar-se.

Aquesta construcció, amb les seves formes angulars, esdevé el que es coneix com a “fletxes enverinades” (energia agressiva que no és harmònica) contra els edificis propers. Un d’ells és, justament el del HSBC, al qual es van afegir les formes de canons com a “defensa” contra aquest “atac”.

Com a anècdota s’explica que, poc després que s’aixequés el gratacels del Bank of China, una de les empreses properes va fer fallida i el Governador, l’habitatge del qual correspon a la cúpula que es veu a la imatge, va morir.

Donats els desafortuntats incidents i les acusacions rebudes, es va intentar suavitzar la seva agressivitat tot afegint al seu entorn, vegetació i algunes fonts. I és que fengshui i “antifengshui” poden ser cares de la mateixa moneda.

Article relacionat: El fengshui i Donald Trump

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del fengshui: Natura terapèutica

Avui torno a parlar del que al Japó s’anomena Shinrin-yoku o “banys de bosc”. Seixanta-dos centres oficials de la seva Agència Forestal els organitzen. Consisteixen en dues hores de passeig tranquil pel bosc al mateix temps que es realitzen alguns exercicis respiratoris.

Immunòlegs, antropòlegs i fisiòlegs nipons han conclòs, després de fer recerca sobre aquesta qüestió, que beneficien el sistema nerviós, preveuen diversos desordres com l’obesitat, la diabetes tipus 2, les malalties cardiovasculars i el síndrome metabòlic i que, a més, redueixen la tensió, la ira, l’angoixa, la depressió i l’insomni.

Fa una setmana s’han donat a conèixer els resultats d’un estudi dut a terme per un equip d’investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’objectiu del projecte era escatir si el contacte amb la natura, a més de millorar la salut física i emocional, reperctuteix en processos inflamatoris, tumorals o neurodegeneratius.

Amb mostres extretes d’un grup de trenta persones voluntàries, s’ha pogut constatar que els components químics que desprèn la vegetació arriben a la sang dels passejants.

Es tracta dels monoterpens, una eina de comunicació entre arbres que, segons els experts, ajuda les persones a gaudir d’un sistema inmune en bon estat. Aquesta substància, com a integradora dels olis essencials de moltes plantes, es fa servir des de l’antiguitat per a tractar diverses malalties.

Durant els mesos d’estiu, les concentracions màximes d’aquestes substàncies es donen a primera hora del matí i al migdia. En temps de pandèmia, i sempre, què millor que començar el dia amb una passejada entre arbres i vegetació per estar més forts i més sans.

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com

Article relationat: Nens i natura

Feng Shui: Símbols culturals

Des del punt de vista del fengshui, resulta recomanable que hi hagi un símbol de protecció al rebedor; això és, alguna cosa que veiem en entrar a casa i que representi que tot el negatiu es queda a fora de la nostra llar.

Sempre insisteixo que, quan apliquem fengshui en un habitatge, aquest acaba reflectint les personalitats i els gustos de les persones que hi viuen. Per tant, aquest element pot variar molt depenent de la cultura i de les creences de cadascú.

Per a algú que sigui budista, una figura del Buda farà el fet. Un altre talismà d’aquesta filosofia és els Dos Peixos Daurats, que representen la bona sort, l’alegria, la llibertat i l’abundància.

L’ull d’Horus egipci, també conegut com l’Ull de Ra, és un dels amulets més antics. Se li atribueix la capacitat de tenir cura de tot allò que veu i de potenciar la salut i la prosperitat. Sense deixar aquesta part de l’anatomia, trobem l’Ull Turc (o nazar), consistent en una peça en forma de gota plana en què hi ha un ull que es fa servir contra l’anomenat mal d’ull i les males energies.

Per als jueus, l’estrella de David (o hexagrama o estrella de sis puntes) esdevé un dels símbols més emblemàtics així com la mà de Míriam, equival·lent a la mà Fàtima (Khamsa, en àrab) dels musulmans, per a guarir-se de les enveges i de qualsevol mal.

Pel que fa als catòlics, cada creient hi pot trobar un sant o santa de la seva devoció o, si més no, optar per algun àngel, tot i que aquesta imatge trascendeix l’àmbit del catolicisme.

Per descomptat, que hi ha d’altres representacions que són universals, com un trèvol de quatre fulles o un arc de Sant Martí. Al capdavall es tracta de trobar allò que ens ressona.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui: Lliçons del passat

Des que em vaig endinsar en el món del fengshui, sempre m’ha cridat l’atenció com a les cases d’abans (i dins d’aquest “abans” incloc més de la meitat del segle XX) hi havia molts aspectes que seguien alguns dels seus consells bàsics:

- Rebedor

Actua de filtre en arribar a un espai, representa “l’esperit de la casa” i manté l’energia del nostre espai preservada del que pugui venir de fora. Per tant, és important que n’hi hagi. A molts habitatges d’avui dia, aquesta peça s’ha suprimit.

- La cuina de l’àvia

Aquesta estança s’associa a la nutrició, representada per l’element terra (entre d’altres coses, equivalent als colors groc i marró). En aquest sentit, les cuines d’abans, més rústiques, hi eren més afins.

- Un mirall complet a l’interior de la porta d’algun armari

No es recomana que hi hagi un mirall que ens reflecteixi mentre dormim però sí que convé que en algun lloc n’hi hagi un que ens mostri sencers. Aquesta solució, present al mobiliari de fa un temps (en algun moment, els miralls van sortir al seu exterior), feia complir els dos requisits.

- Dormitori i bany no comunicants

A banda de la simbologia relacionada amb l’energia que dipositem al bany, l’aigua representa inestabilitat. A les noves construccions gairebé mai no hi manca una habitació en suite.

- Llits alts

El fengshui aconsella que els caps de família dormin el més allunyat possible de la porta d’accés a l’habitatge i en un llit alt. Metafòricament equival a estar arrecerat i a veure venir els perills des de lluny.

- Poc metall, gris i negre

Als interiors, no hi sovintejaven les superfícies metà·liques. La presència de molt element metall pot ser bona per a un ambient de treball, perquè ens fa estar més atent a les obligacions que al relaxament, però no pas en una llar.

Pel que fa al gris, si predomina, baixa l’energia de les persones. El mateix passa amb l’excés de negre. I casa nostra ha de ser com un bàlsam que ens permeti carregar-nos de bona energia.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui: Aquí hi ha gat amagat

Avui us proposo un misteri: el de l’anomenat “gat xinès de la sort”, que ni és gat ni xinès.

Anem per parts. Hi ha un provebi xinès que diu que un gat es frega les orelles abans que plogui. No sé si reflecteix la realitat però, amb el ritme de precipitacions que portem, us convido a fixar-vos-hi a la propera oportunitat. El que sí és cert és que ha provocat aquesta confusió perquè, com que la figura decorativa en qüestió sembla que es toca l’orella, s’ha tendit a pensar que és xinès.

En realitat hi ha una llegenda que situa el seu origen al segle XVII, al Japó. Un senyor feudal surt a caçar, arrenca a ploure i es refugia al bosc. A la vora, hi ha un temple molt modest en què hi viu un monjo amb pocs recursos amb la companyia de la seva gata. El senyor veu com la mixeta, des de l’entrada del temple, li fa senyals amb la pota perquè s’hi acosti. El senyor hi va, per a fugir de la tempesta, i en arribar a recer, un llamp cau just al lloc on era quan la gata el cridava. Agraït, va ocupar-se per sempre més de garantir que al monjo i a la seva mascota no els faltés mai el necessari. Quan la gata va morir, li va fer un monument commemoratiu, l’origen del Maneki Neko, que és com es diu aquest animalet que es troba a l’entrada de molts locals comercials i que se sol posar per a atreure clients.

Hi ha un codi de significats segons la pota que aixequi. Si es tracta de la dreta, es diu que atreu els diners; l’esquerra porta visites.

També, segons el color. Blanc, taronja o negre serveix per a donar sort als viatgers. El vermell fa fugir els mals esperits. El rosa ajuda a trobar l’amor. El verd parla de salut i el blau, de visites. El més usat és el daurat, per a la fortuna dels negocis.

Aclarit el misteri del gat xinès que és gata japonesa, en lloc d’acabar parlant de comiats, ho faig amb el gest simbòlic d’una poteta que, en realitat, sempre dona la benvinguda.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui: Un camí llarg comença amb una passa

Fa uns dies algú que em va preguntar què és el taoisme em va fer adonar que, tot i que sempre introdueixo el fengshui dient que s’emmarca en el corrent de pensament taoista, poques vegades explico en què consisteix aquesta filosofia.

Segons els estudiosos, el taoisme (o daoisme, segons com es triï transliterar la paraula original xinesa) és en realitat tres coses diferents: una escola filosòfica, una família de moviments religiosos de l’època de la dinastia Han i la religió tradicional xinesa.

En aquest article parlo de la primera d’elles, que va néixer a la Xina pels volts segle IV aC. Es basa en el Daodejing (o Tao-teking), també anomenat El clàssic del camí i la seva virtut, Llibre de les mutacions o Llibre dels canvis, una obra atribuïda a Lao Tse (o Laozi).

Aquest text ha influït en el pensament de l’Àsia Oriental durant més de dos mil anys i, per descomptat, també a Occident des de la seva difusió al segle XX.  L’any 1960 Richard Wilhem va traduir-lo del xinès a l’alemany i va comptar amb un pròleg de C.G. Jung.  La primera edició en castellà és de 1977 i ve precedida, a més, d’un poema de Jorge Luis Borges.

Al taoisme s’atribueix el que jo crec que deu ser un dels primers, si no el primer, llenguatge binari de la història: els conceptes de Yin i Yang, dues forces oposades i complementàries que tot ho conformen i defineixen. El Tao és l’energia superior que les conté i Laozi s’hi refereix dient que “existia abans del Cel i de la Terra”.

Tao (o Dao) vol dir “camí”, una via que cal transitar deixant fluir els esdeveniments i adaptant-se als canvis. El pensament taoista se centra en el “no fer” com a llei de la natura. Aquesta no acció no vol dir ni apatia ni passivitat sinó en com s’entomen els esdeveniments de la vida, talment com un riu que segueix la seva llera prenent la forma que adopta cadascun dels seus racons. “El savi busca no buscar”, esciu Laozi. “El savi s’adapta a les transformacions”, diu Chuang Tzu (segles III-IV aC).

També, l’ètica taoista aconsella moderació, compassió i humilitat, virtuts anomenades les “tres joies del Tao”. “Viu en el respecte per tots. Reuneix a tots en el teu esperit” (Laozi).

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui viscut: 3 encerts en una cuina

Fa pocs dies proposava, a les xarxes, aquestes dues imatges de cuines per a demanar comentaris sobre elles des del punt de vista del fengshui.

Alguns comentaris (gràcies per participar!) apunten a espai desaprofitat, manca de llum, manca d'element fusta i a detalls que no agraden. 

Veritablement, cal dotar les llars de llum natural.

Pel que fa a l'ús de l'element fusta cal estar atents a veure què diu un estudi de fengshui aprofundit, perquè ens permetrà saber quins elements convenen a una estança. En aquest cas, no disposem aquesta informació.

Per a trencar una mica el motlle, m'agradaria opinar sobre aquestes cuines fent èmfasi en allò que és correcte:

- Les piques són sota la finestra, com s'aconsella segons l'Escola de la Forma o Paisatge.

- Hi ha separació més que suficient entre les piques (element aigua) i els fogons (element foc). Si no fos així, caldria posar una mica d'element fusta entre una zona i l'altra.

- No es barreja la zona de cuinar amb la de rentar roba (si més no, la rentadora no es veu, la qual cosa ja fa el fet; si no es veu, no hi és).

- Les escombraries no són a la vista. El cubell o cubells deuen ser amagats. En fengshui es diu que cap on va l'atenció, va l'energia. 

Fins aquí, els encerts. Si voleu detectar-ne alguna mancança, llegiu aquest article.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui personal: Nova vida

Aquesta setmana he descobert un concepte japonès: el de mitate.

Tot i que prové de la literatura per a descriure una tècnica d’escriptura de poemes de les tradicions japonesa i xinesa, consisteix en fer servir un objecte no per a l’ús que se li suposa sinó per a un altre de diferent.

Per exemple, a la cerimònia del te, en què objectes quotidians s’empren com si fossin sagrats, per bé que la nova utilitat no cal que sigui necessàriament elevada.

I em ve al cap com els infants, quan juguen, són capaços, dins d’una caixa de cartró, tant de ser dins d’un iglú al Pol Nord, de navegar pel riu Amazones o d’arribar a la Lluna com de baixar amb trineu des d’un cim ben alt.

El dia 5 de juny se celebrava el Dia Mundial del Medi Ambient, un bon moment per a recordar que el millor residu és el que no es genera i que reduir el consum, reciclar i reutilitzar hi ajuden. Aplicar mitate, també.

Així, amb una mica d’imaginació, una màquina de cosir antiga es convertirà en una taula; una maleta vella, en un espai de magatzematge; una copa desparellada, en un petit gerro; una planxa d’abans, en un objecte decoratiu o, fins i tot, en un aguantallibres; i uns càntirs que no s’usen quedaran fantàstics en algun racó d’un jardí, entre plantes.

Un estri pot convertir-se en obsolet, envellir o perdre la seva funcionalitat. Tanmateix, amb un pessic de creativitat se li pot insuflar nova vida i, al mateix temps que se sintonitza amb l’esperit zen, fer de la Terra un món més sostenible.

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com