Feng Shui: Més és menys?

Aquesta setmana una amiga arquitecta m’ha fet arribar un article publicat a la revista “Architectural Digest México y Latinoamérica” que es titula “¿Maximalismo y Feng Shui peleados?”. L’aposta de la seva autora, Corina Mendoza, és que poden coexistir. I hi estic d’acord. Tot sovint les persones associen fengshui a decoració oriental, a un ambient zen i això no és cert. Sempre es poden aplicar els principis de la disciplina oriental adaptant-los als gustos dels consumidors.

Anem per parts: el maximalisme és una tendència en què l’opulència i l’extravagància de colors i objectes esdevenen protagonistes. Val a dir que es tracta d’una projecció de la personalitat dels habitants del lloc perquè tampoc no s’hi val a acumular coses sense sentit sinó elements amb valor emocional.

El fengshui aconsella que un espai estigui net, endreçat i sense coses innecessàries (i potser a una persona maximalista li calen determinats objectes per sentir-se a gust). Si això és així, no hi ha cap problema sempre i quan se segueixin les seves recomanacions, totes elles compatibles amb qualsevol moda decorativa, i l’habitatge sigui harmoniós i confortable.

Així és que ja ho sabeu, podeu aplicar fengshui a casa vostra i que, per dir-ho d’alguna manera, segueixi semblant casa vostra i no la residència de l’emperador Pu Yi, una pagoda o una llar japonesa.

Al capdavall, sobre gustos no hi valen ni disputes ni disculpes o, com deia Virginia Woolf , “no veiem les coses com són, sinó com som nosaltres” .

www.montsemilian.com

Feng Shui: Conversem amb la nostra llar

Vivim en una època en què el temps ha esdevingut gairebé un luxe. Les agendes són plenes, les obligacions s’encavalquen i els moments de calma es converteixen en una mena d’utopia. Enmig d’aquesta acceleració, l’aplicació del Fengshui sembla reservada a dies tranquils que rarament arriben. Val a dir, però, que quan connectem amb l’energia de la llar, encara que només sigui durant una estona breu, la nostra energia també es transforma.

Per exemple, al matí podem començar per despertar casa nostra. Com? Doncs obrint finestres que al capdavall són com ulls aclucats durant la nit i deixant entrar la llum natural i l’aire nou per permetre que el Qi es renovi.

O, quan ens preparem per al nou dia, mantinguem l’ordre de les nostres coses (deixem la roba bruta al cove corresponent, desem el pijama, etc.), deixem l’habitació endreçada (ventilada, el llit fet, tot recollit) i, si esmorzem a casa, recollim les coses que hem fet servir.

I és que, a la velocitat del món actual, cuidar l’espai és cuidar-se a un/a mateix/a. No necessitem hores: només presència i una miqueta d’organització.

En altres moments del dia, si només disposem d’uns minuts, triem un racó que ens cridi l’atenció (no cal que sigui el més desordenat) i retirem-ne els objectes que ja no utilitzem o que mantenen una energia antiga. Quan alliberem un espai, també alliberem una part de nosaltres que estava atrapada en un vell patró. Aquesta és una de les màgies més boniques del Fengshui: la transformació externa ressona de manera immediata en l’interior. Aquest canvi es fa possible quan ens mirem la nostra llar amb consciència, com en una conversa constant.

www.montsemilian.com

Feng Shui: Agafats de la mà

Aquesta setmana algú ha fet aquest comentari a un dels meus vídeos: “El que necessites primer és un arquitecte que ordeni i projecti els espais perquè funcionin bé i d’acord a les teves necessitats; després, ja ve el Fengshui”. Val a dir que hi estic d’acord allà on diu que un bon arquitecte ha de crear espais pràctics d’acord amb els requisits dels seus futurs habitants. Tanmateix, el Fengshui hi ha de treballar en paral·lel i no a posteriori. Us explico per què.

- El Fengshui analitza quines energies hi ha a cada sector d’una construcció i això permet triar, entre moltes altres coses, el lloc en què resulta més adient col·locar-ne la porta principal. De vegades, uns metres de diferència fan que una casa passi de ser pròspera a portar diferents conflictes.

-  Hi ha una tendència moderna a projectar habitacions que comuniquen directament amb un bany, la qual cosa provoca conflictes en les relacions de parella (inestabilitat i, de vegades, fins i tot promiscuïtat).

-  Una altra moda és l’anomenat “concepte obert”. Ara bé, què passa quan entrem a un habitatge i ja veiem un exterior (finestra, balcó, terrassa, jardí)? Doncs que l’energia s’escapa i, amb ella, la salut, l’harmonia en les relacions i l’abundància.

Aquesta és tan sols una petita mostra per il·lustrar la meva argumentació, però hi podríem afegir més punts. Sigui com sigui, si hi ha un bona col·laboració entre arquitectura i Fengshui, es poden evitar molts problemes que després seran gairebé impossibles de resoldre.

Davant d’aquestes afirmacions hi ha moltes persones que exclamaran: “Jo, en això, no hi crec”. A elles els dic que no es tracta de creure sinó d’experimentar i que, al llarg de més de quinze anys d’experiència, he pogut constatar que tots els punts que us he plantejat els he pogut veure en casos en què he intervingut.

A moltes ciutats (per exemple, a Nova York i a Los Angeles) existeix el que s’anomena la “Feng Shui Property Certification”, que garanteix que un edifici compleix tot el que cal per afirmar que disposa de bon Fengshui. I aquest segell fa que aquestes propietats es puguin vendre un tant per cent més cares que si no el tenen. A Catalunya en som ben lluny de tot això. Entre altres coses, perquè el problema de l’habitatge encara ha de resoldre qüestions bàsiques, com és que tothom tingui accés a un de digne.

www.montsemilian.com

 

Feng Shui: Decoració en colors

Si em pregunteu quan és el millor moment per demanar els serveis d’un consultor de Fengshui, us diré que el més idoni és abans de construir, començant a treballar sobre el terreny despullat. Ara bé, si no, també resulta adient abans d’adquirir o llogar un habitatge o un local de negoci, de fer reformes i de pintar o redecorar.

Per descomptat que, quan una llar ja està acabada, podem aplicar-hi Fengshui per millorar-la. Com hi introduirem les correccions? La major part consisteix en fer servir els cinc elements (foc, terra, metall, aigua i fusta), conceptes bàsics de la metafísica xinesa que es tradueixen, entre altres, en formes i gammes de colors.

Per tant, els hi afegirem amb coses fàcils de renovar, com ara, coixins, pàmpols de làmpades, catifes, cortines, edredons, gerros, figures, quadres i similars, que puguin substituir o conviure amb objectes o peces ja existents.

Diuen els experts en interiorisme que l’any 2026 arriben molts contrastos cromàtics. I que es perfila com a tendència en decoració la barreja de tons neutres amb colors més intensos i atrevits.

Pel que fa als neutres, que ajuden a un ambient més calmant, s’imposen:

- El color sorra, que en Fengshui equivaldrà a element terra.

- El gris pedra, que serà element metall.

- El blanc trencat, que no s’adscriu a cap dels cinc elements i que, segons el Fengshui, es pot fer servir sempre.

Si ens centrem en els colors més potents, que segur que ajudaran a conferir personalitat allà on els posem, hi ha:

- El color verd oliva, element fusta.

- El blau cobalt, element aigua.

- El terracota, element terra.

Un estudi de Fengshui Clàssic o Tradicional determinarà quin o quins elements convenen a cada sector del vostre espai de vida o de treball per tal d’aprofitar tots els aspectes favorables que l’energia del lloc us pot oferir i neutralitzar aquells que no ho són tant.                                                     

Sigui com sigui, recordeu: “Les tendències desapareixen, l’estil és etern” (Yves Saint Laurent).

www.montsemilian.com

Més consells sobre colors, aquí

Feng Shui: Trucs fàcils per a una llar endreçada (3)

Acabo la sèrie d’articles amb consells per mantenir l’ordre a la nostra llar amb algunes recomanacions per a la cuina i el rebost:

-        Recolliu la cuina després de cada àpat.

-        Mantingueu buida la zona de cuinar.

-        Podeu crear un racó per al cafè i/o l’esmorzar.

-        Seleccioneu només els utensilis necessaris (eines, olles, tapes, vaixella, coberts...).

-        Si us manca espai, podeu endreçar tapes, paper o bosses al darrere de portes d’armaris.

-        Descarteu l’excés de pots de vidre i similars.

-      Programeu menús setmanals per organitzar-vos millor a l’hora d’anar al mercat i cuinar.

-        Quan torneu de comprar, no deixeu la compra sense desar.

-        Categoritzeu els aliments a la nevera.

-      I guardeu-los en recipients similars per reduir el desordre visual. Per ordenar-los, podeu fer servir pots, caixes, safates o cistells.

-        Reviseu el rebost de tant, per descartar productes caducats i que no hàgiu de consumir.

I per a la sala d’estar:

-        Mantingueu-ne l’ordre visual (coixins, cortines, llibres ben alineats...).

-        Reviseu revistes i diaris i recicleu els que ja no siguin actuals.

-        Ordeneu música i pel·lícules per categories o per ordre alfabètic i també els llibres per temàtica, autors o col·leccions.

-        Centralitzeu la tecnologia i els seus accessoris.

Com escriu Shunmyo Masuno a L’art de la senzillesa: “Als temples zen, els monjos fem neteja cada matí i cada tarda (..) L’objectiu no és tan sols deixar el temple lluent, sinó també polir les nostres ments per mitjà de l’acte de la neteja (...) No deixis que t’alterin les angoixes ni els problemes. La clau per tenir la ment forta i vital està, primer de tot, a posar ordre a les coses que t’envolten”.

Més trucs fàcils per a altres zones de la llar, aquí.

www.montsemilian.com

Feng Shui: Trucs fàcils per a una llar endreçada (2)

El que veiem a l’exterior influeix més que no ens pensem en allò que vivim al nostre interior. Si la nostra llar parla de nosaltres, fem que ensenyi el que desitgem i no el que vivim, si això darrer no és agradable.

Comparteixo alguns consells per mantenir l’ordre als armaris de la roba:

- Quan compreu una peça nova, descarteu-me alguna que no us poseu mai o que es trobi en mal estat.

- Afegiu aromes agradables dins d’armaris i calaixos.

-  Abans d’anar a dormir, deixeu a punt la roba de l’endemà.

- A l’armari pengeu la roba amb els botons tancats.

- Que tots els penjadors siguin igual.

- Als calaixos o prestatges, plegueu la roba en vertical per guanyar espai.

- O feu servir caixes o contenidors per categories.

- Guardeu roba d’hivern, també de llit, en bosses al buit.

- Pel que fa a la roba i als accessoris de nadons/infants, endreceu-los per categoria i edat.

- I a mesura que es vagin fent grans, responsabilitzeu-los de l’organització de roba i joguines.

I també al bany:

- Cada objecte al seu lloc (xampú, gel, cremes…).

- No acumuleu mostres o sabons d’hotels ni massa productes (revisa’n de tant en tant els que puguin estar passats).

- Assigneu un espai a cada persona.

- I agrupeu els productes segons l’ús (cabell, manicura...).

- Deseu tots els medicaments junts i guardeu només els que necessitis i no estiguin caducats.

Al traster i al garatge:

- Creeu zones segons freqüència d’ús.

- Poseu eines i peces petites en contenidors o caixes.

A l’oficina/arxiu de documents:

- Deixeu els documents importants sempre al mateix lloc i ordeneu-los en carpetes diferenciades (etiquetes, colors).

- Feu llistes de tasques.

- Dediqueu 10 minuts diaris a revisar i arxivar documents.

Més trucs fàcils per a una llar endreçada, aquí

www.montsemilian.com

Feng Shui: Trucs fàcils per a una llar endreçada (1)

Casa nostra diu molt de nosaltres. Una llar endreçada reflecteix una ment ordenada.  Aquí trobareu alguns consells pràctics per mantenir-ho tot plegat en ordre. I descobrireu que no és més ordenat qui més endreça sinó qui menys desendreça.

Comencem per alguns criteris bàsics.

- Descarteu tot allò que realment no necessiteu; per exemple, tot allò que no heu fet servir fa anys, que no recordàveu tenir, que no funciona. Això sí, despreneu-vos-en de la forma més sostenible possible: reciclatge, donació.

- Cada objecte ha de tenir el seu lloc. Si establiu quin és el lloc adequat per a cadascun, la tasca d’endreçar serà més fàcil.

- Dediqueu uns minuts al dia a mantenir l’ordre. No necessiteu massa temps si compliu el requisit anterior. Es tracta de revisar les diferents estances i col·locar al seu lloc tot el que calgui.

- Desfeu la maleta quan arribeu a casa. Quan torneu de viatge, no posposeu de forma indefinida la feina de buidar-la.

I continuem amb algunes recomanacions per al rebedor:

- Aquest espai marca la tendència de la casa i, en conseqüència, sempre ha de romandre lliure de desordre.

- Adapteu-lo a les necessitats.  Si teniu criatures, contempleu on deixar les seves motxilles; si viviu en un entorn plujós o fangós, acomodeu-hi paraigües i botes d’aigua; si viviu en un clima assolellat, poseu-hi a punt les gorres.

- Deseu els abrics al seu lloc, limitant el nombre de peces per persona. No es tracta que tothom hi pengi totes les seves jaquetes perquè això generaria un cert caos. Es pot anar fent una revisió setmanal i deixar-hi els que es faran servir.

- S’hi poden deixar els accessoris en capses o en safates; es poden separar per persona o per tipus d’accessori (claus, ulleres, etc.)

Com escriu Shunmyo Masuno a “L’art de la senzillesa”, “si vols millorar la teva vida, si vols viure amb el cor lleuger, has de començar a desprendre’t de coses. Tan bon punt te’n desfacis, a la teva vida hi entrarà  a raig una nova abundància”.

Més sobre ordre en aquest enllaç.

Més trucs fàcils per a una llar endreçada, aquí.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: La pau al vent

Avui fa una setmana vaig participar en una iniciativa impulsada per una amiga meva, l’artista María Eugenia Manrique, especialista en cal·ligrafia i pintura tradicional xineses.

L’activitat, anomenada Acció per la Pau i inspirada en la tradició oriental del Tanabata, consistia en què tothom que s’hi volgués afegir escrivís la paraula “pau” en un paper. Vora cinc-cents se’n van penjar al Jardí del Silenci, un racó ple de bellesa i calma en ple barri de Gràcia de Barcelona, al carrer de l’Encarnació, número 62. En podeu veure alguns a la imatge.

Segons Manrique la proposta unia art, natura i espiritualitat amb la finalitat d’ “evocar la pau com un estat interior i obrir un espai compartit de silenci que ens convoqui a la calma i a l’esperança”.

M’encanta perquè, més enllà de parlar de la pau en determinats conflictes (especialment aquells en què els mitjans fan incís mentre que n’obvien molts altres), es tracta d’una forma d’estar en el món per conviure a través de l’amor i la compassió.

El Tanabata té les seves arrels en una llegenda xinesa molt antiga, la d’Orihime (la Teixidora) i Hikoboshi (el Pastor) —equivalents a les estrelles Vega i Altair. Segons el mite, aquests dos amants només poden retrobar-se un cop l’any, la nit del setè dia del setè mes lunar, quan un pont d’ocells els permet creuar la Via Làctia.

La tradició radica en escriure desitjos en petits papers de colors (tanzaku) i penjar-los en branques de bambú decorades amb cintes i ornaments. Després, sovint aquestes branques es deixen anar en un riu o es cremen, per enviar els desitjos al cel.

Celebra la unió, la constància i la connexió entre el cel i la terra i, també, esdevé una festa d’esperança i renovació, ja que cada any els desitjos representen nous propòsits o somnis. El somni dels qui vam ser-hi els dies 10, 11 i 12 és que hi hagi pau a tots els cors, a totes les llars i a tot arreu. Que així sigui.

www.montsemilian.com

Feng Shui: Luxe o necessitat

Una de les definicions de la paraula “luxe” que ens ofereix el Diccionari de l’Institut d’Estudis Català (DIEC) fa així: “Cosa supèrflua”.

Més d’una vegada persones que m’han encarregat estudis de Fengshui m’han dit que per a elles aquest servei suposava un luxe. No hi estic massa d’acord i per una raó molt senzilla. De la mateixa manera que ens agrada saber que un habitatge compta amb una certificació que garanteix que ha estat construït en base a unes normes que en garanteixen la salubritat i la seguretat (o almenys així és en teoria i d’acord amb els coneixements del moment), mai no està de més haver tingut en compte la mil·lenària saviesa d’aquesta disciplina xinesa.

Segons aquesta, les edificacions contenen energies -invisibles però que ens condicionen més que no ens pensem- que ens fan viure determinades experiències: algunes favorables i d’altres no tan convenients. Així mateix, la manera com distribuïm els espais ens pot ajudar a viure-hi millor. Treballar aquests aspectes en beneficia els habitants pel que fa a salut, relacions i prosperitat.

De fet, si mai us heu canviat de casa, intenteu recordar quins canvis vau experimentar en la vostra vida amb aquella mudança. De segur que molts van ser ocasionats per factors externs, però d’altres, sense cap mena de dubte, van venir determinats per l’energia del lloc. No ens hi acostumem a fixar i, tanmateix, crec que resulta rellevant fer-ho.

El mot “luxe” té d’altres accepcions, com “bé l’adquisició del qual només es fa efectiva en quantitats significatives a partir de determinats nivells d’ingressos relativament elevats”. Us diré que tampoc és el cas. La inversió que suposa un estudi de Fengshui, almenys pel que fa a mi, esdevé una minúcia al costat del que et pot costar comprar un pis, contractar una mudança o demanar un pintor que et deixi les parets com noves. Definitivament, un estudi professional de Fengshui esdevé ineludible.

www.montsemilian.com

 

Més enllà del Feng Shui: El color de l'any (2)

El Pantone Color Institute treballa en recerca i tendències del color i des de l’any 2000 determina quin és el color de l’any.

Hi treballen directors creatius i experts en color: persones amb formació en disseny, psicologia, moda i arts visuals. També, sociòlegs i caçadors de tendències, que viatgen i observen els moviments socials, culturals i mediàtics per captar l’estat d’ànim global. I especialistes tècnics, que asseguren la precisió i la reproductibilitat dels colors en les indústries gràfiques, tèxtil i digital.

Leatrice Eiseman (https://leatriceeiseman.com) n’és la directora executiva del Pantone Color Institute i sovint és anomenada “la dona que decideix el color del món”.

Aquests són els tons escollits des del seu inici:

• 2000 – Cerulean Blue: calma i serenitat davant el nou mil·lenni.
• 2001 – Fuchsia Rose: vitalitat i energia.
• 2002 – True Red: passió i confiança.
• 2003 – Aqua Sky: optimisme refrescant.
• 2004 – Tigerlily: barreja de taronja i vermell, energia creativa.
• 2005 – Blue Turquoise: inspiració tropical i evasió.
• 2006 – Sand Dollar: consciència ecològica i sostenibilitat.
• 2007 – Chili Pepper: audàcia i poder.
• 2008 – Blue Iris: espiritualitat i misticisme.
• 2009 – Mimosa: esperança i optimisme econòmic.
• 2010 – Turquoise: harmonia i connexió amb la natura.
• 2011 – Honeysuckle: coratge i vitalitat.
• 2012 – Tangerine Tango: energia i calidesa.
• 2013 – Emerald: renovació i prosperitat.
• 2014 – Radiant Orchid: creativitat i inspiració.
• 2015 – Marsala: estabilitat i sofisticació terrenal.
• 2016 – Rose Quartz & Serenity (primer any amb 2 colors): equilibri entre femení i masculí, calma i amor.
• 2017 – Greenery: renaixement i consciència ecològica.
• 2018 – Ultra Violet: espiritualitat i visió futurista.
• 2019 – Living Coral: connexió humana i naturalesa marina.
• 2020 – Classic Blue: confiança i resiliència.
• 2021 – Ultimate Gray & Illuminating (groc): força i esperança en temps difícils.
• 2022 – Very Peri: creativitat i transformació digital.
• 2023 – Viva Magenta: valentia i vitalitat.
• 2024 – Peach Fuzz: suavitat, benestar i humanitat.
• 2025 – Mocha Mousse: lleugeresa i confort. 

Encara no és oficial el color de l’any 2026, però els experts apunten que ho podria ser el Verd Blau Transformador, una barreja de blau i verd aquàtic, amb una energia fresca i vibrant que representa la diversitat de la natura i el canvi.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: El color de l'any (1)

Deia Wassily Kandisky (pintor rus, 1866-1944) que “el color gaudeix d’un poder que influeix directament sobre l’ànima”. El mateix deu pensar l’empresa Pantone LLC, l’autoritat mundial en estandardització del color per a la indústria gràfica, tèxtil i del disseny. Va ser fundada el 1963 als EUA per Lawrence Herbert, que va desenvolupar el sistema Pantone Matching System (PMS) per regularitzar el color a nivell global.

Un seu departament intern, el Pantone Color Institute, integrat per especialistes en color, tendències i psicologia, tria des de l’any 2000 l’anomenat “color de l’any”.

L’objectiu inicial d’aquesta iniciativa era oferir una guia a dissenyadors i indústries creatives sobre quin color tindria més ressonància cultural i comercial en els mesos següents. Amb el temps ha esdevingut una eina poderosa de predicció de tendències i des de llavors cada any Pantone proposa un color que busca capturar l’“esperit del temps”. Així, el resultat final acaba convertint-se en una icona cultural i emocional que influeix en moda, decoració, disseny gràfic, publicitat i fins i tot productes de consum.

El primer Pantone Color of the Year va ser el Cerulean Blue (Pantone 15-4020), un blau clar, fresc i serè. Es va triar com a color del mil·lenni perquè evocava calma, confiança i reflexió en un moment de canvi històric com era l’entrada al segle XXI.

El color de l’any 2025 és el Mocha Mousse, un marró càlid amb matisos vermellosos o malves que recorda el postre batut al qual fa referència.

Segons Pantone, evoca lleugeresa (d’aquí “mousse”) i apel·la a encarar les experiències, comprendre la importància dels petits plaers i viure el present. Evoca el confort: un caprici dolç, un passeig per la natura.

Continuarà...

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Nascut sota una prunera

“Aquell que obté una victòria sobre un altre home, és fort; però qui obté una victòria sobre si mateix, és poderós”. “Un arbre enorme creix d’un brot petit. Un camí de mil milles comença amb una sola passa”.

Aquestes sàvies afirmacions s’atribueixen a Laozi, considerat un dels fundadors del taoisme, una filosofia nascuda a la Xina l’objectiu màxim de la qual és assolir la comunió màxima amb la natura en tant que els éssers humans en formen part.

També se li atribueix una de les obres més representatives d’aquest pensament, el Daodejing (o Llibre de les mutacions), que ha influït en el pensament de l’Àsia Oriental durant més de dos mill anys i, per descomptat, també a Occident des de la seva difusió al segle XX. L’any 1960 Richard Wilhem el va traduir del xinès a l’alemany i va comptar amb un pròleg de C.G. Jung. La primera edició en castellà al 1977 venia precedida per un poema de Jorge Luis Borges.

El cas és que la biografia de Laozi es difumina en la llegenda i la primera dificultat es troba en intentar situar-lo cronològicament. Es creu que va viure al segle IV a. C., però la tradició xinesa afirma que ho va fer dos segles després. Segons aquesta tendència hauria nascut a la prefectura de Ku, en un petit poble i sota una prunera.

Contemporani de Confuci, doncs, hauria treballat com a arxiver a la biblioteca imperial de la cort de la dinastia Zhou. Quan va ser cessat del seu càrrec, es creu que va partir amb el seu búfal d’aigua cap a l’estat de Qin i s’esvaní al desert. Sigui com sigui sempre ha estat respectat en la cultura xinesa. Els taoistes el consideren una emanació del Tao; els seguidors de Confuci, un filòsof admirat i, la gent del poble, gairebé un sant.

Hi ha una llegenda que explica que la seva gestació va durar 81 anys, el nombre que correspon a la quantitat de capítols de què consta el Daodejing i que va néixer amb el cabell blanc i el rostre tan arrugat com el d’un ancià.

És tracta d’un personatge de ficció per conferir una aura de misteri al text? Un pseudònim darrere el qual s’amaga algun escriba o un grup de taoistes esotèrics? No ho sabem del cert. Tanmateix, el seu llegat encara perdura.

www.montsemilian.com

Fengshui, astrologia xinesa i creixement personal

Més enllà del Feng Shui: El camí dels savis

A la filosofia taoista hi ha un precepte fascinant que tot sovint s’interpreta de manera errònia: Wu wei, que se sol traduir per “no acció”. Contra el que pot semblar, no convida pas a la immobilitat absoluta sinó a aprendre a fluir sense forçar. És, per tant, l’art de deixar que les coses segueixin el seu curs natural, de no lluitar contra el corrent sinó de deixar-se guiar, com fa l’aigua d’un riu que, en lloc d’oposar-se als obstacles, els envolta sense resistència per continuar el seu camí. En definitiva, consisteix en actuar en sincronia amb la vida per tal que l’harmonia universal es manifesti.

No oblidem que la visió del món del taoisme, filosofia ancestral nascuda a laXina, consisteix a seguir l’anomenat “camí del Tao”; això és, assolir la comunió màxima amb la natura, “essent com l’aigua que llisca cap al seu objectiu sense esforç”.

Al capítol 3 del Tao Te Qing, la seva obra més representativa, llegim: “Practica el no fer i tot es posarà en ordre”. En aquest llibre, wu wei es descriu com el camí dels savis: guiar sense imposar i fer sense apropiar-se del resultat.

El taoisme ens recorda que el món es regula per si mateix quan no hi intervenim de manera forçada. Si l’apliquem a la vida quotidiana, ens convida a:

* Seguir el ritme natural: treballar, descansar, relacionar-se i prendre decisions en coherència amb el temps i l’energia, no amb presses ni resistències.

* Fluir amb els canvis: adaptar-se a les circumstàncies en lloc de voler-les controlar.

* Deixar anar la rigidesa del “jo vull” i obrir-se al que és adequat en cada moment.

I sense voler imposar res, de fet, es fa molt. Com deia Alan Watts (1915-1973), filosòf, escriptor, etc., que va dedicar gran part de la seva vida a l’estudi de les religions: “Wu wei no significa no fer res, sinó créixer amb el corrent de la vida com ho fa un arbre, sense esforç artificial.”

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Rellotges d’encens

A l’estiu, el rellotge s’atura. Els dies s’allarguen, la llum dilueix les presses i, tot d’una, el temps ja no esdevé un xiulet que ens mana. En canvi ara, al setembre, les hores ens tornen a imposar el seu ritme i cal ballar-ne al compàs, però no sempre ha estat així.

A l’antiga Xina el temps es vivia com un cicle i no pas com una cursa i es trobava vinculat als cicles naturals. No endebades, fa més de 2.000 s’hi va crear un marc conceptual basat en el camí del Sol per assenyalar el pas del temps al llarg de l’any: els 24 termes solars. L’any 2016 la UNESCO els va declarar patrimoni immaterial de la humanitat.

Aquest sistema no només servia de guia per a l'agricultura, perquè alertava els camperols dels canvis de temperatura i els indicava plantar a la primavera i recollir a la tardor, sinó que també marcava la pauta de les tradicions.

Pel que fa a les hores, les mesuraven de forma creativa i disposaven de diferents tècniques: rellotges de sol (gnòmons), d’aigua (clepsidres), d’encens (que cremaven una corda amb marques mentre perfumaven l’ambient) o de sorra.

Si els rellotges d’encens xinesos s’associaven al temps de meditació, a Occident, durant l’Edat Mitjana, la vida es regia per les hores canòniques, que determinava els moments de pregària.

Avui, en canvi, vivim lligats al tic-tac, presoners no de l’espiritualitat sinó del dia a dia. Tanmateix, com deia Jean Cocteau, “Els rellotges maten el temps. El temps ja és mort quan sona el tic-tac” .

A partir d’ara, quan consulteu els vostres rellotges, penseu en l’encens que es consumeix lentament. I pregunteu-vos: controlo el temps o ell em controla a mi?

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Llàgrimes que esfondren muralles

Meng Jiangnü plora a la Gran Muralla és una de les quatre llegendes populars xineses juntament amb La llegenda de la serp blanca, La història del noi Ma Liang i el seupinzell màgic i Els amants papallona.

Un dels relats més emotius d’aquesta tradició transcorre durant la dinastia Qin (de l’any 221 fins al 207 aC) i ens explica que, un bon dia, el marit de Meng Jiangnü és obligat a marxar de casa per anar a treballar a la construcció de la Gran Muralla.

Després de molt de temps sense que l’esposa en tingui cap notícia, aquesta decideix emprendre un llarg viatge –travessant muntanyes, rius i camins inhòspits- per dur roba d’hivern al seu espòs. Quan hi arriba, descobreix que ell ha mort a causa de les pèssimes condicions laborals

El dolor de la muller és tan profund i pur que plora sense parar davant del mur, fins que la seva pena commou cel i terra i un tros de la muralla s’esfondra, deixant al descobert les restes del seu marit i permetent-li un comiat digne.

En el món d’avui, en què aixequem murs visibles i invisibles —entre pobles, idees i cors— i on l’oblit històric encara manté molts cossos enterrats, la història de Meng Jiangnü ens ensenya que la determinació pot trencar qualsevol barrera. Com en el fengshui, on les energies bloquejades han de ser alliberades per recuperar l’harmonia, les seves llàgrimes de Meng Jiangnü deixen al descobert no només un difunt, sinó també la veritat i la memòria.

Es tracta de llàgrimes que simbolitzen totes les veus que s’alcen contra la injustícia i la separació forçada. Ens recorda que l’amor, la memòria i la veritat són forces capaces de fer caure qualsevol paret —sigui de pedra, de por o de prejudici—, i que, quan el cor es mou amb fermesa, l’energia flueix i transforma fins i tot allò que semblava immutable.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Ànimes lliures

Els amants papallona és una de les quatre llegendes populars xineses juntament amb La llegenda de la serp blanca, Lahistòria del noi Ma Liang i el seu pinzell màgic i un altre relat.

Explica el tràgic romanç de Liang Shanbo i Zhu Yingtai, el rastre més antic del qual es remunta a la dinastia Tang (anys 618-907). Amb el pas del temps ha esdevingut una ópera tradicional xinesa, una pel·lícula (any 1950) i un concert per a violí i orquestra.

Zhu, una jove brillant i decidida, s’ha de disfressar d’home per poder estudiar. Aleshores coneix Liang, amb qui comparteix estudis i amb qui, a poc a poc, s’estableix una connexió d’ànima. Ell ignora que la seva companya és una dona, i quan finalment ho descobreix, ja és massa tard: ella ha estat promesa en matrimoni per decisió familiar.

Separats per les normes, ell mor de pena. Quan la noia ho descobreix, es rebel·la contra el seu destí i, davant la seva tomba, es produeix el miracle: la terra s’obre i ella s’hi llença. Les seves ànimes s’alliberen en forma de dues papallones que volen juntes per sempre.

Aquesta història ens parla d’un amor que desafia convencions i es transforma en llibertat. També, de dues ànimes que vibren igual i troben la manera d’unir-se.

En un temps com l’actual, en què parlem de llibertat d’identitat, igualtat de gènere i trencament de rols imposats, la llegenda dels amants papallona permet una nova lectura. Zhu desafia les normes per poder aprendre, estimar i decidir. L’amor que viu amb Liang no es basa en l’aspecte o l’etiqueta, sinó en la unió de l’ànima. Aquest relat ancestral ens recorda que els vincles autèntics no entenen de jerarquies ni convencions. Com avui, també ahir hi havia esperits valents que buscaven un espai on poder ser ells mateixos —encara que fos en forma de papallona.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: El vincle invisible

La llegenda de la serp blanca conforma, amb La història del noi Ma Liang i el seu pinzell màgic i altres dos contes, el que es coneix com les quatre grans llegendes populars xineses.

D’origen medieval, narra la relació amorosa entre Xu Xian, un humà, i Bai Suzhen, un esperit serp blanca que adopta la forma d’una dona. La seva unió és considerada antinatural per Fa Hai, un monjo que intenta separar-los. Malgrat les dificultats i les intrigues, però, l’amor persisteix.

En la cultura xinesa, els contes esdevenen ponts entre mons. Aquesta història ens parla del misteri i la tensió entre dues realitats aparentment oposades: el món natural i el món civilitzat. I explora temes com l’acceptació, la perseverança i la força redemptora de l’amor.

La serp blanca representa la saviesa antiga, la intuïció i el poder de transformació. El seu amor sincer per Xu Xian trenca barreres, desafia normes i posa en evidència el conflicte que es genera quan intentem controlar allò que no entenem. El monjo Fa Hai simbolitza la rigidesa moral i el rebuig al que és instintiu, invisible o no domesticat.

Aquesta llegenda ens recorda que l’acceptació i la fluïdesa són claus per conviure amb les forces invisibles que ens envolten. Quan reprimim allò que és diferent, neguem també la possibilitat de transformar-nos. Acceptar la diversitat és una forma d’equilibri i evolució.

En un món com l’actual, tensat per discursos extremistes i la polarització conseqüent i, també, per una gran diversitat no sempre compresa i acceptada, el vincle entre Bai Suzhen i Xu Xian ens ensenya que l’eix transformador rau en l’amor incondicional.

Com escrivia Pierre Teilhard de Chardin (teòleg, paleontòleg i filòsof francès, 1881-1955), "l’amor és el vincle invisible que uneix totes les parts del cosmos."

www.montsemilian.com