Més enllà del Feng Shui: Els noms de la lluna

La lluna plena de maig de 2025, que podrem veure el dia 12, es coneix com la de les flors. Sabíeu que tots els plenilunis tenen nom propi? El seu origen es troba a les tribus nadiues de les zones Nord i Est del que ara són els Estats Units i a d’altres cultures antigues, també europees.

Així, la lluna plena de gener és la lluna del llop. I és que enmig de les fortes nevades, els llops udolaven als afores dels assentaments indígenes.

La de febrer, la de neu. Com que les nevades més intenses queien en aquest moment -d’aquí el nom-, també se’n deia “la de la fam” per la dificultat de sortir a caçar.

La de març, la del cuc, perquè el sòl s’estova i els cucs en surten.

La d’abril, la de la rosa. Què dir-ne, si és quan celebrem Sant Jordi, tot i que també s’anomena “la de l’herba”, “del peix” o “de Pasqua”.

La de maig, la de les flors.

La de juny, la de maduixa.

La de juliol, la del cérvol, quan les banyes noves dels cérvols mascles emergeixen dels seus fronts formant una capa de pelatge vellutat. També es coneix per “la del tro”, per l’abundància de turmentes elèctriques.

La d’agost, la de l’esturió, perquè en aquesta època es captura amb més facilitat. També s’anomena “la mussolera”.

La de setembre, la de blat de moro.

La d’octubre, la de la collita, potser la més coneguda. Sempre és la lluna plena més propera a l’equinocci de tardor i de vegades cau dins del mes de setembre.

La de novembre, la del castor. S’explica que assenyalava el moment de col·locar trampes per a castors abans que els pantans es congelessin. Això es feia per assegurar un subministrament de pells càlides per a l'hivern. També s’anomena “de gebre” o “gelada”.

La de desembre, la lluna freda o de les nits llargues, un nom molt apropiat per als vespres d’hivern.

Abans el cicle lunar es feia servir per mesurar el temps i les denominacions tenen a veure, per exemple, amb canvis d’estació o amb comportament animal. Ara per ara, més aviat és poesia.

Més sobre viure amb la lluna

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Lluna i farigola

La benedicció de palmes, palmons i llorer va assenyalar, diumenge passat, l’inici de la Setmana Santa. Per a algunes persones representa encara una commemoració religiosa; per a d’altres, tan sols una oportunitat de fer vacances i menjar mona. Tanmateix, un cop més, els cicles de la lluna ordenen la vida de tothom siguin quines siguin les seves creences i devocions. És per això que les dates d’aquesta celebració varien d’any en any. Així, el Diumenge de Rams sempre s’esdevé el primer diumenge de Lluna plena després de l’inici de la primavera.

En aquesta festivitat es commemora l’entrada de Jesús a Jerusalem durant la Pasqua jueva i els jueus la festegen amb la primera lluna plena de primavera, amb independència del dia de la setmana en què caigui. És per això que al Concili de Nicea (any 325) es va establir que l’inici de la Setmana Santa cristiana cauria sempre en diumenge i que mai no havia de coincidir amb la festa jueva.

Religions a banda, hi ha tradicions populars que també van lligades a aquest període. La tradició afirma que és el millor moment per agafar i assecar farigola perquè no perdi ni la flor ni les propietats. Aquestes en són moltes. Des de l’antiguitat grecoromana se n’apreciava la seva capacitat guaridora com a antibiòtic natural i diuen que a l’Edat Mitjana se’n solia posar un ramet sota el coixí per dormir bé i no tenir malsons.

Els seus usos es poden ampliar a la cuina, ja que es troba present en moltes receptes tradicionals, des de les famoses sopes fins a guisats o formatges. I posseeix moltes propietats terapèutiques, especialment per tot el que fa referència a l’aparell respiratori.

La farigola és antiviral, antibacteriana, immunoestimulant, expectorant i energitzant. Inhalar el seu oli essencial en un difusor beneficia els temperaments nerviosos i/o que tendeixen a la negativitat i ajuda totes aquelles persones mancades d’entusiasme o de voluntat.

Diu la dita: “Divendres Sant, a collir farigola al camp!”.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Jardins sostenibles

“Quan el darrer arbre sigui tallat, el darrer riu, enverinat i el darrer peix, pescat, només aleshores l’ésser humà s’adonarà que els diners no es mengen”, diu un proverbi de la tribu Cree, originària d’Estats Units i Canadà. L’amor per la natura és una de les coses que ens pot agermanar siguem d’on siguem. Tenir-ne cura no és només responsabilitat dels governs i de les indústries. Tots hi podem contribuir de moltes maneres. Per exemple, amb la xerojardineria.

Del grec xeros, que vol dir “sec”, consisteix en crear jardins sostenibles mitjançant l’ús de l’aigua indispensable –una quarta part de l’habitual- i la tria d’espècies adients a les condicions climàtiques i amb necessitats hídriques similars. Els seus inicis es remunten als anys 70 del segle XX com a conseqüència de la greu sequera que es va patir a l’oest dels Estats Units.

Aquests són alguns consells per crear un jardí respectuós amb el medi ambient:

- Escollir varietats perennes que no s’hagin de renovar cada any.

- No podar en excés i disposar de plantes de diferents alçades per conferir a l’espai un aspecte natural.

- Substituir la gespa per espècies entapissants.

Hi ha moltes plantes adequades per a la xerojardineria, com les següents, entre altres: coníferes, acàcia, garrofer, olivera, figuera, ficus, xicandra, bunguenvíl·lea, heura, àgave, aloe, sansevièria, ginesta, saüc, baladre, murta, esparreguera, kalantxoe, euphorbia, etc.

Si no sabeu per on començar:

- Observeu les característiques del terreny on el voleu crear.

- Tingueu en compte la disponibilitat d’aigua i el clima.

- Analitzeu de quina mena de sòl disposeu.

- Combineu-hi espècies per establir diferents nivells: arbres, arbustos, entapissants, trepadores i suculentes, que podeu completar amb escorça i graves decoratives.

- Instal·leu-hi un reg per degoteig.

- Informeu-vos sobre adob i insecticides orgànics.

Cal que mai no oblidem que tenir cura de la terra és tenir cura de totes les formes de vida.

Més articles sobre medi ambient i sostenibilitat:

Edificis respectuosos

Boscos amb salut

Fusta viva

Sostres vius

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: La felicitat que tens a mà

Hi ha vuit conceptes japonesos que ajuden a gaudir d’una bona salut, a assolir el benestar emocional i a superar reptes. Són aquests:

IKIGAI

Significa el nostre propòsit a la vida. El podem identificar esbrinant el motiu pel qual ens llevem cada matí o triant alguna cosa relacionada amb els nostres punts forts i les nostres passions.

Si us interessa aquest concepte, us recomano dos llibres escrits per Héctor Garcia i Francesc Miralles: Ikigai. Els secrets del Japó per a una vida llarga i feliç i El mètode Ikigai.

KAIZEN

Es tracta de no enfocar-nos en objectius ambiciosos sinó en petites millores diàries. No cal fer-ho tot de cop sinó pas a pas. És una manera d’evitar frustracions i assolir els nostres grans propòsits. Segons Laozi, “un camí de mil milles comença amb una sola passa”.

HARA HACHI BU

Ens convida a practicar l’alimentació conscient i la moderació i a menjar fins que estiguem un 80% plens. Això és no atipar-se i deixar d’ingerir quan ni tenim gana ni estem tips. Afartar-se obliga el cos a desgastar-se amb un digestió llarga, que accelera l’oxidació de les cèl·lules. La moderació allarga la vida i atorga energia.

GANBARU

Ens parla d’esperar resultats amb paciència i tranquil·litat. Només ens cal haver fet les coses de la millor manera que hem pogut.

WABI-SABI

Consisteix en trobar la pau en la imperfecció i, en lloc d'esforçar-nos per la impecabilitat, veure l'alegria en les imperfeccions que fan que la vida sigui única.

KAKEBO

Ens insta a fer un pressupost i a atenir-nos-hi. Quan les nostres finances són en ordre, ens sentim menys angoixats i més motivats per fer front als nostres altres objectius.

SHOSHIN

Ens anima a aprendre i a provar coses noves, sense perdre mai la mentalitat de principiant. No passa res per no saber-ho tot.

SHINRIN-YOKU

Ens crida a gaudir de la natura, a passejar per un parc, a respirar aire pur. Està científicament demostrat que redueix el nivell d’estrès i que millora el nostre estat d’ànim.

En definitiva, es tracta de trobar la felicitat que tenim a mà.

www.montsemilian.com

Més sobre conceptes japonesos

Més enllà del Feng Shui: El rellotge intern

Aquest cap de setmana viurem un dels dos dies de l’any que no duren 24 hores perquè, a la matinada de dissabte a diumenge haurem d’avançar el rellotge una hora. A les dues seran les tres i entrarem de ple dret a l’horari d’estiu.

Va entrar en vigor per primera vegada el 15 d’abril de 1918 tot i que el seu ús ha anat variant segons les èpoques. Com que el canvi d’hora suscita molta controvèrsia, l’any 2018 la Comissió Europea va realitzar una consulta en què més del 80% dels 4,6 milions de ciutadans que hi van participar es van mostrar favorables a eliminar-lo. Tanmateix, els experts van aconsellar informar bé tota la població dels pros i contres d’erradicar-lo i esperar a tenir un consens compartit. Ara per ara, complim la directiva europea de l’any 2.000.

Pel que fa a l’Estat Espanyol, l’última data de canvi d’horari publicada al BOE correspon al 26 d’octubre de 2026, però aquest calendari és susceptible d’ésser ampliat en qualsevol moment.

Sigui com sigui, quan els governs n’analitzen riscos i oportunitats solen fixar-se només en criteris econòmics (despeses d’il·luminació, calefacció, comportaments dels usuaris). Ara bé, sembla que no es té massa en compte la cronobiologia, que estudia els cicles interns del cos i afirma que la seva alteració pot derivar en trastorns de la salut.

Per entomar de la millor manera possible el canvi d’hora aconsella que:

- Adaptem les hores de menjar de mica en mica.

- Fem exercici.

- Ajustem l’horari del son de forma gradual i mantinguem una rutina sana: evitant migdiades llargues, exposant-nos més a la llum natural i menys a les pantalles abans d’anar a dormir, sopant lleuger i dormint a les fosques.

I és que cal que siguem nosaltres mateixos els qui tinguem cura del nostre rellotge biològic, encarregat de controlar els patrons del somni, la conducta alimentària, la secreció d’hormones, la tensió arterial i la temperatura corporal.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Fusta viva

La silvicultura es defineix com el conreu dels boscos, especialment per a llur aprofitament racional, així com el conjunt de tècniques i de coneixements relatius a aquest cultiu. Una part d’aquesta sapiència ens diu que la fusta és viva fins i tot després d’ésser tallada i, per això, com tot allò que té vida rep l’influx de la Lluna.

Així, si el que volem és matèria de bona qualitat per fer-la servir en la construcció o en la fusteria, la saviesa ancestral ens diu que cal tallar els arbres en lluna descendent, entre la caiguda de les fulles i el solstici d’hivern. En aquest punt, matisar que mai no s’ha de confondre la lluna minvant amb la descendent, ja que aquesta no fa referència a cap de les fases lunars sinó al període en què el seu recorregut vist des de la Terra es veu cada dia més avall en el cel que el dia anterior.

Pel que fa a la llenya, cal tallar-la també en lluna descendent i mai just abans o després de la lluna nova (perquè, si no, no crema bé) i apilar-la entre el quart creixent i el minvant (o sigui amb lluna vella) perquè s’asseca millor. 

En canvi, si el que desitgem és un avet per Nadal, s’ha de talar en lluna ascendent i creixent perquè les agulles s’hi conservin més temps.

D’altra part, si podeu un arbre en lluna nova, us trobareu amb què les ferides no li cicatritzen bé i es podreixen i, amb els anys, emmalaltirà i morirà.

Fa uns dies vaig llegir en un reportatge que a l’Estat Espanyol en general s’estan esporgant malament els arbres urbans, amb podes agressives que debiliten les arbredes i les deixen més exposades a fongs i diferents plagues. I és que no es pot viure d’esquena a la natura.

Més articles sobre arbres:

- Els pulmons de la terra

- Boscos amb salut

- Natura terapèutica

- Abraçar arbres

- La vida secreta dels arbres

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Metereologia ancestral

Des de fa molt de temps, l’inici d’un nou any m’assenyala que és el moment d’adquirir un nou Llunari, un llibre-calendari per tenir en compte la influència del nostre satèl·lit i, així, aprofitar-la de forma correcta, no només a l’hora de treballar l’hort o el jardí sinó a la de tenir cura de la nostra salut.

El seu principal autor és Michel Gros, horticultor ecològic, que diu: “Treballar i viure amb la lluna és una forma senzilla i natural d’optimitzar els recursos i de millorar la nostra manera de viure respectant l’entorn”.

Consultant-hi el calendari d’aquest mes, hi he trobat una referència a les quatre témpores. Si aneu al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), veureu que les defineix com a “temps de dejuni, prescrit per l’Església catòlica, al començament de cadascuna de les quatre estacions de l’any”.  Tanmateix, segons el Llunari es tracta de quatre períodes de l’any en què, a banda de dejunar i, segons la tradició, fer penitència i ofrenes, serveixen per predir les tendències meteorològiques dels tres mesos següents.

Les quatre témpores tenen el seu origen en les festes populars paganes equinoccials que l’Església Romana volgué cristianitzar convertint-les en dies especials per a agrair collites, demanar bon temps per a l’agricultura, amb rogatives i processons.

Sigui com sigui, corresponen a quatre mesos de l’any. Enguany, a març, juny, setembre i desembre (varien d’any en any, segons la lluna, com la Quaresma) i sempre a un dimecres, un divendres i un dissabte de cadascun d’aquests. Així, el dimecres 12 de març ens ha ensenyat com serà el mes d’abril, avui divendres dia 14 se’ns avança la climatologia del mes de maig (sembla que plujós) i demà dissabte 15 se’ns pronosticarà el mes de juny. Presteu-hi atenció. La saviesa ancestral no té preu.

www.montsemilian.com

Article relacionat: La prova de la ceba