Translate

dilluns, 27 de juliol del 2020

Feng Shui: Edificis amb fengshui a Hong Kong


Hong Kong és una de les ciutats en què la tradició del fengshui es troba molt arrelada. L’any 1985 s’hi va acabar un edifici, el del Hong Kong and Shangai Banking Corporation (HSBC, a la dreta de la imatge), que té en compte aquesta disciplina malgrat la resistència inicial del seu dissenyador, l’arquitecte Norman Foster, que, forçat per les circumstàncies, no va tenir més remei que acatar els seus principis.

Dos lleons a la seva entrada simbolitzen protecció i la plaça al seu davant, encarada al mar, garanteix que l’energia hi arriba per a ser retinguda i nodrir-lo. Es troba construït de manera que el seu interior queda completament il·luminat per la llum natural i el flux d’energia provinent de l’exterior s’hi mou amb fluïdesa i harmonia.

Al seu capdamunt, hi ha dos mecanismes que semblen dos canons. Per a saber què representen cal observar la seu del Bank of China (a l’esquerra de la imatge), dissenyada per I.M. Pei i acabada el 1989, una mostra del que no hauria de ser el fengshui que va ser molt criticada malgrat els intents d’assimilar-lo a la figura esvelta del bambú o a un coet a punt d’enlairar-se.

Aquesta construcció, amb les seves formes angulars, esdevé el que es coneix com a “fletxes enverinades” (energia agressiva que no és harmònica) contra els edificis propers. Un d’ells és, justament el del HSBC, al qual es van afegir les formes de canons com a “defensa” contra aquest “atac”.

Com a anècdota s’explica que, poc després que s’aixequés el gratacels del Bank of China, una de les empreses properes va fer fallida i el Governador, l’habitatge del qual correspon a la cúpula que es veu a la imatge, va morir.

Donats els desafortuntats incidents i les acusacions rebudes, es va intentar suavitzar la seva agressivitat tot afegint al seu entorn, vegetació i algunes fonts. I és que fengshui i “antifengshui” poden ser cares de la mateixa moneda.

Article relacionat: El fengshui i Donald Trump

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com

dijous, 23 de juliol del 2020

Més enllà del fengshui: Natura terapèutica


Avui torno a parlar del que al Japó s’anomena Shinrin-yoku o “banys de bosc”. Seixanta-dos centres oficials de la seva Agència Forestal els organitzen. Consisteixen en dues hores de passeig tranquil pel bosc al mateix temps que es realitzen alguns exercicis respiratoris.

Immunòlegs, antropòlegs i fisiòlegs nipons han conclòs, després de fer recerca sobre aquesta qüestió, que beneficien el sistema nerviós, preveuen diversos desordres com l’obesitat, la diabetes tipus 2, les malalties cardiovasculars i el síndrome metabòlic i que, a més, redueixen la tensió, la ira, l’angoixa, la depressió i l’insomni.

Fa una setmana s’han donat a conèixer els resultats d’un estudi dut a terme per un equip d’investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’objectiu del projecte era escatir si el contacte amb la natura, a més de millorar la salut física i emocional, reperctuteix en processos inflamatoris, tumorals o neurodegeneratius.

Amb mostres extretes d’un grup de trenta persones voluntàries, s’ha pogut constatar que els components químics que desprèn la vegetació arriben a la sang dels passejants.

Es tracta dels monoterpens, una eina de comunicació entre arbres que, segons els experts, ajuda les persones a gaudir d’un sistema inmune en bon estat. Aquesta substància, com a integradora dels olis essencials de moltes plantes, es fa servir des de l’antiguitat per a tractar diverses malalties.

Durant els mesos d’estiu, les concentracions màximes d’aquestes substàncies es donen a primera hora del matí i al migdia. En temps de pandèmia, i sempre, què millor que començar el dia amb una passejada entre arbres i vegetació per estar més forts i més sans.


fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com

Article relationat: Nens i natura

Feng Shui: Símbols culturals


Des del punt de vista del fengshui, resulta recomanable que hi hagi un símbol de protecció al rebedor; això és, alguna cosa que veiem en entrar a casa i que representi que tot el negatiu es queda a fora de la nostra llar.

Sempre insisteixo que, quan apliquem fengshui en un habitatge, aquest acaba reflectint les personalitats i els gustos de les persones que hi viuen. Per tant, aquest element pot variar molt depenent de la cultura i de les creences de cadascú.

Per a algú que sigui budista, una figura del Buda farà el fet. Un altre talismà d’aquesta filosofia és els Dos Peixos Daurats, que representen la bona sort, l’alegria, la llibertat i l’abundància.

L’ull d’Horus egipci, també conegut com l’Ull de Ra, és un dels amulets més antics. Se li atribueix la capacitat de tenir cura de tot allò que veu i de potenciar la salut i la prosperitat. Sense deixar aquesta part de l’anatomia, trobem l’Ull Turc (o nazar), consistent en una peça en forma de gota plana en què hi ha un ull que es fa servir contra l’anomenat mal d’ull i les males energies.

Per als jueus, l’estrella de David (o hexagrama o estrella de sis puntes) esdevé un dels símbols més emblemàtics així com la mà de Míriam, equival·lent a la mà Fàtima (Khamsa, en àrab) dels musulmans, per a guarir-se de les enveges i de qualsevol mal.

Pel que fa als catòlics, cada creient hi pot trobar un sant o santa de la seva devoció o, si més no, optar per algun àngel, tot i que aquesta imatge trascendeix l’àmbit del catolicisme.

Per descomptat, que hi ha d’altres representacions que són universals, com un trèvol de quatre fulles o un arc de Sant Martí. Al capdavall es tracta de trobar allò que ens ressona.

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com

dissabte, 11 de juliol del 2020

Feng Shui: Lliçons del passat


Des que em vaig endinsar en el món del fengshui, sempre m’ha cridat l’atenció com a les cases d’abans (i dins d’aquest “abans” incloc més de la meitat del segle XX) hi havia molts aspectes que seguien alguns dels seus consells bàsics:

- Rebedor

Actua de filtre en arribar a un espai, representa “l’esperit de la casa” i manté l’energia del nostre espai preservada del que pugui venir de fora. Per tant, és important que n’hi hagi. A molts habitatges d’avui dia, aquesta peça s’ha suprimit.

- La cuina de l’àvia

Aquesta estança s’associa a la nutrició, representada per l’element terra (entre d’altres coses, equivalent als colors groc i marró). En aquest sentit, les cuines d’abans, més rústiques, hi eren més afins.


- Un mirall complet a l’interior de la porta d’algun armari

No es recomana que hi hagi un mirall que ens reflecteixi mentre dormim però sí que convé que en algun lloc n’hi hagi un que ens mostri sencers. Aquesta solució, present al mobiliari de fa un temps (en algun moment, els miralls van sortir al seu exterior), feia complir els dos requisits.

- Dormitori i bany no comunicants

A banda de la simbologia relacionada amb l’energia que dipositem al bany, l’aigua representa inestabilitat. A les noves construccions gairebé mai no hi manca una habitació en suite.

- Llits alts

El fengshui aconsella que els caps de família dormin el més allunyat possible de la porta d’accés a l’habitatge i en un llit alt. Metafòricament equival a estar arrecerat i a veure venir els perills des de lluny.

- Poc metall, gris i negre

Als interiors, no hi sovintejaven les superfícies metà·liques. La presència de molt element metall pot ser bona per a un ambient de treball, perquè ens fa estar més atent a les obligacions que al relaxament, però no pas en una llar.

Pel que fa al gris, si predomina, baixa l’energia de les persones. El mateix passa amb l’excés de negre. I casa nostra ha de ser com un bàlsam que ens permeti carregar-nos de bona energia.

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com

diumenge, 28 de juny del 2020

Feng Shui: Aquí hi ha gat amagat


Avui us proposo un misteri: el de l’anomenat “gat xinès de la sort”, que ni és gat ni xinès.

Anem per parts. Hi ha un provebi xinès que diu que un gat es frega les orelles abans que plogui. No sé si reflecteix la realitat però, amb el ritme de precipitacions que portem, us convido a fixar-vos-hi a la propera oportunitat. El que sí és cert és que ha provocat aquesta confusió perquè, com que la figura decorativa en qüestió sembla que es toca l’orella, s’ha tendit a pensar que és xinès.

En realitat hi ha una llegenda que situa el seu origen al segle XVII, al Japó. Un senyor feudal surt a caçar, arrenca a ploure i es refugia al bosc. A la vora, hi ha un temple molt modest en què hi viu un monjo amb pocs recursos amb la companyia de la seva gata. El senyor veu com la mixeta, des de l’entrada del temple, li fa senyals amb la pota perquè s’hi acosti. El senyor hi va, per a fugir de la tempesta, i en arribar a recer, un llamp cau just al lloc on era quan la gata el cridava. Agraït, va ocupar-se per sempre més de garantir que al monjo i a la seva mascota no els faltés mai el necessari. Quan la gata va morir, li va fer un monument commemoratiu, l’origen del Maneki Neko, que és com es diu aquest animalet que es troba a l’entrada de molts locals comercials i que se sol posar per a atreure clients.

Hi ha un codi de significats segons la pota que aixequi. Si es tracta de la dreta, es diu que atreu els diners; l’esquerra porta visites.

També, segons el color. Blanc, taronja o negre serveix per a donar sort als viatgers. El vermell fa fugir els mals esperits. El rosa ajuda a trobar l’amor. El verd parla de salut i el blau, de visites. El més usat és el daurat, per a la fortuna dels negocis.

Aclarit el misteri del gat xinès que és gata japonesa, en lloc d’acabar parlant de comiats, ho faig amb el gest simbòlic d’una poteta que, en realitat, sempre dona la benvinguda.

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com

Feng Shui: Un camí llarg comença amb una passa


Fa uns dies algú que em va preguntar què és el taoisme em va fer adonar que, tot i que sempre introdueixo el fengshui dient que s’emmarca en el corrent de pensament taoista, poques vegades explico en què consisteix aquesta filosofia.

Segons els estudiosos, el taoisme (o daoisme, segons com es triï transliterar la paraula original xinesa) és en realitat tres coses diferents: una escola filosòfica, una família de moviments religiosos de l’època de la dinastia Han i la religió tradicional xinesa.

En aquest article parlo de la primera d’elles, que va néixer a la Xina pels volts segle IV aC. Es basa en el Daodejing (o Tao-teking), també anomenat El clàssic del camí i la seva virtut, Llibre de les mutacions o Llibre dels canvis, una obra atribuïda a Lao Tse (o Laozi).

Aquest text ha influït en el pensament de l’Àsia Oriental durant més de dos mil anys i, per descomptat, també a Occident des de la seva difusió al segle XX.  L’any 1960 Richard Wilhem va traduir-lo del xinès a l’alemany i va comptar amb un pròleg de C.G. Jung.  La primera edició en castellà és de 1977 i ve precedida, a més, d’un poema de Jorge Luis Borges.

Al taoisme s’atribueix el que jo crec que deu ser un dels primers, si no el primer, llenguatge binari de la història: els conceptes de Yin i Yang, dues forces oposades i complementàries que tot ho conformen i defineixen. El Tao és l’energia superior que les conté i Laozi s’hi refereix dient que “existia abans del Cel i de la Terra”.

Tao (o Dao) vol dir “camí”, una via que cal transitar deixant fluir els esdeveniments i adaptant-se als canvis. El pensament taoista se centra en el “no fer” com a llei de la natura. Aquesta no acció no vol dir ni apatia ni passivitat sinó en com s’entomen els esdeveniments de la vida, talment com un riu que segueix la seva llera prenent la forma que adopta cadascun dels seus racons. “El savi busca no buscar”, esciu Laozi. “El savi s’adapta a les transformacions”, diu Chuang Tzu (segles III-IV aC).

També, l’ètica taoista aconsella moderació, compassió i humilitat, virtuts anomenades les “tres joies del Tao”.Viu en el respecte per tots. Reuneix a tots en el teu esperit” (Laozi).

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com

dijous, 25 de juny del 2020

Feng Shui viscut: 3 encerts en una cuina

Fa pocs dies proposava, a les xarxes, aquestes dues imatges de cuines per a demanar comentaris sobre elles des del punt de vista del fengshui.

Alguns comentaris (gràcies per participar!) apunten a espai desaprofitat, manca de llum, manca d'element fusta i a detalls que no agraden. 

Veritablement, cal dotar les llars de llum natural.

Pel que fa a l'ús de l'element fusta cal estar atents a veure què diu un estudi de fengshui aprofundit, perquè ens permetrà saber quins elements convenen a una estança. En aquest cas, no disposem aquesta informació.

Per a trencar una mica el motlle, m'agradaria opinar sobre aquestes cuines fent èmfasi en allò que és correcte:


- Les piques són sota la finestra, com s'aconsella segons l'Escola de la Forma o Paisatge.


- Hi ha separació més que suficient entre les piques (element aigua) i els fogons (element foc). Si no fos així, caldria posar una mica d'element fusta entre una zona i l'altra.

- No es barreja la zona de cuinar amb la de rentar roba (si més no, la rentadora no es veu, la qual cosa ja fa el fet; si no es veu, no hi és).

- Les escombraries no són a la vista. El cubell o cubells deuen ser amagats. En fengshui es diu que cap on va l'atenció, va l'energia. 

Fins aquí, els encerts. Si voleu detectar-ne alguna mancança, llegiu aquest article.

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com