Més enllà del Feng Shui: Ni cap ni peus

Avui us proposo un conte taoista. Un lletrat necessitava unes sabates noves. Els seus escarpins estaven molt desgastats i havia d’ésser presentat a l’Emperador. Volia causar-li molt bona impressió perquè no havia prosperat gaire en la seva carrera i el seu somni era obtenir un lloc a la Ciutat Prohibida.

Molt enfeinat, no tenia temps d’anar en persona a cal sabater. Així és que es va mesurar els peus, ho va anotar amb tota mena d’indicacions acurades sobre com els volia i va enviar un servent a fer l’encàrrec.

Poc després, el nostre protagonista va rebre la visita d’un col·lega que el va posar al dia de tots els assumptes de la Cort i, també, del color de moda al palau imperial. Vet aquí que va descobrir, a més, que l’Emperador detestava el que havia triat per al seu nou calçat!

Molt esverat, va comprovar que tant la seva esposa com tots els servents no eren a casa i va decidir sortir corrents a demanar un canvi de color per als seus escarpins abans no fos tard.

Hi va arribar a temps i l’artesà li va demanar: - Ja que sou aquí, us podríeu emprovar aquest model per veure com us escau? Vestir un peu és molt delicat!

- Que potser les meves instruccions no eren prou entenedores? No tinc pas temps i, a sobre, confio més en el meu cap que en els meus peus! - i va marxar esperitat.

El dia de la seva entrevista amb l’Emperador el nostre home es va mostrar molt incòmode. Les sabates noves li feien mal i el Fill del Cel no el va trobar prou afable com per nomenar-lo cortesà.

Tots coneixem persones que menystenen les feines d’altres quan és ben cert que cadascú sap del que sap i que només les persones amb criteri poden apreciar la complexitat que sempre hi ha al darrere de qualsevol ocupació. Llàstima que aquell lletrat no ho va tenir en compte.

Jimmy Choo afirma que “el calçat adequat pot fer que tot sigui diferent”. Ja ho deia la Ventafocs, també, que “un parell de sabates pot canviar la teva vida”.  

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Paraules i invents

M’agrada molt cercar cites sobre diferents temes. Són petites càpsules de saviesa que fan reflexionar i que van molt bé per arrodonir articles o per subratllar alguna imatge bonica a les xarxes socials.

Hi ha autors que surten sovint als recopilatoris de frases destacables. Un d’ells és Lin Yutang i la curiositat m’ha fet descobrir la seva vida. Va néixer a la Xina el 1895 i va morir al Hong Kong britànic el 1976. Lingüista, novel·lista, filòsof, professor universitari i traductor, va ser un dels introductors de la filosofia oriental a Occident.

L’any 1972 va dirigir la redacció d’un diccionari xinès-anglès, el Lin Yutang’s Chinese-English Dictionary of Modern Usage, amb un gran índex de definicions de termes xinesos.

També fou inventor. Entre d’altres, són obra seva un raspall de dents que era al mateix temps un dispensador de pasta de dents i la màquina d’escriure en xinès, la màquina Mingkwai. Aquesta va tenir un paper decisiu en la investigació de la traducció automàtica durant la Guerra Freda.

Home de món, tant per estudis com per feina, va residir a països com els Estats Units, França o Alemanya.

Aquí, una recopilació d'algunes de les seves cites:

“Si la vida és subjectiva, per què no ser subjectivament feliç en lloc de subjectivament trist?”

“Fer broma és una de les coses bones de la vida, però costa molts anys d’aprenentatge”.

“El màxim poder és l’inici de la decadència”.

“El plaer d’una conversa perfecta és realment estrany, perquè els qui són savis  gairebé mai no parlen i els qui parlen gairebé mai no són savis”.

“Hi ha dues maneres de difondre la llum: ser la llàntia que l’emet o el mirall que la reflecteix”.

I vosaltres, sou llàntia o mirall?

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: El lladre de destrals

Un conte taoista explica que un pagès que havia de fer llenya no trobava la seva destral i anava, tot atabalat, amunt i avall del seu pati, cercant-la per tot arreu. Desesperat, va arribar a la conclusió que no hi havia res a fer. Segur que la hi havien robada! Una destral que era nova i en la qual havia invertit els seus estalvis! La sang li va pujar al cap i els seus pensaments es van tenyir de fosc.

Tan vermell i tan negre com estava, quan va veure que el seu veí caminava cap a ell xino xano, li va semblar que el seu pas era el d’una persona que no té la consciència tranquil·la, que el seu rostre dibuixava una expressió de culpa, que la seva salutació era la d’un lladre de destrals ple de malícia, que tenia la veu d’un malfactor que acabava d’apropiar-se d’una fantàstica destral.

Incapaç de contenir la ràbia, el camperol va creuar el seu porxo amb grans gambades per anar a esmenar la plana a aquell desvagat que, a sobre, venia a provocar-lo. Tanmateix, els seus peus es van entrebancar amb unes branques que hi havia en un racó i va caure amb tan mala fortuna que el seu nas va anar a petar contra el mànec de la seva destral, que era allà potser després d’haver caigut del seu carro tot just feia una estona.

La història no diu si es va fer gaire mal, el pobre home. Sigui com sigui l’ensopegada va ser ben bé allò que se’n diu karma instantani, o un toc d’atenció pel fet de culpar els altres sense pensar que l’error pot ser d’un mateix.

Diferents veus n’han dit la seva al llarg de la història. Vet aquí una petita mostra.

“Errar es humano, pero más lo es culpar de ello otros” (Baltasar Gracián, 1601-1658, escriptor).

“Jugar net és no culpar els altres dels nostres errors” (Eric Hoffer, 1902-1983, filòsof)

“Equivocar-se és humà. Culpar els altres és política” (Hubert Humphrey, 1911-1978, exvicepresident dels Estats Units).

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Decoració Montessori

“La primera tasca de l’educació és agitar la vida, però deixant-la lliure perquè es desenvolupi”. Això afirmava Maria Montessori (1870-1952), metgessa i pedagoga, creadora del model educatiu que porta el seu nom.

El mètode Montessori va ser ideat per treballar amb canalla discapacitada i marginada, tot i que, degut als seus bons resultats, la seva aplicació es va generalitzar.

Els seus objectius són potenciar la llibertat i l’autonomia i un dels seus punts fonamentals diu que tot el que envolta l’infant és un mestre més.

Per tant, si el dormitori esdevé l’espai central on es desenvolupen nens i nenes, aquesta filosofia també té molt a dir a l’hora de preparar la seva cambra.

- Les parets s’han de pintar de colors neutres.

- El terra ha de resultar càlid i  romandre lliure d’entrebancs perquè les criatures s’hi puguin moure sense problemes i caminar descalces si així ho desitgen.

- La decoració ha de ser simple, sense sobrecarregar l’ambient. No cal dir que l’ordre i la neteja resulten imprescindibles.

- Els llits han d’anar arran de terra, sense obstacles, per facilitar que puguin sortir-ne sense cap ajut quan ells ho desitgin. De fet, tot el mobiliari ha d’adaptar-se a l’edat i a la mida dels seus petits usuaris.

- Hi ha d’haver un mirall a la seva alçada perquè es puguin observar i desenvolupar el concepte de si mateixos. El fengshui hi afegiria que és important per al seu descans que el mirall no els reflecteixi quan siguin al llit.

- Si s’hi pengen fotografies o làmines, és bo que es trobin a l’alçada dels seus ulls.

- Així mateix, tot el que mainada hagi de fer servir, ha de posar-se al seu abast com, per exemple, la roba.

- Cal disposar-hi una zona de joc, amb magatzematge per tal d’aprendre que cada cosa té el seu lloc. Es recomana, també, un racó on col·locar elements naturals com fulles, plantes, pinyes.

- A partir dels 18 mesos, ja pot comptar amb una taula i una cadira apropiades i una prestatgeria amb els seus contes preferits. En aquesta edat es poden introduir més elements decoratius però no massa més.

La finalitat d’una habitació Montessori és facilitar que nens i nenes siguin autònoms. Diuen els entesos que la quitxalla independent és més feliç i cerca, sempre, el seu creixement personal.

Més sobre dormitoris en general, en aquest enllaç.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Melodies que guareixen

Confuci (551-479 a.C) deia que “la música produeix una mena de plaer sense el qual la natura humana no pot passar”. Nietzsche (1844-1900) afirmava que “sense música, la vida seria un error”. Dos personatges allunyats en el temps i amb diferents maneres de veure el món coincidien a pensar que la música és un llenguatge poderós.

Els primers escrits que fan referència a la influència de la música sobre el cos humà són molt anteriors, però. Es tracta d’uns papirs egipcis datats el 1.500 a.C. i descoberts per Petrie a la ciutat de Kahum el 1889.

La musicoteràpia aprofita aquesta capacitat d’influir en el cos i en la ment per promoure la salut i el benestar. Fa servir les respostes i connexions d’una persona amb la música per millorar el seu estat d’ànim, ajudar a gestionar l’estrès, reduir l’ansietat i alleujar el dolor.

L’aplicació científica de la música com a teràpia va iniciar-se als hospitals on es recuperaven els combatents americans de la Primera Guerra Mundial, quan es van contractar músics per tocar-hi.

Avui dia, aquesta forma de cura s’utilitza, molt més desenvolupada i amb una metodologia complexa i personalitzada, en el tractament de l’autisme, de la depressió o de la demència i, també, amb les persones afectades d’Alzheimer, de Parkinson, de diferents trastorns neurològics o amb discapacitats, entre d’altres.

Un científic japonès, el Dr. Masaru Emoto (1943-2014), va realitzar interessants experiments sobre la influència de la música en la cristal·lització de l’aigua. Després de sotmetre el líquid element a diferents tipus de melodies va observar com cristal·litzava. L’aigua exposada a música agradable creava cristalls bells i formats amb simetria. Tanmateix, la sotmesa a notes discordants o amb lletres negatives generava cristalls deformes i desorganitzats. Aquesta informació, unida al fet que el cos humà conté un percentatge elevat d’aigua, ens porta a la reflexió.

Si cerqueu un camí cap a la relaxació, la curació i l’equilibri potser val la pena explorar els beneficis de la musicoteràpia i deixar que una melodia guiï el vostre camí cap al benestar.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: El foc, l'energia de la transformació

L’element foc és el protagonista de l’estiu i la seva energia és la necessària per a qualsevulla transformació.

Si tenim aquest element equilibrat, sentim ganes de viure; gaudim de vitalitat, simpatia, alegria, capacitat d’estimar, il·lusió, optimisme, ganes d’aprendre i d’evolucionar. La nostra cara és lluminosa.

Si el tenim desequilibrat per excés, experimentem hiperactivitat, nerviosisme, egoïsme; som autoritaris, gelosos, impulsius, agressius i exageradament passionals. El nostre rostre tendeix al vermell.

Si el tenim desequilibrat per defecte, esdevenim persones sense forces ni ganes de viure, sense energia ni il·lusió, desmotivades, pessimistes, que es mouen a poc a poc, sense gana i d’aspecte pàl·lid.

Els problemes de salut associats a desequilibris de l’element foc són palpitacions, taquicàrdies, problemes de pressió de la sang, sudoració excessiva, peus i mans freds, pèrdua de memòria i manca de concentració, insomni, mareig, nerviosisme, sobreexcitació, regust amarg o sequedat a la boca, llavis i ungles morats, aftes i problemes mentals.

El cor és l’òrgan que representa l’element foc al cos. En Medicina Xinesa Tradicional (MXT) se’l coneix com “l’emperador” i la seva parella energètica és l’intestí prim.

Vet aquí alguns consells de la MXT per a la nostra salut a l’estiu:

- Una alimentació refrescant. Això és, fruites i verdures fresques com la síndria, el cogombre, les maduixes, els espàrrecs, les cols, el blat de moro, els espinacs i la menta i no abusar ni de les begudes alcohòliques ni del cafè.

- Beure aigua sovint per mantenir la hidratació justa.

- És bo suar una mica per eliminar toxines i activar l’energia del cor però cal fugir de la calor i el fred extrems.

- No realitzar exercici físic intens, ni treball físic ni intel·lectual en excés.

- Fugir de les sobreexcitacions.

- Meditar sovint, en silenci.

- Dormir molt. A l’estiu, cal anar a dormir d’hora, quan encara hi ha llum, i llevar-se molt d’hora.

- No treballar de nit.

Hi ha un provergi xinès que diu:“La gent té cura del seu cabell cada dia. Per què no del seu cor?” 

ARTICLES RELACIONATS:

L’estiu arriba carregat de...

Una mica d’aire fresc

De calors i xafogors

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Treballar amb la terra

Coneixeu la fundació Hope!, que vol dir “Esperança!”? Us animo a visitar la seva pàgina web: hoperevolution.earth/

Proposa una agricultura regenerativa, que consisteix en substituir el sòl llaurat per l’estructurat. El primer no reté l’aigua; el segon, sí. És més, per cada u per cent de matèria orgànica que afegim a la terra, aquesta, com una esponja, acumula fins a 160.000 litres d’aigua més per hectàrea.

Aquest sistema consisteix en:

- No llaurar ni fer servir pesticides. D’aquesta manera s’augmenta la diversitat i apareixen plantes que fixen hidrogen i nutrients per als cultius.

- Facilitar la pastura de ramats de bens per augmentar la matèria orgànica i la fertilitat del sòl.

- En lloc de cremar les restes de poda, les tritura i les aprofita com adob.

Alguns avantatges de l’agricultura regenerativa són:

- Una producció ecològica.

- L’adaptació a la calor extrema i al patró de sequeres seguides de diluvis. El sòl viu (plantes, insectes, microorganismes, fongs) emmagatzema l’aigua i la vegetació el protegeix de la calor evitant la sequedat. Un terra cobert d’herba o de palla, fins i tot a ple sol, pot estar 20ºC més fresc que si no està cobert. Quan plou molt, no s’erosiona.

- Lluita contra el canvi climàtic. Aquests camps refreden el planeta. El sol viu genera humitat ambiental, que baixa les temperatures i, a gran escala, atreu la pluja. El 40% de les pluges provenen del baf que expulsen les plantes, l’anomenat “cicle curt” de l’aigua.

- Els agricultors redueixen despesa (per exemple, en productes agroquímics), augmenten guanys, fan front a la sequera i els preus dels aliments baixen.

Aquest sistema es va aplicar l’altiplà de Loess, a la Xina, que va passar de desert a verger. Segons el Banc Mundial, més de dos milions de persones van sortir de la pobresa.

Potser cal deixar de pensar en com gestionar l’escassedat i començar a contemplar com treballar per a l’abundància. 

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com