Més enllà del Feng Shui: Nusos que es poden desfer

Dins del nostre sistema de txacres (vàlvules energètiques que distribueixen l’energia vital per tot l’organisme), el quart, a l’alçada del cor i al centre del nostre cos subtil, és potser el més complex.

Quan l’energia hi discorre de forma correcta ens acceptem, som confiats, compassius, forts a nivell emocional i deixem que tant els altres com les experiències viscudes ens arribin al cor. El perdó i l’amor incondicional esdevenen indispensables perquè aquest txacra, anomenat anahata, deixi que l’energia segueixi, sense bloquejos, el seu camí cap als txacres superiors.

Si no es troba equilibrat, ens mostrem dispersos, sense tocar de peus a terra, aïllats i podem arribar a ser possessius, gelosos o egoistes.

Aquest exercici us ajudarà a fer que flueixi de forma adequada. El podem repetir sempre que ens sentim afligits o tensos.

- Seieu còmodes, en una cadira o en un coixí a terra, amb l’esquena ben recta.

- Tanqueu els ulls i intenteu visualitzar el vostre cor com una massa de cordills entortolligats, que representen les vostres emocions negatives o velles ferides.

- Esbrineu si aquests filaments es troben units a persones, experiències o objectes que us van causar dolor en algun moment de la vostra vida.

- Imagineu que comenceu a desenredar-los, a desfer nusos. Mentre us n’ocupeu d’un potser n’hi ha d’altres que s’aniran afluixant o que es deslligaran sols.

- A mesura que aneu endreçant aquest enrenou us sentireu més alleujats i relaxats, amb menys embolic mental.

Va escriure Dickens: “El cor humà és un instrument de moltes cordes: el perfecte coneixedor dels homes les sap fer vibrar totes, com un bon músic”.

Un exercici per treballar el tercer txacra

Un exercici per treballar el segon txacra

Un exercici per treballar el primer txacra

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Menjar amb consciència

Si sentiu que no us valoren com us mereixeu, us manca confiança, força de voluntat i autoestima o sou massa crítics/es i/o perfeccionistes, potser el vostre tercer txacra es troba desequilibrat o bloquejat.

Els txacres són vàlvules energètiques que distribueixen l’energia vital pel nostre organisme. El tercer, anomenat manipura i regit per l’element foc, se situa al plexe solar, més o menys a l’alçada de la boca de l’estómac.

Us proposo una meditació gustosa per equilibrar-lo ja que es tracta de menjar amb consciència. Ho podeu fer amb qualsevol plat. 

* Quan el tingueu a punt, desconnecteu de qualsevol distracció (trucades, televisió, ràdio, música).

*Pareu atenció a la respiració, omplint bé la part baixa dels pulmons/abdomen en inhalar.  

* Observeu els colors, les formes, les textures i les olors dels aliments. Si es tracta d’alguna cosa que es pugui menjar amb les mans (com, per exemple, una fruita) agafeu-la per sentir-ne el tacte.

* Preneu-ne un mos i mastegueu. Tanqueu els ulls i concentreu-vos en com és (líquida, tova, cruixent...) i en el seu sabor (dolça, salada, amarga, àcida) i si us resulta agradable. 

* Mastegueu a poc a poc sense pressa per ingerir i percebeu com va canviant. Fixeu-vos en com l’acte de mastegar influeix en el vostre plexe solar. 

* Quan finalment empasseu, sentiu el recorregut de la vianda fins a l’estómac. 

* Finalment, visualitzeu com s’assimilarà i com l’energia d’aquest tercer txacra distribuirà nutrients per tot el cos.

Mediteu així durant uns dies. Diu el Bhagavad Gita, text fonamental en la filosofia hindú: “En el procés de menjar, l’aliment i la persona que el menja són divins. Per tant, menjar és un procés pel qual qui menja fa una ofrena sagrada al diví. I el foc que la consumeix també és diví”.

Si els dos primers txacres tenen a veure amb la supervivència física i emocional aquest esdevé clau a l’hora de créixer i transformar-nos.

Un exercici per treballar el segon txacra

Un exercici per treballar el primer txacra

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Fluir com l'aigua

Sentiu que teniu poc poder per fer canvis? A la vostra vida, res us sembla prou bo i sou a un pas d’un estat depressiu? Us veieu incapaços de posar-vos límits? Us manca creativitat? Somnieu desperts en excés? Us comporteu de manera exageradament melodramàtica? Si compteu amb algunes respostes afirmatives a aquestes qüestions potser el vostre segon txacra es troba desequilibrat.

Els txacres són centres d’energia que reparteixen l’energia vital per tot el nostre cos. El segon, anomenat swadhisthana i regit per l’element aigua, se situa uns centímetres per sota del melic. Quan funciona de forma correcta gaudim de més flexibilitat, acceptem els canvis i fluïm millor amb l’energia que ens arriba.

Us proposo una meditació per equilibrar-lo. Abans d’iniciar-la, col·loqueu sobre una taula algun objecte que us connecti físicament i energètica amb l’element aigua (per exemple, petxines o un bol ple d’aigua) i gaudiu d’una dutxa o d’un bany si sou a la vora d’un espai natural que ho permeti (llac, riu, mar) mentre us centreu en l’experiència. Just abans de meditar beveu un vas d’aigua i sentiu com flueix pel vostre organisme. Ja ho teniu tot a punt.

Seieu en una postura còmoda davant de la taula i sempre amb l’esquena ben recta. Col·loqueu les mans, amb el palmell cap amunt, sobre les cuixes. A cadascuna d’elles uniu el dit polze amb el petit. Tanqueu els ulls. Respireu suaument i relaxeu-vos. Penseu en les qualitats de l’aigua i identifiqueu-vos amb la seva fluïdesa. Mediteu durant uns minuts i, en acabar, activeu-vos i obriu els ulls a poc a poc.

Meditar en aquest txacra ens ajuda a acceptar que el canvi és inevitable i a valorar el fet de saber navegar seguint el corrent.

Si voleu meditar en el primer txacra, feu clic aquí

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: La fortalesa d'un roure

Trobeu un moment de pau, respireu i pregunteu-vos: Em sento inestable? Estic desorientat/da o indecís/a? Em costa connectar amb els altres? Lluito de forma permanent amb les meves finances, les meves relacions o el meu entorn laboral? Em trobo sempre cansat/da? Soc addicte a la feina? Em són habituals la por, els prejudicis, la impaciència, la intolerància o la cobdícia? Si hi ha unes quantes respostes afirmatives, potser el vostre primer txacra es troba bloquejat.

Els txacres són centres d’energia que reparteixen l’energia vital per tot el nostre organisme. Tot això segons una antiga doctrina hindú, base de la filosofia del ioga, que diu que disposem de set txacres principals, a més d’altres considerats menors. El primer, anomenat muladhara , és a la base de la columna. Ens aporta seguretat i estabilitat.

Us proposo una meditació per equilibrar-lo. Seieu en una posició còmoda, bé a la natura o en un lloc tranquil, amb l’esquena recta i el cos relaxat, en silenci. Tanqueu els ulls i visualitzeu un roure amb les seves fortes arrels penetrant dins la terra. Observeu-ne les qualitats: força, resistència, estabilitat, arrelament i capacitat d’absorbir nutrients. Identifiqueu-vos amb aquest arbre i repetiu afirmacions del tipus “tinc la força d’un roure per superar els reptes que la vida em posa al davant”, “els meus peus s’arrelen amb força a la terra i em sento estable i segur/a”, “soc valent/a”, “el meu entorn em nodreix” o similars. Romangueu així deu minuts com a mínim. Abans de tornar a activar-vos movent-vos lentament i obrint els ulls a poc a poc, doneu les gràcies al roure. La gratitud us connectarà amb la natura.

La imatge d’aquest arbre tan fort us ajudarà contactar amb la vostra força interior, capaç d’oferir-vos tots els recursos per sobreviure amb èxit a qualsevol repte.

Un exercici per treballar el primer txacra

Un altre exercici de meditació

Meditar en una rosa

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Els noms de la lluna

La lluna plena de maig de 2025, que podrem veure el dia 12, es coneix com la de les flors. Sabíeu que tots els plenilunis tenen nom propi? El seu origen es troba a les tribus nadiues de les zones Nord i Est del que ara són els Estats Units i a d’altres cultures antigues, també europees.

Així, la lluna plena de gener és la lluna del llop. I és que enmig de les fortes nevades, els llops udolaven als afores dels assentaments indígenes.

La de febrer, la de neu. Com que les nevades més intenses queien en aquest moment -d’aquí el nom-, també se’n deia “la de la fam” per la dificultat de sortir a caçar.

La de març, la del cuc, perquè el sòl s’estova i els cucs en surten.

La d’abril, la de la rosa. Què dir-ne, si és quan celebrem Sant Jordi, tot i que també s’anomena “la de l’herba”, “del peix” o “de Pasqua”.

La de maig, la de les flors.

La de juny, la de maduixa.

La de juliol, la del cérvol, quan les banyes noves dels cérvols mascles emergeixen dels seus fronts formant una capa de pelatge vellutat. També es coneix per “la del tro”, per l’abundància de turmentes elèctriques.

La d’agost, la de l’esturió, perquè en aquesta època es captura amb més facilitat. També s’anomena “la mussolera”.

La de setembre, la de blat de moro.

La d’octubre, la de la collita, potser la més coneguda. Sempre és la lluna plena més propera a l’equinocci de tardor i de vegades cau dins del mes de setembre.

La de novembre, la del castor. S’explica que assenyalava el moment de col·locar trampes per a castors abans que els pantans es congelessin. Això es feia per assegurar un subministrament de pells càlides per a l'hivern. També s’anomena “de gebre” o “gelada”.

La de desembre, la lluna freda o de les nits llargues, un nom molt apropiat per als vespres d’hivern.

Abans el cicle lunar es feia servir per mesurar el temps i les denominacions tenen a veure, per exemple, amb canvis d’estació o amb comportament animal. Ara per ara, més aviat és poesia.

Més sobre viure amb la lluna

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Lluna i farigola

La benedicció de palmes, palmons i llorer va assenyalar, diumenge passat, l’inici de la Setmana Santa. Per a algunes persones representa encara una commemoració religiosa; per a d’altres, tan sols una oportunitat de fer vacances i menjar mona. Tanmateix, un cop més, els cicles de la lluna ordenen la vida de tothom siguin quines siguin les seves creences i devocions. És per això que les dates d’aquesta celebració varien d’any en any. Així, el Diumenge de Rams sempre s’esdevé el primer diumenge de Lluna plena després de l’inici de la primavera.

En aquesta festivitat es commemora l’entrada de Jesús a Jerusalem durant la Pasqua jueva i els jueus la festegen amb la primera lluna plena de primavera, amb independència del dia de la setmana en què caigui. És per això que al Concili de Nicea (any 325) es va establir que l’inici de la Setmana Santa cristiana cauria sempre en diumenge i que mai no havia de coincidir amb la festa jueva.

Religions a banda, hi ha tradicions populars que també van lligades a aquest període. La tradició afirma que és el millor moment per agafar i assecar farigola perquè no perdi ni la flor ni les propietats. Aquestes en són moltes. Des de l’antiguitat grecoromana se n’apreciava la seva capacitat guaridora com a antibiòtic natural i diuen que a l’Edat Mitjana se’n solia posar un ramet sota el coixí per dormir bé i no tenir malsons.

Els seus usos es poden ampliar a la cuina, ja que es troba present en moltes receptes tradicionals, des de les famoses sopes fins a guisats o formatges. I posseeix moltes propietats terapèutiques, especialment per tot el que fa referència a l’aparell respiratori.

La farigola és antiviral, antibacteriana, immunoestimulant, expectorant i energitzant. Inhalar el seu oli essencial en un difusor beneficia els temperaments nerviosos i/o que tendeixen a la negativitat i ajuda totes aquelles persones mancades d’entusiasme o de voluntat.

Diu la dita: “Divendres Sant, a collir farigola al camp!”.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Jardins sostenibles

“Quan el darrer arbre sigui tallat, el darrer riu, enverinat i el darrer peix, pescat, només aleshores l’ésser humà s’adonarà que els diners no es mengen”, diu un proverbi de la tribu Cree, originària d’Estats Units i Canadà. L’amor per la natura és una de les coses que ens pot agermanar siguem d’on siguem. Tenir-ne cura no és només responsabilitat dels governs i de les indústries. Tots hi podem contribuir de moltes maneres. Per exemple, amb la xerojardineria.

Del grec xeros, que vol dir “sec”, consisteix en crear jardins sostenibles mitjançant l’ús de l’aigua indispensable –una quarta part de l’habitual- i la tria d’espècies adients a les condicions climàtiques i amb necessitats hídriques similars. Els seus inicis es remunten als anys 70 del segle XX com a conseqüència de la greu sequera que es va patir a l’oest dels Estats Units.

Aquests són alguns consells per crear un jardí respectuós amb el medi ambient:

- Escollir varietats perennes que no s’hagin de renovar cada any.

- No podar en excés i disposar de plantes de diferents alçades per conferir a l’espai un aspecte natural.

- Substituir la gespa per espècies entapissants.

Hi ha moltes plantes adequades per a la xerojardineria, com les següents, entre altres: coníferes, acàcia, garrofer, olivera, figuera, ficus, xicandra, bunguenvíl·lea, heura, àgave, aloe, sansevièria, ginesta, saüc, baladre, murta, esparreguera, kalantxoe, euphorbia, etc.

Si no sabeu per on començar:

- Observeu les característiques del terreny on el voleu crear.

- Tingueu en compte la disponibilitat d’aigua i el clima.

- Analitzeu de quina mena de sòl disposeu.

- Combineu-hi espècies per establir diferents nivells: arbres, arbustos, entapissants, trepadores i suculentes, que podeu completar amb escorça i graves decoratives.

- Instal·leu-hi un reg per degoteig.

- Informeu-vos sobre adob i insecticides orgànics.

Cal que mai no oblidem que tenir cura de la terra és tenir cura de totes les formes de vida.

Més articles sobre medi ambient i sostenibilitat:

Edificis respectuosos

Boscos amb salut

Fusta viva

Sostres vius

www.montsemilian.com