Més enllà del Feng Shui: Secrets per a una joventut eterna (2)

A l'article anterior parlava dels Cinc Rites Tibetans i n’explicava el primer. Avui en descric el segon i el tercer. Tots ells són senzills i es poden realitzar en un espai petit. De cadascun se n’han de fer vint-i-una repeticions.

El seu propòsit és que el nostre sistema energètic funcioni de forma òptima per tal que el cos i la ment també ho facin de la mateixa manera.

El segon exercici consisteix en:

- Estirar-nos de panxa enlaire, amb les cames juntes i rectes i els dits dels peus apuntant cap amunt,

- Agafar aire mentre alcem, alhora, les cames i al cap. La barbeta ha d’arribar el més a prop possible del pit i les cames el més amunt possible, però ben estirades, sense doblegar els genolls.

- Deixar anar l’aire mentre baixem, molt a poc a poc, cap i cames fins assolir, de nou, la posició original.

- En acabar les vint-i-una repeticions, col·locar les mans sobre els malucs, inspirar profundament pel nas i expirar per la boca, que obrirem com si anéssim a pronunciar la lletra “o”.

I el tercer es fa així:

- Ens posem de genolls, amb els dits dels peus doblegats de manera que es recolzin al terra; el genolls separats uns quinze centímetres; les mans a les cuixes, sota els glutis; la columna vertebral ben recta i el cap inclinat, amb la barbeta a tocar del pit.

- Inhalar mentre movem el cap enrere, doblegant una mica l’esquena, sense excedir-nos. Podem recolzar el pes del cos a les mans.

- Exhalar mentre retornem a la postura inicial.

- En acabar les vint-i-una repeticions, fer el mateix que a l’exercici anterior.

Els dos exercicis que manquen, al proper article.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Secrets per a una joventut eterna

La recerca de la joventut perdurable, encara que cada vegada es fa més palesa, no pertany en exclusiva als nostres dies, sinó que és tan vella com el món. Tant és així que al relat més antic de què es té constància, l’epopeia sumèria de Guilgameix (2.500 - 2.000 aC), l’heroi ja busca una flor màgica que li ha de retornar la jovenesa.

Al llarg del temps, a banda de mètodes que tenen a veure estrictament amb la cosmètica i la intervenció quirúrgica, n’han sorgit d’altres relacionats amb l’estil de vida, la pràctica de determinats exercicis i el treball a partir de la pròpia energia.

Els Cinc Ritus Tibetans s’inclouen en les dues darreres categories. Diu la llegenda que el coronel Bradford, retirat de l’exercit anglès, va emprendre un viatge cap a la serralada de l’Himàlaia per arribar a un monestir i descobrir el secret dels seus lames que, tot i la seva edat avançava, mantenien una aparença jove.

No se sap si aquest personatge va existir o no. El que sí que és real és el mètode que suposadament va portar a Occident. Es tracta de cinc exercicis molt senzills, ideals per ser realitzats amb poc temps i en un espai reduït. De cadascun se n’han de fer vint-i-una repeticions. El seu propòsit és que el nostre sistema energètic funcioni de forma adequada.

El primer consisteix en:

- Dempeus, estendre els braços de manera que creem la forma de creu, amb els dits junts i els palmells de les mans apuntant cap al terra.

- Girar d’esquerra a dreta, com si fóssim una hèlix. Si no hi estem acostumats, no hem de començar fent-ho vint-i-una vegades. Més aviat convé començar amb cinc o sis girs i anar-los augmentant dia a dia.

- En acabar de donar voltes, col·locar les mans sobre els malucs, inspirar profundament pel nas i expirar per la boca, que obrirem com si anéssim a pronunciar la lletra “o”.

Els exercicis que manquen, en propers articles. Entretant, us animeu a provar aquest?

 fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui: Pros i contres del concepte obert

Hi ha una tendència en interiorisme que s’anomena “concepte obert”. Consisteix en eliminar envans i parets de manera que diferents estances, com la sala d’estar, la cuina i el menjador, en configurin una de sola. Com totes les coses, presenta avantatges i inconvenients.

Al seu favor es pot dir que ajuda a aprofitar millor l’espai i que el fa semblar més gran. També, que permet gaudir dels moments compartits amb més comoditat. Per exemple, és possible cuinar mentre es vigila els infants que juguen, fan deures o miren la televisió o mentre es conversa amb familiars o convidats. Menys pràctic resulta barrejar la cuina amb d’altres zones si l’olor de menjar ho impregna tot.

A totes aquestes conclusions s’hi arriba només amb sentit comú. Ara bé, què opina el fengshui d’aquesta manera d’enfocar l’arquitectura d’interiors? Per descomptat que personalitza les recomanacions relatives a la distribució (portes, recorreguts, usos) perquè cada habitatge té el seu propi mapa energètic, que cal calcular, i un part dels consells s’han d’oferir a partir d’ell.

Tanmateix, aquests són un parell d’aspectes bàsics a considerar. Si, en accedir a casa nostra, el que es veu pertany al terreny de la intimitat (com en el cas de la imatge que il·lustra aquest article, si fos feta des de la porta), sense rebedor que faci de filtre, l’energia s’escapa. Per energia s’entén allò que dona vida, salut, bones relacions i prosperitat.

D’altra part, si, a més, en obrir la porta, al fons, observem una obertura a l’exterior (com seria el cas de la foto que acompanya aquest article, si s’obrissin les persianes), aleshores l’energia també marxa. Per entendre com aquesta es mou, s’ha de saber que fa el mateix recorregut que fa la mirada. Imagineu, doncs, les persianes obertes amb vistes. No us sembla que, en entrar, probablement els ulls s’adreçarien cap a fora? Un dels principis bàsics del fengshui diu que cap on va l’atenció va l’energia, que convé preservar.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Astrologia xinesa: Hi havia una vegada...

Existeixen diferents llegendes que expliquen l’origen dels dotze animals que es fan servir al zodíac xinès i l’ordre que segueixen.

La més popular diu que Buda va convocar tots els animals a una cursa.

En aquell moment, la rata i el gat eren bons amics al mateix temps que intel·ligents i mals nedadors. Per això, es van posar d’acord que la millor manera de creuar el riu era damunt del llom del bou.

El bou va acceptar de transportar-los. Tanmateix, la rata va decidir que volia arribar la primera i va llençar el gat a l’aigua. D’aquí que aquest va esdevenir, per sempre més, enemic dels rosegadors i del líquid element

La rata va ser, doncs, la primera en assolir la meta, seguida del bou. Després, fou el torn del tigre i, una mica més tard, del conill, que havia anant saltant de pedra en pedra i de tronc en tronc fins arribar a terra ferma.

El drac va aparèixer el cinquè, tot explicant que s’havia entretingut a provocar pluja per ajudar les persones i a donar una empenteta al conill, que era al riu damunt d’un tronc.

Es va sentir com renillava el cavall, perquè la serp li acabava de donar un ensurt abans de fer la seva entrada. D’aquesta manera el cavall esdevingué setè

A tocar, la cabra, el mico i el gall s’apropaven. Havien treballat en equip per creuar el corrent. El gall va construir una balsa, la cabra i el mico van desbrossar la vegetació i tots tres van remar junts. Buda els considerà vuitè, novè i desè.

El gos va quedar onzè. Volia gaudir d’un bon bany després de la cursa i, en veure l’aigua fresca del riu, no s’hi va poder resistir i es va entretenir més del compte.

Al darrer moment, es va sentir el gruny d’un porquet. Pel camí li havia vingut gana, s’havia atipat de menjar i s’havia posat a fer la migdiada. En despertar, va haver de córrer per anar a la trobada.

El gat, després de l’ensurt i la mullena, va acabar arribant molt tard i així va ser com no va entrar a formar part la llista dels dotze animals del zodíac xinès.

Si voleu saber més coses sobre astrologia xinesa, feu clic aquí.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui: A mida o prêt à porter

El fengshui Tradicional o Clàssic, amb més de 3.000 anys d’antiguitat, consisteix en la suma de l’Escola de la Forma (que analitza el “paisatge” ja sigui natural, urbà o interior) i de l’Escola de la Brúixola (que fa una serie de càlculs basats en les orientacions cardinals i en la data de construcció d’un lloc). Considera tant l’espai com el temps, que no es té en compte en els sistemas simplificats de fengshui.

El més popular i senzill d’aquests darrers és el que s’anomena Bagua (o també Escola dels Barrets Negres). Fou creat per Thomas Lin Yun a la Califòrnia dels anys 70 para apropar el fengshui a Occident.

Es basa en dividir l’espai, tot seguint un patró regular, en nou àrees simbòliques (professió, relacions, família, riquesa, salut, benefactors, creativitat, coneixement i fama). No fa servir cap dada ni direccional ni temporal, ja que dibuixa aquest mapa a partir de la porta d’entrada a l’habitatge.

Si el Bagua dibuixa aquesta plantilla de la mateixa manera a tot arreu, el fengshui Tradicional traça, a partir del centre de gravetat d’un plànol concret, les vuit direccions tal i com s’hi troben col·locades i calcula, a partir de dades específiques, les energies presents a cadascun d’aquests sectors. La seva anàlisi permet veure de forma molt clara quins aspectes favorables o desfavorables, relatius no només a una part de la vida, ofereix cadascun.

De tant en tant em pregunten si el Bagua no serveix. Sí que ho fa, perquè pot ser més beneficiós aplicar-lo que no pas no fer res, tot i que sempre dic que el fengshui és com una ceba. Treure’n les primeres capes equival a treballar amb el Bagua; arribar al nucli, a usar el Tradicional. Per fer servir el primer n’hi ha prou amb tenir-ne ganes i comprar-se’n un llibre. Per conèixer el segon, cal esmerçar-hi uns anys d’estudi i d’experiència.

El Bagua utilitza el mateix motlle per a qualsevol espai, per la qual cosa, hi ha aspectes específics que passen desapercebuts. El Tradicional és personalitzat i arriba a la lectura més profunda que es pot fer. Ben bé com comprar roba prêt-à-porter o encarregar un vestit a mida, ni més ni menys.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Menjar per viure

A la població japonesa d’Ogimi (Okinawa) hi ha l’índex de persones centenàries més alt del món. Héctor Garcia i Francesc Miralles en van intentar esbrinar el perquè i ho van explicar a Ikigai.Els secrets del Japó per a una vida llarga i feliç, un llibre molt interessant.

Van trobar la resposta en l’estil de vida dels seus habitants i una de les claus fa referència als hàbits alimentaris. La seva dieta, que ha estat analitzada de fa temps i que ha generat més de 700 articles científics, es pot resumir així:

- Molta varietat d’aliments (verdures, llegums, algues, peix), amb predomini dels d’origen vegetal.

- Cinc racions diàries de fruita i/o verdura que inclouen, almenys, set tipus de producte.

- Els cereals en són la base.

- Mengen una tercera part de sucre, i la meitat de sal, del que s’ingereix a la resta del país.

- Baix consum calòric.

Això darrer és possible gràcies al hara hachi hu, un dels refranys més populars d’Okinawa que es pot traduir, més o menys, per “la panxa al vuitanta per cent”; això és, no atipar-se i deixar de menjar quan ni tenim gana ni estem tips. Afartar-se obliga el cos a desgastar-se amb un digestió llarga, que accelera l’oxidació de les cèl·lules. La moderació allarga la vida.

Com també ho fa la ingesta d’aliments antioxidants. En concret, aquests en són els quinze de la dieta d’Okinawa: tofu, miso, bonítol, pastanagues, goia (una verdura amarga), konbu i nori (unes algues), col, ceba, brots de soja, hetxima (una mena de cogombre), mongetes de soja, moniato, pebrots i te sanpintxa (una barreja de te verd i flors de gessamí).

Catalunya segueix d’a prop el Japó pel que fa a esperança de vida, gràcies al clima i la dieta mediterrània, que ens permet gaudir d’aliments saludables com verdures, peix blau, fruita, baies, fruits secs, cereals i oli d’oliva. Fins i tot el vi negre, amb moderació, esdevé un bon vasodilatador i antioxidant.

Comptat i debatut, es tracta de decidir si mengem per viure o si vivim per menjar.

Més detalls sobre l'estil de vida de la gent d'Ogimi, en aquest enllaç

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Astrologia xinesa: Temps i paciència

Si la setmana passada parlava de la diferència entre el Nord geogràfic i el magnètic, que s’ha de tenir en compte en fengshui, avui ho faig de la diferència horaria, que cal contemplar en calcular una carta astral.

Com ja sabeu, l’hora que assenyalen els rellotges no sol coincidir amb la solar. Aquesta última és la que hem d’anotar per treballar bé l’astrologia. Per sort, avui dia es disposa d’eines per no equivocar-se, des de programaris fins a pàgines d’Internet, en les quals hi ha tota la informació al respecte. Us recomano www.timeanddate.com, en què es pot consultar quina hora és a qualsevol punt del planeta a més de saber l’horari d’estiu de cada país al llarg dels anys.

Abans de l’1 de gener de 1901, l’hora oficial a Espanya era la del Meridià de Madrid (3º 41’ Oest). A partir de les 00:00 hores d’aquest dia, però, s’adopta l’hora del Meridià de Greenwich (0º), que equival a la zona d’Europa Occidental.

El 15 d’abril de 1918 s’introdueix per primera vegada l’horari d’estiu o DST (de l’anglès Daylight Saving Time), que consisteix en avançar una hora el rellotge durant els mesos estiuencs.

A partir del 16 de març de 1940, a les 23:00 hores, s’adopta l’hora del Meridià 15º Est, que correspon a Centre Europa. Amb això, s’avança una hora de forma permanent durant tot l’any.

L’horari d’estiu ha anat variant segons les èpoques. No n’hi va haver entre 1930 i 1936. Durant la Guerra Civil, va anar variant i Zona Republicana i Zona Nacional no sempre seguien el mateix criteri. Després del final de la Guerra, va fluctuant. No n’hi ha, per exemple, ni l’any 1941, ni entre 1947 i 1948, ni entre 1950 i 1973.

Des de 1974 es generalitza força a causa de la primera crisi del petroli, quan la majoria de països decideixen avançar rellotges per aprofitar millor la llum del sol i estalviar energia.

El 2018 la Comissió Europea va aprovar l’eliminació d’aquest canvi per al 2019. Tanmateix, ara per ara, no se sap quan Espanya adoptarà aquesta mesura.

Per tant, si us voleu dedicar a l’astrologia, sincronitzeu els vostres rellotges i carregueu-vos de paciència.

Si desitgeu fer-vos la vostra carta de 4 pilars, contacteu-me sense cap mena de compromís.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com