Feng Shui: Ordre extern, ordre intern

Mai no em canso de dir que una llar endreçada equival a un cap endreçat tot i que el mèrit d’aquesta afirmació no és meu.

Molts ja sabeu que abans d’aplicar Fengshui en un lloc, cal netejar i posar ordre, com quan preparem un terreny abans de crear-hi un hort. Aquesta idea, però, no és exclusiva d’aquesta disciplina.

Per exemple, segons la filosofia zen (una escola de budisme nascuda a la Xina que es va propagar a Vietnam, Corea i Japó abans d’arribar, al segle XIX, a Occident), si al teu entorn hi ha desordre, també n’hi ha a la teva ment. Per tant, netejar els espais vitals ajuda a foragitar el caos extern i intern.

Per això, a molts temples i comunitats budistes hi ha una tasca anomenada “soji”, que es fa a primera hora del matí, abans de la pràctica de la meditació. Consisteix a fer tasques durant vint minuts per netejar l’exterior abans d’aquietar l’interior.

Una variació d’aquesta mateixa pràctica, anomenada “o-soji” s’aplica a les escoles japoneses, en què no hi ha personal de neteja, ja que són els alumnes de primària i secundària els qui escombren, treuen la pols, serveixen el menjar, renten els plats bruts i higienitzen els banys. Deu ser per això que, al Mundial de Futbol de 2014, el món es va sorprendre que uns seguidors japonesos es posessin a netejar les grades després d’un partit.

Segons Marie Kondo (autora del “best seller” “La magia del orden”) “la neteja és l’acte d’enfrontar-se un mateix”. A l’obra de teatre “EVA”, de T de Teatre, que es va poder veure al Centre Cultural de Valls a la temporada 2017-2018, hi ha un personatge que encarna aquest concepte amb ironia. Fa revisió del seu armari amb l’ajut d’un japonès molt filosòfic al mateix temps que desenterra vells fantasmes. I és que també diu Kondo: “Les vides d’aquells qui endrecen completament i d’un sol cop, canvien dramàticament sense excepció”.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Sons terapèutics

Fa uns mesos vaig conèixer una persona amb una missió molt especial, la de donar a conèixer i explicar per què els sons produïts per la natura són importants per al nostre equilibri i per a la nostra salut física i mental.

Es diu Eva Julián, musica, compositora i etnomusicòloga. Es defineix com a dissenyadora d’ambientacions sonores terapèutiques, especialitzada en Bioacústica i en l’aplicació curativa dels sons naturals. Fa recerca en aquest àmbit des de fa més de 27 anys i més de 5.000 persones han gaudit dels seus materials.

Tots els sons que ofereix han estat enregistrats a entorns naturals escollits per la seva energia i vibració, per la seva localització i/o pel seu cicle natural i triant el moment de l’any més idoni per fer-ho. Alguns d’ells són fruit de molts dies de viatge (per exemple, a l’Antàrtida) i d’hores de treball de selecció posterior. No estan tractats per embellir-los ni contenen sons afegits.

Al web www.soundandlife.com hi trobareu molta més informació (així com agenda de tallers i d’altres activitats que organitza) i, el que és més fascinant, la possibilitat d’adquirir tota mena de sons sanadors. També, la d’obtenir un disseny personalitzat.

Adverteix que, tot i que l’aplicació de so mai no substitueix un tractament mèdic, esdevé un harmonitzador de gran ajut, que contribueix a la millora dels desequilibris emocionals propis de cada dolència i a reduir-ne les molèsties físiques.

Diu Julián: “A poc a poc vaig descobrir que als sons naturals que enregistrava apareixia una estructuració peculiar de freqüències que van demostrar tenir la capacitat d’interactuar amb les meves emocions i el meu cos, sempre equilibrant-lo o brindant suport. Ara, aquestes mateixes gravacions ajuden moltes altres persones privades de la llibertat de contactar amb la natura de forma continuada.”

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui personal: Temps per a tu

L’astrologia condiciona però no determina. Amb això vull dir que no està tot escrit però sí que cadascú neix amb unes eines determinades que cal aprofitar per tal que la vida flueixi millor. És a dir, de les nostres decisions i accions depèn el curs de la nostra existència.

Conèixer bé el que anomeno la nostra “motxilla” (allò que hem portat amb nosaltres en arribar en aquest món) ajuda a evitar molts entrebancs. I l’astrologia, en qualsevol de les seves formes (occidental, xinesa, etc.), esdevé una eina per conèixer el nostre full de ruta, del qual, en molts casos, ens desviem a causa de la influència de l’entorn, dels pares, de l’educació... El moment vital en què ens aturem a plantejar-nos què estem fent, com hem arribat fins on som i si és això el que volíem sol coincidir amb l’anomenada “crisi dels 40” (o “dels 50”). Es tracta de l’hora en què ens afanyem a intentar fer-nos amos i senyors del nostre destí.

Sortosament, a la meva consulta, arriba força gent jove molt ben alineada amb la seva carta. Tot sovint, però, em trobo amb persones que, abduïdes pel seu present (la feina, els fills, els néts, etc.), no s’aturen a pensar que la feina pot ésser efímera, que el temps corre i que els fills i els néts es faran grans i s’obliden de si mateixes vivint la vida dels altres.

És important cercar estones per reflexionar, per reconnectar amb la nostra essència, per cercar ajut i, en definitiva, dedicar-nos-les, què caram, perquè ens les mereixem. És més, si no estem bé, tampoc ho està la gent del nostre voltant.

La cultura judeocristiana en què hem crescut ens ha inculcat que viure és patir i que, com més sofriment, més sants i més bons. No us ho creieu. És cert que l’esforç, amb mesura, té el seu valor positiu i que, de vegades, hi ha mals que no es poden evitar però no hem vingut pas a passar-ho tan malament.  

Dostoievski va escriure “L’home es complau en llistar les seves penes però mai les seves alegries”. Potser podríem començar a fer-ho.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Calefacció i salut

La dita “Per tots Sants desa el vano i treu els guants” fa molts anys que era ciència ficció. Enguany, però, alguns dies abans ja ha calgut fer servir peces d’abric i engegar la calefacció.

Ara bé, què ha de tenir un sistema de calefacció per ésser saludable?

Primer de tot, s’ha d’aclarir que una climatització eficient passa per la reducció del seu ús,  ja que, segons l’arquitectura bioclimàtica, la calefacció mai no hauria de fer-se servir de manera continuada sinó en moments puntuals.

Segons aquest sistema de construcció, cal dissenyar els edificis tot tenint en compte el clima i fent servir els recursos disponibles per intentar reduir el consum d’energia; per exemple, mitjançant l’aprofitament del sol o d’altres energies renovables, com la geotèrmia (que aprofita la temperatura constant del subsòl poc profund), l’energia eòlica o la de biomassa.

Dit això, una calefacció saludable, entre d’altres coses, ha de:

Millorar, i mai empitjorar, l’estat físic (circulació, respiració,...) i psíquic (benestar, vitalitat...) de les persones.

Garantir un bon nivell d’oxigen (per exemple, cal anar en compte amb les combustions).

Mantenir un equilibri entre temperatura i humitat de l’aire.

Ha de resultar fàcil de netejar.

I no ha de:

Generar males olors ni soroll ni camps elèctrics i/o magnètics.

Quina calefacció triar?

Bomba de calor:

Avantatges: Surt bé de preu. Escalfa de forma ràpida i fàcil.

Inconvenients: Aquest sistema de propagació d’escalfor esdevé poc eficaç. Remou l’aire, en genera corrents i aixeca pols i contaminació. No regula la humitat i, per tant, resseca l’ambient.

Radiadors:

Avantatges: Són econòmics perquè, juntament amb la bomba de calor, resulten el tipus de calefacció més convencional.

Inconvenients: Transmeten l’escalfor de manera poc eficaç. Ho fan per radiació (un 35%) i per convecció (un 65%) -la convecció consisteix en transportar l’energia calorífica per efecte del moviment d’un fluid-. A més, com les bombes de calor, ocasionen corrents d’aire que aixequen pols i contaminació.

Plaques radiants:

Avantatges: Transmeten la calor mitjançant radiació (un 70%) i només un 30% per convecció.

Inconvenients: Com que són metàl·liques, distorsionen el camp magnètic. A més, les pintures que se solen fer servir per cobrir-les són sintètiques i emeten contaminants atmosfèrics i augmenten la càrrega electrostàtica.

Radiació (inclou la llar de foc, l’estufa russa, l’estufa de biomassa i la paret radiant):

Avantatges: Es pot qualificar com el sistema més òptim, tant per a la salut com per a la butxaca. Resulta similar a l’escalfament natural pel sol.  

Inconvenients: Cal garantir que funciona correctament per tal de no patir emissions tòxiques ni males olors.

He trobat un refrany que diu “A primers de novembre, el teu foc ja el pots encendre”. Un cop més, la saviesa popular i la tradició assenyalen el camí correcte!

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Abraçar arbres

Els dos articles anteriors tractaven, l’un, dels anomenats“banys de bosc” i, l’altre, dels beneficis que el contacte diari amb la natura aporta als infants en particular.

Avui m’agradaria tancar el cercle abraçant arbres. Cada vegada conec més gent que ho fa quan se sent desanimada, cansada, estressada o, simplement, agraïda.

Potser vosaltres ho practiqueu o potser no i, si veieu algú que s’aferra a una olivera com ho faria un coala, penseu que li falta un bull.

Tant si sou dels primers com dels segons, heu de saber que hi ha estudis científics que demostren que els patrons vibracionals dels arbres i de les plantes impacten de manera positiva en la nostra salut.

Matthew Silverstone en parla a “Blinded by Science” (en català, “encegats per la ciència”), un llibre que no he sabut trobar traduït de l’anglès.

Tanmateix, no penseu que hem descobert quelcom nou. I és que ja Galè, metge grec del segle II, recomanava als seus pacients de passar més temps als boscos de llorer. I algun col·lega seu aconsellava als malalts d’epilèpsia de dormir a l’ombra dels til·lers en flor.

Abraçar un arbre durant uns quants minuts, entre d’altres, redueix el dolor, alleuja tensions i disminueix l’estrès.

Hi ha qui va més enllà i proposa els beneficis específics de cada espècie. Així:

-         Els pins nodreixen la sang i enforteixen el sistema nerviós.

-         Els xipresos redueixen la temperatura corporal.

-         Els salzes alliberen la humitat excessiva del cos

-         Els arços alleugen el dolor.

-         Els avets ajuden a reduir la inflor i a guarir els ossos trencats.

-         Les pruneres són bones per a l’estómac i el pàncrees i tranquil·litzen la ment.

-         Les figueres afavoreixen el sistema digestiu i regulen la temperatura del cos.

He triat exemples d’arbres fàcils de trobar al nostre país per si us animeu a fer-ne la prova.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Nens i natura

El meu article de la setmana passada parlava dels beneficis dels anomenats “banys de bosc” (en japonès, Shinrin-yoku), que consisteixen a passejar amb calma pel bosc, gaudint de l’experiència, sense pressa i atents a les nostres sensacions i a la nostra respiració.

Al Japó s’ha fet, i es fa, molta recerca científica sobre la incidència d’aquesta activitat en el benestar i en la salut.

Entre diversos estudis realitzats, resulta molt interessant els descobriments relatius als efectes positius per als infants, ja que repercuteixen tant sobre aspectes psicològics i acadèmics com en la salut.

Quan els nens i nenes mantenen contacte diari amb la natura:

- El seu sistema immunitari es reforça i les infeccions disminueixen.

- S’alleugen els trastorns del son.

- S’estimula el cervell i les emocions.

- Es facilita el seu desenvolupament motriu.

- Augmenta la seva percepció dels detalls.

- Millora les seves capacitats de concentració i d’aprenentatge cognitiu.

- Es redueixen els símptomes del Trastorn per Dèficit d’Atenció (THDA).

Una de les meves àvies, nascuda l’any 1919, va tenir el privilegi d’anar a estudi a l’Escola del Bosc, nascuda a iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona, inspirada en els moviments pedagògics republicans i liderada per Rosa Sensat segons els principis de l’anomenada Escola Moderna.

Aquesta donava molta importància al respecte pels infants i els seus interessos, a una vida propera a la natura, a la higiene, a l’educació física, al joc i al treball i a l’apreci de la bellesa. L’expressió corporal i la música hi tenien un paper força rellevant i la majoria de les classes es feien a l’aire lliure.

La meva àvia sempre en parlava amb molta estima i una certa nostàlgia. De vegades, ens sembla que hem evolucionat molt quan, a poc que reflexionem, hi ha coses que involucionen abans que tornem a inventar la sopa d’all.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: La medecina del bosc

No us ha passat mai que, quan us sentiu estresats o desanimats, el cos us demana sortir a la natura?

Al Japó, des de l’any 1982, l’Agència Forestal disposa de 62 centres oficials que organitzen el que anomenen “bany de bosc” (en japonès, Shinrin-yoku). Consisteix en dues hores de passeig tranquil pel bosc, amb exercicis respiratoris guiats per monitors.

Aquesta activitat es va inspirar en les tradicions sintoista i budista, les quals aposten per la comunicació amb la natura mitjançant tots els sentits. Des del 2004, el Govern japonès ha invertit molts diners en la recerca científica sobre els seus efectes terapèutics.

Abans i després de la sessió, es mesuren diverses variables fisiològiques dels participants. Les anàlisis fetes fins ara demostren que aquestes passejades beneficien el sistema nerviós, preveuen diversos desordres (com l’obesitat, la diabetes tipus 2, les malalties cardiovasculars i el síndrome metabòlic) i redueixen la tensió, la ira, l’angoixa, la depressió i l’insomni.

D’altra part, Qing Li, immunòleg de l’Escola de Medicina de Tòquio, ha trobat que els banys de bosc augmenten en gran mesura la concentració de cèl·lules NK (de l’anglès natural killer) o, el que és el mateix, una mena de glòbul blanc que lluita contra les infeccions i el càncer.

L’antropòleg i fisiòleg Yoshifumi Miyazaki, de la Universitat de Chiba n’ès un gran divulgador. Si us interessa el tema us convido a llegir el seu llibre “Shinrin Yoku. Baños curativos de bosque”, editat per Blume.

Al Japó es calcula que els boscos ocupen un 67% de la superfície del país. A casa nostra no cobreixen pas tan territori però, per sort, gaudim d’espais naturals magnífics que permeten aquesta immersió. Per alleujar l’estrès, res millor que una caminada pel bosc un cop per setmana.

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com

Feng Shui viscut: A cop d'ull

Ahir, a les xarxes, proposava aquesta imatge per comentar-la des del punt de vista del Fengshui. A tots els que hi van aportar la seva opinió, moltes gràcies!! Tots els comentaris han estat valuosos.

Veureu, gairebé tothom ha estat d’acord que aquest interior és bonic. Cal tenir en compte, però, que, tot i que la bellesa és un dels requisits indispensables per tal que hi hagi una bona energia, no ho és tot i cal considerar d’altres aspectes.

Em centraré tan sols en els formals (per esbrinar les energies subtils que ocupen un habitatge cal fer-hi un estudi molt aprofundit, amb alguna Escola de la Brúixola).

Alguns dieu que manca llum a la part de dalt. Penso que per aquest cantó no hi ha problema. Per descomptat que és molt important disposar de llum natural però aquest espai en disposa i a dalt s’aprecia una claraboia fantàstica.

D’altres, apunteu cap a l’escala i, efectivament, presenta algunes coses millorables segons Fengshui: no ofereix una imatge de solidesa i la barana transparent (com si no n’hi hagués) no ajuda.

Aquesta barana "inexistent", al pis de dalt, contribueix al fet que l’energia s’escapi (com alguns bé diuen), com també ho fan les portes al fons (invisibles de dalt a baix). Penseu que si, a més, la foto està feta des de la porta d’entrada (que no ho sé segur), l’energia marxa de l’espai tan bon punt hi arriba, cap al jardí.

Si bé és cert que les làmpades, molt vistoses, distreuen una mica l'atenció (icap a on va l'atenció, va l'energia), em fa l'efecte que el poder d'atracció del jardí, al fons, és molt fort.

Per tant, els seus habitants poden experimentar les conseqüències de no retenir bé l’energia a casa seva. Això es tradueix en dificultats econòmiques (o, almenys, els diners marxen més ràpid que no pas entren), en molèsties físiques (cansament, insomni, etc.) i en problemes de relació.

Pel que fa a la llar de foc, si bé és cert, que dóna caliu i que és maca, s’ha de considerar que hauria d’estar ben ubicada segons Fengshui.

Penseu que només faig alguns comentaris que surten de l'observació de l'espai. I ja hi trobem molta feina a fer...

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: De calors i xafogors

Un dels factors que fan que un edifici sigui més o menys saludable és el seu ambient interior, determinat tant pels materials i els sistemes de construcció i de climatització com pel clima exterior.

Resulta més o menys adient per a la salut segons la qualitat de les partícules que el conformen, segons el que s’anomena “electroclima” (camps magnètics, etc.) i segons la temperatura i  la humitat. És d’aquests dos darrers aspectes que vull parlar avui.

Pel que fa a la temperatura d’un interior, aquesta és, segons els experts, l’òptima per a l’ésser humà:

-         Dormitori: entre 15 i 17ºC.

-         Sala d’estar: entre 18 i 22ºC.

-         Cuina i espais d’activitat no molt intensa: entre 18 i 20ºC.

-         Bany: entre 20 i 23ºC.

-         Despatx: entre 18 i 22ºC.

-         Espais de treball amb activitat física intensa: entre 15 i 17ºC.

Pel que fa a la humitat interior es recomana que estigui entre el 40 i el 60%.

Està condicionada per possibles fonts d’humitat, per la temperatura  interior, pel sistema de  calefacció, per la ventilació, pels materials de construcció i pel nombre de persones que comparteixen l’espai.

Per a un bon ambient interior, a més, esdevé fonamental una bona ventilació per garantir que l’aire contigui prou oxigen i, de pas, per eliminar males olors, regular de forma natural la humitat interior i, així, evitar l’aparició de gèrmens. Una persona necessita de 30 a 60 m3 d’aire fresc per hora.

Diàriament, en un habitació amb ventilació creuada (porta i finestra i obertes), cal ventilar

-         A l’hivern, de 2 a 4 minuts.

-         A la primavera i a la tardor, de 4 a 10 minuts.

-         A l’estiu, de 12 a 20 minuts.

Tingueu en compte, doncs, que regular la temperatura i la humitat de casa vostra i ventilar-la bé porten un ambient interior més sa.

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: La proporció és important

Ahir vaig publicar la imatge d'aquesta sala d'estar-biblioteca a les xarxes tot demanant comentaris sobre què en diria el Fengshui. I la veritat és que tinc uns amics d'allò més encertats.

La Núria deia: "Tal vegada massa blanc. Necessita una mica més de contrast. Ara, la vidriera amb llum natural m'encanta".

El Mateu opinava: "Ull amb una espurna si està la llar de foc encesa. Un espai molt maco per llegir, dibuixar i pintar. Molt bona llum".

La Sònia afegia: "El sostre és molt alt, no hi estaria bé jo."

És cert que el blanc predomina i, amb ell, l'element metall, que aquest color representa juntament, per exemple, amb el gris i les formes rodones, també presents en aquesta sala d'estar.

Mai es recomana excés d'aquest element en una llar perquè convida a l'ordre i a la disciplina i, tot sovint, condueix a viure molt pendent de les obligacions i sense afluixar el ritme. Resultaria adient, però, en un espai de treball, on no s'hi val descansar sinó produir.

D'altra part,  la referència a la perillositat de la llar de foc és molt encertada. Sempre dic que el Fengshui és una combinació d'art i ciència i de seny. I això darrer és el que ens ha de fer ésser curosos amb la seguretat d'un habitatge.

En relació a la llar de foc, cal tenir en compte que, segons Fengshui, no es pot posar a qualsevol lloc. Ho explicava en aquest article.

Pel que fa a l'apreciació sobre el sostre excessivament alt, resulta molt pertinent. I és que, en Fengshui, tot ha d'ésser proporcionat: ni sostres massa alts -que no acullen-  ni excessivament baixos -que oprimeixen-, ni un capçal de llit enorme -que sembla que ens vagi a caure al damunt- ni sense capçal -que ens sentim desprotegits-. En aquesta sala d'estar ni l'alçada ni la forma resulten gaire comfortables.

Sobre la bona llum, està clar que en tot hi podem trobar alguna cosa positiva. I la llum natural esdevé molt important per al benestar de l'ésser humà. Ho ampliava en aquest post.

Per acabar, voldria afegir-hi alguns aspectes no gaire favorables. D'una part, els vidres que arriben fins a terra deixen escapar l'energia. Teniu desenvolupada aquesta idea en aquest enllaç.

De l'altra, la prestatgeria del fons, carregada de llibres, fa del que s'anomena "fletxa enverinada" per a les persones que ocupin l'espai. Tanmateix, això ho desenvoluparé un altre dia...

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Cases amb radioactivitat

En un habitatge hi sol haver radiacions de mena diversa que afecten la salut.

Entre aquestes, la del gas radó, un element radiactiu present en molts edificis. Pertany al grup dels gasos nobles i esdevé la causa del 10% dels càncers de pulmó.

Penetra a les cases a través de materials de construcció que el contenen (com, per exemple, el granit, les pissarres o el formigó) o a través de la terra. Els sòls granítics, de sauló, de roques amb molts fosfats, de determinades argiles i les zones amb falles són rics en aquest element, que és incolor, inodor i insípid.

Com que pesa set vegades i mitja més que l’aire, tendeix a acumular-se a les zones baixes dels edificis i als espais mal ventilats.

La presència del radó a l’aire interior de les construccions es va començar a documentar l’any 1950. A la dècada dels 70 es va iniciar la recerca sobre aquest tema. Als Estats Units, aquest problema va tenir molta repercussió pública després que l’any 1984, durant una inspecció de rutina en una central nuclear, es localitzés un treballador contaminat amb radiactivitat i es determinés que el motiu d’aquesta afectació era l’alta concentració de gas radó al seu domicili.

La unitat de mesura del radó és el Becquerel per metre cúbic (Bq/m3). Els valors màxims permesos per la UE són de 400 Bq/m3 a edificis antics i de 200 Bq/m3 als nous. Tanmateix, l’Organització Mundial de la Salut  recomana prendre mesures correctores a partir dels 100 Bq/m3.

A Espanya no s’inclou aquest aspecte al Codi Tècnic d’Edificació. Sí que es tracta, però, a las “Normas do hábitat Galego”, ja que Galícia és una zona molt radiactiva (s’hi estableix una mitjana de 360 morts anuals a causa del gas radó).

Disposar d’una bona ventilació és la millor manera de protegir-nos d’aquesta contaminació. També, hi ha solucions constructives.

Si mai hem d’edificar, comprar o reformar una casa, cal tenir tot això en compte i cercar assessorament expert.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui viscut: Arrecerem-nos

Què us diria com a assessora de Fengshui si aquesta escala i aquesta sala d'estar fossin a casa vostra?

Primer de tot, us recomanaria una altra mena d'escala, que substituís les làmines de què està formada per grans més consistents. Es tractaria d'oferir una imatge de més estabilitat i solidesa.

D'escales, n'he parlat en d'altres articles i podeu ampliar una mica aquesta informació fent clic aquí.

D'altra part, fixeu-vos en el sofà que dóna l'esquena a l'escala, a un lloc de pas. Sempre és millor seure amb l'esquena arrecerada, sense que ningú ens pugui sorprendre pel darrere. Per fer-ho fàcil, penseu que la part més primitiva del nostre cervell es troba en alerta quan ens trobem en aquesta posició, encara que no en siguem conscients.

D'aquest tema, també n'he escrit en d'altres ocasions. Podeu ampliar una mica aquesta informació fent clic aquí.

Un altre aspecte que us faria notar és que en Fengshui s'aconsella que els sostres sigui més clars. Podeu ampliar aquesta informació fent clic aquí.

Aquestes són algunes de les correccions que us proposaria per millorar el Fengshui d'aquest espai atenent a l'Escola de la Forma o Paisatge, un dels vessants del Fengshui Tradicional. Caldria, però, fer una anàlisi aprofundida amb alguna Escola de la Brúixola (com la de les Estrelles Volants), que fa càlculs personalitzats a partir de determinades dades i mesures, per saber si les formes, els colors, els materials, els usos, etcètera són adequats o no.

Sempre es tracta d'harmonitzar l'energia de l'entorn per tal que aquesta sigui favorable per als seus habitants.

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Edificis respectuosos

Qui més qui menys tothom té present que edificar comporta un impacte per al medi ambient. Ara bé, potser no es presta tanta atenció al fet que algunes conseqüències de la construcció afecten la salut de les persones.

La bioconstrucció pretén minimitzar totes dues coses. D’una banda intenta no exhaurir els recursos naturals i de l’altra, obtenir un habitatge saludable. Esdevé, així, una arquitectura respectuosa amb la terra i tots els éssers vius.

Es tradueix, per exemple, en aïllar bé els cables que passen per darrera el capçal d’un llit o en canviar l’ús de gas, carbó o petroli pel d’energies renovables.

Aquesta disciplina té en compte que, en un habitatge:

- L’ambient interior sigui saludable (en termes de qualitat de l’aire, temperatura, humitat, ventilació).

- No hi hagi ni contaminants ni tòxics (tant biològics -com bacteris o fongs-, com físics -com electricitat estàtica o camps electromagnètics- o químics).

- Es disposi de sistemes passius d’estalvi energètic i climatització (aïllants, calefacció, refrigeració, etc.)

- Cal mesurar les radiacions naturals (amb què treballa la geobiologia: vetes d’aigua, línies Hartmann o Curry, etc.- o artificials -instal·lacions diverses, com la il·luminació-).

- S’utilitzin sistemes constructius i materials de bioconstrucció, que consideren tant el seu cicle de vida (que ha d’ésser renovable, de baix impacte ambiental, reciclable) com que siguin saludables i no provoquin emissions tòxiques.

Hundertwasser, un artista plàstic austríac (1928-2000), va dibuixar la relació de l’home amb el món a través de 5 capes de pell. La primera és l’epidermis; la segona, la roba; la tercera, la llar; la quarta, l’entorn social i la identitat; i la cinquena, l’entorn mundial.

Està clar que l’espai on vivim esdevé de màxima importància i cal tenir-lo molt en compte a l’hora de garantir el nostre benestar.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui personal: Et queixes o construeixes?

Tot i que vagi per endavant que está clar que no tothom fa vacances a l’agost i que, malauradament, hi ha qui no en pot fer mai, estareu d’acord amb mi que el període de gaudi estiuenc es dóna oficialment per tancat en acabar el mes d’agost (o, si més no, passat l'11 de Setembre).

Dit això, els laments pel sant-tornem-hi clamen al cel, perquè hi ha persones que viuen instal·lades de forma permanent en la queixa (allà elles).

Heu sentit mai allò que “no és tan important fer el que t’agrada com que t’agradi el que fas”? O que “fer el que t’agrada és llibertat i que t’agradi el que fas és felicitat”?

Potser exclamar-se és més fàcil que donar gràcies, no ho sé. Tot just ahir vaig topar-me, a la xarxa, amb l’enregistrament del discurs que l’Angelina Jolie va fer, l’any 2013, en rebre un Oscar honorífic per la seva tasca humanitària.

Deia, més o menys, “mai no he entès perquè algunes persones tenen la sort d’haver nascut amb l’oportunitat que jo vaig tenir de tenir aquest camí a la vida i per què, en una altra banda del món, hi ha una dona amb les mateixes habilitats, amb els mateixos desitjos, amb la mateixa ètica del treball i el mateix amor per la seva família que segurament faria millors pel·lícules i discursos. Només que ella es troba en un camp de refugiats i la seva opinió no compta. Es preocupa pel que menjaran els seus fills, com mantenir-los sans i estalvis i si algun dia se’ls permetrà tornar a casa.” A continuació, donava gràcies per ésser afortunada i es posava a disposició d’ésser útil als altres.

Tenir una feina a la qual tornar i una escola a la qual assistir, entre d’altres, és, sense cap mena de dubte, motiu d’agraïment. Com deia Matisse, “sempre hi ha flors per a aquells que les volen veure” i, com va escriure, Esop, “la gratitud converteix allò que tenim en suficient. És el senyal de les ànimes nobles”.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: L'arquitectura del despit

Fa poc he descobert el concepte que dóna títol a aquest article. Sota aquest epígraf, de l’anglès “spite houses”, s’hi inclouen tot de construccions que tenen per objectiu fer la punyeta algú, tot sovint tapant-li o malmetent-li les vistes.

“The Guardian” n’ha fet un petit inventari. Cerqueu el nom d’aquest diari anglès juntament amb “spite buildings” i el trobareu.

Per exemple, entre d’altres curiositats, podreu veure l’edifici habitable més estret de Beirut, amb tan sols 60 centímetres d’ample en el seu punt més estret, fruit de les males relacions de dos germans. El propósit d’un d’ells, arruinar a l’altre la contemplació del mar.

No us penséssiu pas que es tracta d’una moda recent, no. El cas que us descrivia al paràgraf anterior data de 1954 però, a la versió anglesa de la Wikipedia, hi ha cases del despit que es remunten a l’any 1716.

Per descomptat que el fengshui mai no recomanaria construir per molestar ningú. Si el propòsit principal d’aquesta disciplina milenària és la recerca de l’harmonia, com justificaria alimentar el resentiment o les males intencions?

D’altra part, i insistint en les 36 lleis espirituals de la vida, recollides per Diana Cooper, i ja esmentades en d’altres articles meus, el tema d’avui em porta a parlar d’una d’elles, la del karma, segons la qual tot el que fem ens retorna. La dita “Tal faràs, tal trobaràs” hi fa clara referència. Aconsella estimar i respectar els altres per guarir les relacions kàrmiques, aquelles on hi ha alguna cosa pendent per aprendre a partir de les nostres accions anteriors. Afirma que només carreguem amb el nostre karma fins que n’aprenem la lliçó. El que ens hi manté lligats, en darrer extrem, no és més que la ignorància.

Tornant a l’arquitectura del despit, no està de més pensar, amb estimació, en els veïns a l’hora de fer reformes a l’exterior del nostre habitatge. Al capdavall, ells seran qui més en gaudiran... o no.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui personal: La llei de la petició

Segons aquesta norma universal, explicada amb més profunditat a “Las 36 leyes espirituales dela vida”, de Diana Cooper, si necessites ajut, l’has de demanar i, si vols oferir-lo, has d’esperar que se’t demani.

Per què? Doncs perquè tot allò que ens succeeix promou un aprenentatge i, en aquest context, interferir en el camí d’altres sense que se’ns sol·liciti esdevé un obstacle a la seva evolució.

Quantes vegades no haurem volgut donar un cop de mà a algú que, al capdavall, no ho ha volgut o no ho ha valorat, la qual cosa ha acabat malmetent la relació?

Evidentment, hi haurà situacions d’emergència en què caldrà actuar sense més. Tret d’això, però, si el problema d’algú altre ens remou, caldrà que esbrinem què ens diu aquesta molèstia que experimentem.

Un exemple. Coneixem algú que està passant per un procés de dol i s’estima més estar sol. A nosaltres ens sap greu la situació i insistim en convidar aquesta persona a esdeveniments i en presentar-li gent quan això no és el que en aquests moments li ve de gust.

És aquí quan aquesta llei espiritual aconsella adreçar la mirada cap al nostre interior i veure que potser som nosaltres els qui desitgem fer noves coneixences. Quan aquesta amistat hagi fet el seu procés i arribi l’hora en què vulgui tornar a relacionar-se socialment, ja ens ho farà saber.

Es diu que quan estem a punt per rebre ajut és quan estem preparats per donar-lo. Això sí, cal saber demanar-lo. “Perquè tot el que demana, rep; i el que cerca, troba; i al que truca, se li obrirà” (Sant Mateu 7:7-11).

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui personal: La llei del reflex

Fa uns mesos recomanava des d'aquest bloc el llibre “Las 36 leyes espirituales de lavida” (Diana Cooper, editorial Obelisco), que desglossa les normes immaterialssegons les quals funciona l’Univers.

Avui m’agradaria parlar de la llei que dóna títol a l’article d’avui, segons la qual la Terra esdevé un lloc tan màgic per aprendre que, tant tot el que veiem, com cadascuna de les persones i de les situacions que coneixem, correspon a un reflex de nosaltres mateixos.

Així, l’Univers ens fa de mirall per tal que poguem observar i modificar allò que calgui.

Es diu que com més ens molesta una característica d’algú, més està la nostra ànima intentant reclamar la nostra atenció envers aquest reflex, que parla de nosaltres.

Per tant, allò que ens agrada o ens fa sentir còmodes d’alguna persona equival justament al que ens plau de nosaltres mateixos.

Tot sovint, davant un reflex poc agradable es mira de canviar-lo o, el que és igual, es prova de transformar els altres. El cas, però, és que, mentre la modificació no es fa sobre el reflectit; és a dir, sobre un mateix, la imatge del mirall no varia.

Feu l’exercici següent. Penseu en algú que tingui alguna qualitat que us molesti sobremanera i reflexioneu sobre què us diu de vosaltres mateixos. Tindreu un bon punt de partida per continuar el camí de la vostra evolució personal.

En propers posts, em proposo explicar algunes d’aquestes lleis espirituals; sense cap mena de dubte, eines de millora.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui personal: El poder de les paraules

Si teclegeu el títol d’aquest article a Google, trobareu una quantitat ingent de llocs (articles, blocs, pàgines web) que també el fan servir, gairebé tots amb el mateix sentit: el d’entendre la paraula com a creadora de realitat.

No endebades, ja a la Bíblia, llegim que Déu va crear el món no pas amb les mans sinó amb l’expressió oral. Va dir “Facis’ la llum” i la llum es va fer.

La idea d’escriure sobre això em va arribar mentre conversava amb una persona que m’explicava que, malgrat tenir-ho tot de cara, sentia que tot sempre li costava més que als altres.

Estic convençuda que, només per la creença ferma que la vida és injusta amb ella, les coses li resulten més complicades. Fer aquesta mena d’afirmacions ens condiciona subtilment però ferma.

Us proposo un exercici per fer durant un dia. Escolteu-vos parlar i poseu l’atenció en tot allò que dieu i que pugui ser limitant, tot el que soni a judici i a sentència. Quedareu molt sorpresos/es.

Fet aquest, encara un altre. Si voleu modificar el vostre dia a dia, canvieu el vostre llenguatge.

El filòsof Lluís Castellanos (Madrid, 1955) fa 17 anys que es dedica a investigar els avantatges del llenguatge positiu i conclou que provoca canvis profunds en el cervell.

Entre d’altres pràctiques proposa escriure tres agraïments nous cada dia durant 21 dies per tornar aquest òrgan més positiu.

Fa unes setmanes, en un altre post, parlava de com el nostre entorn reflectia bloquejos (obstacles darrera les portes, amuntegament de coses pendents de desar, etc.). Tanmateix, també els podem llegir en la forma de parlar, tant pel que es diu com pel que es deixa de dir.

Afirmava Confuci: “És possible aconseguir alguna cosa després de tres hores de baralla, però segur que es podrà aconseguir amb tan sols tres paraules impregnades d’afecte”.

fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com