Des que va començar el confinament, i
suposo que a molts de vosaltres també us passa, rebo força missatges dels meus contactes
de Whatsapp amb reflexions sobre el tema.
D’entre totes ells, em va cridar l’atenció
un text anònim amb la teoria que les condicions en què es viu la quarentena, on
i amb qui es passa, és just la lliçó que la nostra ànima necessita en aquest
moment. No es tracta de casualitat, doncs, sinó de causalitat.
Posa alguns exemples i aquests en són una
petita mostra. Hi ha qui està convivint amb qui era a punt de separar-se; d’altres
persones, amb elles mateixes; o amb seus pares amb qui no mantenen una bona
relació.
I ens proposa preguntar-nos quina lliçó ens
està oferint aquesta situació. Potser, com assumir casa nostra o l’educació
dels nostres fills o arribar a la conclusió que podem sentir-nos lliures tot i
estant tancats/des. A cadascú, segons el seu cas concret. Per pensar-hi.
Adonar-se d’això, potser, ens pot fer més
fàcil la situació que estem vivint. En definitiva, comprendre el que la vida
ens diu en un moment donat, ara i sempre, ens ajuda a viure d’una manera més
conscient.
En japonès, l’ideograma que significa “adonar-se”
prové de la combinació del caracter que vol dir “cor” i del que representa “espurna”.
Així, segons aquesta cultura, “adonar-se” equival a “prendre consciència de l’espurna
que brolla del cor”.
Trobareu aquest exemple, i molts més conceptes
que parteixen del concepte de “cor”, al llibre Palabras con corazón, de
María Eugenia Manrique (Kairós).
Manllevo d’ella, també, aquesta cita: “Ningú
no s’il·lumina fantasiejant figures de llum, sinó fent conscient la seva foscor”
(Carl Jung).
La lliçó apresa, tal vegada, ens servirà
per enllumenar el nostre camí.
fengshui@montsemilian.com
www.montsemilian.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada