Més enllà del Feng Shui: L'energia del solstici d'hivern

Us proposo una meditació taoista, que treballa l’energia jove que comença a fer-se present amb el solstici, el dia 22 de desembre, i que arribarà al seu punt màxim el proper 4 de febrer.

Cerqueu una estona i un racó adients per meditar. Desconnecteu el mòbil i assegureu-vos que ningú no us destorbarà en els propers minuts.

Abans de començar, col·loqueu davant vostre, a l’esquerra, un bol amb aigua i, a la dreta, una espelma encesa (sobretot assegureu-vos que crema de forma segura) i tingueu unes flors (o alguna cosa que les representi) a punt al vostre costat.

Seieu orientats cap al Nord amb l’esquena ben recta. Tanqueu els ulls o deixeu-los entreoberts mirant a un punt del terra davant vostre, més o menys a un metre de distància. Pareu atenció a la vostra respiració, que ha de ser calmada. Al seu ritme, relaxeu el cos.

Orienteu els palmells de les mans cap a terra. Sentiu l’energia vella que és a punt de ser susbtituïda. Tanmateix, imagineu que al nucli de la Terra hi ha un punt de llum, la llavor de l’energia del nou any que anirà creixent.

Deixeu la mà dreta orientada cap a terra i que el palmell de la mà esquerra miri cap al cel. Compareu les dues energies, la pesada del costat dret i la lleugera de l’esquerre.

Observeu el bol d’aigua. Agraïu de tot cor a l’energia de l’any que és a punt d’acabar tant allò que us ha portat com el que no i els ensenyaments rebuts de tot plegat. Sentiu com l’energia que ja és vella va cap a l’aigua.

L’espelma encesa representa la nova energia. Plantegeu-vos els vostres propòsits per al proper any. La llum de l’espelma els absorveix i escampa.

Deixeu les flors, que representen la llavor germinada, entre l’aigua i l’espelma. En acabar, llenceu l’aigua i deixeu que l’espelma cremi del tot.

Desitjo que l’Any Nou només us porti coses bones!

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Per un Nadal sense estrès

Una de cada quatre persones presenta el tret de personalitat anomenat PAS (“Persona Altament Sensible”), que consisteix en disposar d’un sistema nerviós més desenvolupat que obté molta més informació sensorial que  la majoria de la gent. Si voleu saber si ho sou, feu aquest test i sortireu de dubtes: https://www.personasaltamentesensibles.com/test-de-sensibilidad/

Com tot, té avantatges i inconvenients. Entre els primers, per exemple, l’empatia i la capacitat d’apreciar la bellesa de moltes coses que sovint passen desapercebudes als altres. Entre els inconvenients,  viure el sofriment aliè com a propi; sentir aclaparament als espais amb molta gent; voler complaure tothom i, en conseqüència, ésser incapaç de fixar límits; inseguretat; perfeccionisme que pot arribar a angoixar, etc.

D’aquí poc més d’una setmana serà Nadal i moltes amfitriones PAS tindran convidats a taula. Si això ja resulta esgotador per a qualsevol, per a algú altament sensible esdevé molt estressant.

Vet aquí alguns consells per gaudir d’unes bones festes, tant si s’és PAS com si no, i evitar les conseqüències de l’estrès: sobresaturació, irritabilitat, intolerància i, finalment, culpabilitat.

- Per començar, cal reflexionar sobre com ens agradaria viure aquests dies i cercar un equilibri entre les obligacions reals (no les que de vegades ens atribuïm) i les nostres necessitats. És per això que cal trobar alguna estona de tranquil·litat que permeti carregar piles.

- Comprendre que no cal que tot sigui perfecte, perquè, de fet, la perfecció absoluta no existeix i les ganes de quedar bé sovint esdevenen esgotadores.

- És convenient demanar ajut i, sobretot, deixar-se ajudar. Treballar en equip pot ser part de la diversió i una bona excusa per compartir moments entranyables.

Tenir convidats resulta enriquidor però, perquè gaudeixin de la nostra hospitalitat, és important conèixer-nos, esbrinar quins són els nostres límits i organitzar-nos.

Desitjo que gaudiu de l’energia preciosa del Nadal amb la ment tranquil·la.

Articles relacionats:

Nadal amb bon Fengshui

Tendències nadalenques

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui: Nadal amb bon Feng Shui

Els costums occidentals no tenen es a veure amb el fengshui. Per tant, no hi ha recomanacions específiques pel que fa als guarniments propis d’aquestes festes.

L’origen de l’avet nadalenc  es remunta a la cultura celta. I al segle VII, a la regió alemanya de Hesse, un missioner anomenat Bonifaci va tallar un avet i, després de llegir l’Evangeli, el va oferir com a representació de pau i de vida eterna, perquè les seves fulles són perennes i apunta cap al cel.

Ara bé, sí que hi ha algunes coses que es poden tenir en compte. Per exemple, el fet de col·locar un arbre de Nadal representa afegir molt element fusta a un sector. Per tant, sempre serà millor posar-lo allà on aquest element vagi bé segons el fengshui.  

Si no hem fet cap estudi de fengshui del nostre espai, no tindrem aquesta informació, però, a nivell general, es poden analitzar les estrelles, o energies, anuals i mensuals presents a cada sector de la casa, i que són les mateixes a tots els habitatges.

És així que s’arriba a la conclusió que, aquest Nadal, els sectors més adequats per a l’arbre són el Nord, el Nord-Est i el Sud-Oest. Per saber on cauen aquestes direccions a casa vostra, col·loqueu-vos al centre de gravetat del vostre mapa amb una brúixola i observeu cap on surten assenyalades. Recordeu que cadascuna d’elles ocupa 45 graus. Això és, esdevé amb forma de triangle, no de línia recta.

Sobre quin és el moment més adequat per instal·lar-lo hi ha diferents tradicions. Una diu que el primer diumenge d’Advent; una altra, que el dia 1 de desembre perquè és l’inici del mes de celebracions; i el Papa Pius IX, l’any 1854, va determinar que el dia més adient, també per muntar el pessebre, era el 8 de desembre, festivitat de la Immaculada Concepció.

Sigui com sigui, segurament ha estat una de les tasques que moltes persones han dut a terme durant aquest pont.

Podeu consultar més consells nadalencs al meu Facebook i al meu Instagram.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Els consells del cor

Deia Sèneca (Còrdova 4 a.C. - Roma 65 d.C) que “necessitem la vida sencera per aprendre a viure i també, cosa sorprenent, per aprendre a morir”.

Cadascú aborda aquesta qüestió des de les seves creences, que poden anar canviant al llarg del recorregut, i des dels coneixements que van enriquint el trajecte si hi ha una bona disposició per cercar-los.

Tothom està d’acord, però, en alguns aspectes. Un d’ells és que hi ha coses que no ens podrem endur quan trascendim: les nostres possessions materials. Per exemple, el cotxe, encara que sigui aquell que ens hem comprat per poder-ne presumir i lluir-lo com un trofeu i/o per substituir alguna cosa que potser ens manca. Per a mi, un cotxe sempre serà fantàstic si presenta unes mesures de seguretat bàsiques i serveix per anar d’un lloc a l’altre, però tots sabem d’algú que només viu per explicar quin automòbil s’ha comprat, les prestacions que té i com d’ansiós espera que un vaixell l’hi porti des de l’altre extrem del planeta.

En canvi, sí que ens emportarem aquelles converses que tenim pendents per aclarir malentesos, aquelles disculpes que devem a algú amb qui hem estat injustos, aquell ajut que hauríem pogut oferir, aquell perdó que no hem volgut donar, aquelles abraçades que han quedat per fer, aquell somriure que algú esperava, aquella estesa de mà que no hem gosat fer.

Aquestes són les paraules d’Steve Jobs: “Recordar que estaré mort aviat és l'eina més important que he trobat per ajudar-me a prendre les grans decisions de la vida, perquè gairebé tot, totes les expectatives externes, tot l'orgull, tot el temor a la vergonya o al fracàs, totes aquestes coses senzillament desapareixen quan ens enfrontem a la mort, deixant només allò que és veritablement important. Recordar que un morirà,  és la millor manera que conec per evitar el parany de que hi ha alguna cosa a perdre. Així doncs no hi ha cap raó per no seguir els consells del cor”.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

 

Més enllà del Feng Shui: Un regal per a tu

Hi ha coses que no sabreu perdonar mai? Llegiu això: “Perdonar algú no significa perdonar el seu comportament. Ni tan sols significa oblidar la forma en què et va fer mal. Ni tan sols permetre que aquest algú et torni a fer mal. Perdonar no significa fer les paus amb el que va passar. Significa reconèixer la teva ferida, permetent-te sentir-ne el dolor, i entendre que ja no necessites aquest dolor. Significa deixar anar el dolor i el resentiment per guarir i continuar endavant. El perdó és un regal per a tu. T’allibera del passat i et permet viure en el temps present. Quan et perdones tu mateix i els altres, ets veritablement lliure. Perdonar significar alliberar un presoner i descobrir que aquest presoner eres tu”. Són les paraules de Pio de Pietrelcina (Itàlia, 1887-1968), nascut Francesco Forgione i rebatejat en ingressar a l’Orde dels Germans Menors Caputxins.

De família humil, va esdevenir famós pels estigmes que presentava  i pels seus miracles: llegia el pensament a distància, curava els malalts i es bilocava. Va ser canonitzat per Joan Pau II l’any 2002. Si us interessa aprofundir en la seva trajectòria, podeu veure el documental El misterio del Padre Pío (Amazon Prime).

Ell sabia de què parlava quan parlava de perdó ja que, en el seu moment, va arribar a ésser víctima de la pròpia Església Catòlica, que va alimentar nombroses calúmnies sobre ell fins que la seva honorabilitat va ser restablerta. I és que de la mesquinesa no se’n lliuren ni els acòlits del Vaticà com ja va poder constatar, també, Santa Teresa de Jesús.

Al cap i a la fi, tothom ha patit injustícies en algun moment de la seva vida. Sant Pio i Santa Teresa, per destacar. Tothom qui brilla d’alguna manera molesta la gent mediocre. Fora del Catolicisme podríem esmentar, per exemple, Sathya Sai Baba, un gurú hindú contra qui es van llançar tota mena d’acusacions falses per desprestigiar-lo.

I és que no parlem de religió, sinó de perdó i, en definitiva, d’alliberament. Deia Victor Frankl (1905-1997) (autor de L’home a la recerca de sentit, un dels llibres considerat dels més influents del segle XX i jueu deportat a diferents camps de concentració durant la Segona Guerra Mundial), que “la llibertat interior s’aconsegueix en escollir la nostra resposta a les circumstàncies externes”. És difícil que les nostres circumstàncies siguin pitjors que les seves.

Si us interessa llegir més articles sobre el perdó, aquí parlo del Ho'oponopono i aquí sobre el so curatiu del cor,

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Tendències nadalenques

Quan manca un mes i alguns dies per al Nadal, els prestatges de botigues de coses de casa i de basars vessen de decoració nadalenca (i els dels supermercats, de torrons).

El vermell i el verd són els colors majoritàriament associats a aquestes dates. El primer, sol o barrejat amb blanc, és un to alegre i diuen que obre la gana (fixeu-vos en l’ús dels tons càlids als restaurants). El segon, barrejat amb tons terra, crea un ambient més rústic.

A les revistes de decoració ja treuen el cap les tendències per a aquesta època de l’any, adaptables al gust de cadascú. A més del vermell, el daurat tampoc no hi pot faltar i es pot combinar amb el blanc, per oferir una imatge sofisticada, o amb tons terra, per a un aire més rústic. Els diferents acabats del color or (vell,  brillant o mat) coordinen bé entre ells.

El rosa envellit és una altra de les tonalitats triades pels estilistes per al 2023 i crea un ambient delicat i romàntic. També permet jugar entre diferents tons i queda molt bé barrejat amb elements de cristall o platejats. La transparència del vidre, una mica màgica, contribueix a contrarestar la pesadesa de la decoració recarregada. Es pot fer servir en adorns per a l’arbre i també als centres de taula. Una altra tendència actual és l’ús del llautó en alguns detalls.

Pel que fa al fengshui, cada color representa un dels cinc elements amb què treballa per harmonitzar els espais. Així: vermell/foc, verd/fusta, blanc/metall, daurat/metall, rosa/foc, cristall/aigua. Per tant, si sabem què convé a cada sector de casa nostra podem jugar amb els colors dels guarniments per harmonitzar-lo. El mateix, amb la ubicació de l’arbre de Nadal, que és element fusta.

Per cert, sabíeu que el papa Pius IX va establir, l’any 1854, el dia 8 de desembre, dia de la Immaculada Concepció, com a data específica per col·locar l’arbre de Nadal i/o el pessebre? Si no marxeu de pont/aqüeducte, ja teniu un bon pla.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Fengshui digital?

Avui m’he quedat de pasta de moniato (de quina altra, si no, en aquesta època de l’any?) quan, tot remenant la xarxa, he trobat que l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, un organisme de la Generalitat, ofereix el Mètode de Fengshui Digital. Ho podeu comprovar en aquest enllaç: https://internetsegura.cat/el-metode-fengshui-digital/ 

Què voleu que us digui? En un món en el qual, a la que et despistes una mica, ja t’estan acusant d’apropiació cultural, em sobta que una agència del govern es llanci a l’intrusisme professional amb aquesta alegria.

Entre altres coses, perquè el mètode que proposa de fengshui només en té el títol. Diu: “Optimitza eficaçment la gestió i la cura de la informació i assegura les teves dades. Endreçar i protegir les dades és fonamental.”

Al text hi surt la paraula “endreçar” i, si bé és cert que abans d’aplicar els principis del fengshui en un espai, cal netejar-lo i endreçar-lo, el fengshui no consisteix en posar ordre. Treballa perquè gaudim, a casa nostra, al nostre espai de treball o a la nostra empresa, de bona energia. Harmonitza l’entorn mitjançant l’ús de formes i colors i això repercuteix en el benestar i la salut, en les relacions entre les persones i en la millora de l’economia. No té res a veure ni amb fer còpies de seguretat, ni amb protegir dades i amb res que s’hi assembli.

Tanmateix, se m’acut que estaria molt bé que la Generalitat creés l’Agència Catalana del Fengshui. Donat que ser president de la Generalitat és una feina d’alt risc (no cal anar gaire lluny per trobar-ne d’exiliats, afusellats i perseguits per la justícia) i tal com van les coses en aquest país pot molt ben ser que a Palau hi calgui una bona harmonització. I no faig broma.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

 

Més enllà del Feng Shui: La llum al final del túnel

Qui no ha sentit mai a parlar de les experiències properes a la mort (EPM); això és, les vivències d’algunes persones que trascendeixen i, després, retornen al món dels vius.

El que gairebé ningú no sap és que una de les EPM més antigues de què es té constància ens la narra Plató. Es tracta de la història d’un soldat que, quan anava a ser incinerat, va reviure de forma inesperada i relatà la seva trobada amb els deús. Ja al segle IV a.C. aquest home feia referència al famós túnel que sovint apareix en aquesta mena d’històries.

Són nombrosos els científics que s’han dedicat a estudiar aquest fenomen. Raymond Moody (1944), psiquiatre i autor de Vida després de la vida (1975), n’és pioner.

El cardiòleg holandès Pin van Lommel (1943), en la seva trajectòria com a professor a l’hospital d’Arnheim va veure de prop com molts pacients que morien d’infart retornaven a la vida al cap d’uns minuts. Tanmateix, quan l’any 1986 va llegir el testimoni d’un estudiant que va resuscitar després de 9 minuts de mort clínica, va començar a investigar les EPM. En col·laboració amb deu hospitals va coordinar un estudi de 344 pacients que va ser publicat a The Lancet l’any 2001.

Van Lommel conclou que la mort és un canvi de consciència, una transició, i que només morim en una dimensió per passar a d’altres. I remarca que això és física quàntica, que ell no és creient.

Més a prop de casa nostra, el Dr. José Miguel Gaona (1957), neuropsiquiatre i autor dels llibres Al otro lado del túnel i El límite, treballa amb la teoria, cada vegada més acceptada per nombrosos experts, que una part de la consciència es troba fora del cos. 

Si us interessa aquesta temàtica i us agrada el cinema, us animo a veure la pel·lícula Més enllà de la vida (2010), dirigida per Clint Eastwood amb guió de Peter Morgan, que trobareu a la plataforma Amazon Prime.

Fora de la ficció, us recomano la sèrie documental de sis capítols Sobrevivir a la muerte, a Netflix, on trobareu casos i testimonis reals, alguns d’ells veritablement colpidors.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: El més natural del món

Hi ha dues afirmacions que ningú no posarà en dubte: un dia naixem i un altre morirem. La “vida”, allò que transcorre entremig, tot sovint se’ns escapa mentre, com va dir John Lennon, fem altres plans. Aquests gairebé mai no contemplen la mort que, en la nostra societat, és un tabú, com si no parlar-ne la fes desaparèixer.

Amb la celebració de Tots Sants a la cantonada, esdevé una bona ocasió per parlar de les diferents tradicions arreu del món, a banda de la nostra, que tenen a veure amb el culte als difunts i que se celebren entre el 31 d’octubre i el 2 de novembre.

El Samhain és una festa d’origen celta que marcava el final de l’època de collita i anticipava el període fosc de l’hivern. Es creia que en aquesta època s’obrien les portes del més enllà, hi havia qui es disfressava de déu o de fades i anava de casa en casa per rebre ofrenes i es feien servir naps tallats com a fanalets. És l’origen de l’actual Halloween, el nom del qual ve de la frase “All hallows eve” (“vigília de tots els sants”).

A la Xina i a d’altres punts d’Àsia, la festa de Zhongyuan o “dels Fantasmes” correspon a un mes sencer dedicat a honorar els avantpassats i alleujar el seu sofriment. En acabar s’encenen llanternes d’aigua per assenyalar a les ànimes el camí de retorn. Al Japó hi ha una festa semblant, la Festa del Bé, que dura tres dies.

A Cambodja, durant el Pchum Bem, els monjos canten dia i nit com a preludi de l’apertura de les portes de l’infern, la gent vesteix de blanc i ofereix aliment als difunts. A les dues Corees, el Chuseok serveix per agrair la collita i homenatjar els familiars que els han deixat. Al Nepal, al Gaijatra o “Festa de les Vaques” aquestes guien els qui acaben de traspassar.

A Mèxic, el Día de los Muertos és, potser, l’enfocament més alegre d’aquesta celebració universal. Us recomano que, si en teniu ocasió, passeu una bona estona gaudint amb la pel·lícula Coco, una producció Disney de 2027 ambientada en aquesta festa, que no us deixarà indiferents.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Com combatre l'estrès i millorar la salut

Quan no tenim prou cura de nosaltres mateixos, ja sigui a nivell físic o mental, el cos ens avisa. Primer ens parla amb veu suau i, si no l’escoltem, ens crida. Dit d’una altra manera, arriba una malaltia que ens obliga a aturar-nos, a centrar-nos, a renéixer.

Hi ha moltes maneres de tenir cura de la nostra salut abans que això no passi. Una d’elles és la pràctica el tai-txi. Consta d’una sèrie de moviments lents que centenars de persones exerciten, a primera hora del matí, als parcs de la Xina. També, des de fa anys, es practica a tot el món. N’existeixen diversos estils. El més pràcticat és el de la família Yang, que es va popularitzar als anys 50 del segle XX a causa d’un programa impulsat pel govern xinès.

Quan veiem gent practicant-lo normalment estan realitzant-ne una forma. A cada estil n’hi ha vàries, que consisteixen en una seqüència de posicions, l’execució de les quals pot durar, aproximadament, entre cinc i quinze minuts.

Es tracta d’un art marcial intern, que vol dir que no es fa servir per a la lluita sinó per aprofitar l’energia interior i incrementar el benestar. Es pot dir que consisteix en una meditació en moviment. Calma la ment, redueix el nombre de pulsacions, augmenta la flexibilitat i millora la capacitat pulmonar.

S’emmarca dins del taoisme, filosofia basada en la comprensió del “tao” o energia de l’Univers, que promou la interacció natural i pacífica amb el món per assolir l’harmonia. Hi ha diferents llegendes que expliquen l’origen del tai-txi. Una diu que va ser creat després d’ésser somniat per un immortal que mesurava més de dos metres d’alçada. Una altra atribueix el seu origen als monjos taoistes. Hi ha una teoria afima que va ser ensenyat per un mestre desconegut a la família Chen.

Hi ha una dita que fa: “Qui practica tai-txi regularment assoleix la força del llenyataire, la flexibilitat d’un nen i la saviesa d’un ancià”.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

 

Més enllà del Feng Shui: Deixar anar

Heràclit (ca. 540 a.C.- ca. 480 a.C) sostenia que el fonament de tot era el canvi constant. Sabem que mai no ens banyarem en el mateix riu, ja que l’aigua en què ens hem submergit sempre s’anirà desplaçant per deixar pas a la nova que arribarà. D’altra part, les cèl·lules del nostre cos es renoven completament cada set/deu anys, per la qual cosa podem afirmar que, si més no físicament, no som els mateixos que fa una dècada.

Tot canvia, doncs: nosaltres, el nostre entorn i les nostres relacions. Amb el pas del temps algunes s’enforteixen i, en canvi, d’altres marxen. Tanmateix, de vegades costa deixar-les anar. Sovint hi ha qui, malgrat els problemes que suposa, s’aferra a un amic, a una parella, a una feina, a un lloc, a uns hàbits, a unes creences, a uns comportaments i a unes emocions. Moltes vegades la por n’és l’element clau.

Si us hi veieu reflectits, hi ha un llibre que ofereix algunes pautes interessants: Dejar ir, del Dr. David R. Hawkins (1917-2017), metge i filòsof. Planteja, per exemple, la necessitat d’observar els nostres sentiments, que no els pensaments, sense resistència ni judici i, de mica en mica, deixar que s’allunyin com un fanalet al vent perquè, quan més ens oposem a una cosa, més forta es fa.

Afirma que, si ho practiquem, al cap d’un temps no ens agafarem tant als nostres desitjos i a les nostres expectatives. Buda ens va voler ensenyar a evitar l’aferrament i Jesucrist ens va convidar a “estar en el món però sense ser-ne”.

Per tant, si fa temps que resistiu en un lloc de treball en què no se us tracta bé, si conviviu amb persones que us menystenen, si us trobeu atrapats en algun mal hàbit que us perjudica la salut, mireu el problema als ulls i deixeu-lo anar, a poc a poc, sense resentiment. Només l’amor i la compassió curen el que ens fa mal i ningú no ens pot fer mal si no li atorguem aquest poder.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Feng Shui: El llit de l'emperador

Segons fengshui, els llits han de ser alts. Quan en vaig aprendre, em van explicar que es tracta d’un principi simbòlic. I és que com més alt et situes, per exemple, en un arbre, millor veus allò que està venint i, per tant, et sents més protegit i segur.

De la mateixa manera, aconsella que els caps de família dormin en l’estança més allunyada de la porta, una altra manera d’ubicar-se a prou distància del que pugui acostar-se. Si la nostra llar esdevé un reflex de nosaltres, el més sensat és que representi una simbologia adequada.

Fins fa poc, quan explicava aquests principis, sempre hi havia algú que, de manera encertada, em recordava que tradicionalment els xinesos sempre han dormit en una màrfega a terra, o almenys això és el que sempre hem vist al cinema, a la literatura i a l’art.

El cert és que no sabia com explicar aquesta incoherència fins que vaig tornar a veure la pel·lícula L’últim emperador, dirigida per Bernardo Bertolucci i guanyadora de 9 premis Oscar l’any 1988.

Explica la història de Pu Yi -darrer emperador de la Xina i, després, de Manxukuo- entre 1908, quan amb 3 anys esdevé emperador, i la seva mort, l’any 1967.

En revisitar aquest film que, en gran part, transcorre a la Ciutat Prohibida, a Beijing, i que compta amb una ambientació extraordinària, en una seqüència es pot observar com l’emperador dorm en un llit alt mentre que els eunucs que el serveixen dormen a terra, sobre matalassos.

És aquí on se’m va encendre el llum. Antigament, tant el fengshui com l’astrologia xinesa estaven reservats per a l’ús exclusiu de l’emperador perquè es consideraven eines poderoses i es castigava tothom qui ho practicava fora de la Cort. I, naturalment, si algú havia d’estar protegit segons l’Emperador era ell mateix.

Per tant, si us considereu emperadors i emperadrius de casa vostra, ja sabeu.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Cavalls de vent

Les banderoles com les que apareixen a la imatge que acompanya aquest article són oracions i benediccions tibetanes escrites sobre trossos de tela i s’anomenen “lung-tha” o “cavalls de vent”.

La tradició diu que, quan l’aire les belluga, les activa i llança les seves pregàries al vent. De mica en mica, es van desfilagarsant fins a desaparèixer i cada fil que emprèn la volada transporta el seu missatge. Se solen penjar de ponts, de roques, d’arbres, de balcons i, també, dels punts alts de les muntanyes, com les de l’Himàlaia, per protegir els escaladors i els viatgers.

La tradició diu que es canvien a la primavera i que s’han de penjar d’esquerra a dreta començant pel color blau.

Cadascun dels seus cinc colors representa un element i una direcció (Nord, Sud, Est, Oest i Centre). El blau simbolitza el cel o l’espai; el blanc, l’aigua; el vermell, el foc; el groc, la terra; i el verd, l’aire. I, tot sovint, es troben també associats a cinc animals: el cavall, el lleó de les neus, el tigre, el drac i el “garuda”. Aquest darrer és una criatura llegendària de les tradicions hindú, budista i jainista.

Els cavalls de vent van sorgir en el si de les religions xamàniques asiàtiques. Amb el pas del temps van acabar sent adoptats pel budisme tibetà en el seu vessant popular i han esdevingut un símbol de benestar i bona fortuna.

Hi ha una llegenda que diu que Buda va crear els textos que porten escrits i que figuraven a les banderes de batalla utilitzats per les deïtats per lluitar contra els seus enemics.

Realitat o ficció, el cert és que són una imatge de protecció i atorguen un punt d’alegria allà on sigui que els col·loquem.

Si us interessen els símbols culturals, en trobareu un altre en aquest enllaç.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: L'ajut d'ajudar

Segons Eric Rolf (1936-2017), autor de La medicina del alma, tot i que l’ànima no emmalalteix, cal cuidar-la i nodrir-la amb el que ell anomena els vint-i-dos aliments de l’ànima. Entre ells, escoltar, sentir i donar i, això últim, fer-ho de forma conscient, amb generositat. En definitiva, ajudar el proïsme.

Ja ho deia José Martí (1853-1895), polític i escriptor cubà, quan afirmava que “ajudar qui ho necessita no només és part del deure sinó de la felicitat”.

I és que, si ajudem, ens ajudem. Tot sovint, aquesta és la millor recepta per sortir de la nostra closca, aparcar els nostres problemes, contribuir al benestar dels altres i sentir-nos bé. No endebades, nombrosos són els escriptors i pensadors que, al llarg del temps, han vist en la vocació de servei un dels sentits de la vida:

“Ningú no és inútil en aquest món mentre pugui alleujar la càrrega dels seus semblants” (Charles Dickens, 1812-1870, escriptor anglès).

“El propòsit de la vida humana és servir, mostrar compassió i tenir la voluntat d’ajudar els altres” (Albert Schweitzer, 1875-1965, filòsof, metge i escriptor alemany).

“En un univers bastant absurd, hi ha alguna cosa que no ho és: allò que podem fer pels altres” (André Malraux, 1901-1976, novel·lista i polític).

“La pregunta més urgent i persistents en la vida és: Què estàs fent pels altres?” (Martin Luther King, 1929-1968, religiós estatunidenc).

“El millor és l’ajut mutu. Com tots sabem que som imperfectes, intentem ajudar-nos els unos als altres” (Haruki Murakami, 1949, escriptor japonès).

Ara bé, crec que sempre respectant la voluntat de altre tot tenint en compte que no sempre tothom vol ser auxiliat i mai fent d’aquest ajut un desequilibri.

Com deia Pitàgoras de Samos (582 a.C, filòsof i matemàtic grec), “ajuda els teus semblants a aixecar la seva càrrega, però no et consideris obligat a portar-la tu en lloc seu”.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Un modista amb estrella

Carl Gustav Jung (1875-1961) va concloure que hi ha una connexió entre l’individu i el seu entorn i que aquesta genera experiències que, si en som conscients, poden canviar la nostra vida. Es tracta dels senyals.

El dia 18 d’abril de 1946, Christian Dior (1905-1946) va trobar una estrella de metall al terra del carrer Faubourg-Saint-Honoré, a París, mentre anava a reunir-se amb Marcel Boussac, que havia acceptat de finançar-li una casa de costura. Dior ho va interpretar com un senyal del destí i la resta és història de la moda amb majúscules. Ens ho explica una vitrina de la Galerie Dior, espai museístic que es troba a l’edifici on precisament va començar aquesta aventura creativa.

Des d’aleshores, aquest símbol de sort mai no ha deixat de ser present a la prestigiosa firma. Dior mateix el va fer servir per estampar un vestit de la col·lecció d’alta costura primavera-estiu de 1952 i els seus successors com a dissenyadors de la casa també l’han usat en diferents ocasions.

Quan era petit, una vident li va predir que “les dones serien l’essència del seu èxit”. Per descomptat que la va encertar de ple. Suposo que, per això, consultava amb la seva vident de capçalera totes les decisions importants i restava atent als senyals. Són per tot arreu si els sabem veure. Us proposo que un dia us lleveu amb el ferm propòsit d’observar-los. El món ens parla, però tot sovint no el sentim perquè no l’escoltem. Algunes vegades el seu llenguatge adopta la forma d’un símbol i d’altres ens arriba amb informació que ens apareix sense cercar-la, de la mà d’algú conegut, a les xarxes, al televisor.

La saviesa popular diu que hi ha els qui neixen amb estrella i els qui neixen estrellats. Monsieur Dior era dels primers.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: L'antídot

 

A l’antiga Xina, quan una parella es casava, es quedava a viure a casa d’ell i convivien, així nora i sogra. Les desavinences entre una i l’altra solien ésser tan típiques i tòpiques com reals.

Una vegada, una jove no va poder més perquè la seva mare política tot ho trobava malament (com netejava, com cuinava, com s’empolainava) i el seu marit, acovardit, no li donava suport.

Desesperada, va anar a visitar una vella sàvia, experta en herbes i sortilegis, que vivia a la muntanya perquè l’assessorés sobre verins. Aquesta li va dir que en matèria de metzines cal anar a poc a poc i emprar petites dosis per no deixar petjades.

Va dir: - Et donaré una barreja d’herbes tòxiques amb les quals hauràs de fer massatge a la teva sogra dos cops al dia. Perquè accepti aquest tractament administra-li aquestes gotes, que la faran posar malalta. Quan l’hagi vista el metge, que no sabrà què li passa, em fas cridar i aleshores li receptaré els massatges.

Tot es va desenvolupar segons el previst. La fetillera va prescriure unes infusions i uns massatges i va ensenyar a la jove com fer-los. Amb aquests, la sogra es va anar relaxant, el seu caràcter va millorar i les energies de les dues dones es van anar harmonitzant.

Al cap de dues setmanes, sentien veritable afecte l’una per l’altra. Tant és així, que a la nora la van envair els remordiments i va córrer cap a la xamana per demanar-li un antídot. Aquesta va somriure i va exclamar: - No t’hi amoïnis. La tisana no és pas verinosa sinó beneficiosa. El meu pla s’ha acomplert. La pràctica del Tao ens ensenya a transformar el negatiu en positiu.

Això va esdenir una revelació per a la noia i, a partir d’aleshores, va visitar sovint la vella de les muntanyes de qui va aprendre tots els secrets fins que va esdevenir la seva successora com a metge de cossos i d’ànimes.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: El premi de la compassió

Un conte taoista explica que el príncep Meng Sun caçava amb els seus cortesans quan van acorralar una cérvola i el seu cervatell. En anar a atrapar-los, la mare va poder escapar, però la cria va dubtar. Així és que Meng Sun s’hi va abraonar, la va capturar i la va lliurar a Tsinn Xi Ba perquè se l’emportés al palau.

Unes hores més tard, el príncep va descobrir que el seu servidor s’havia compadit de l’animaló i l’havia alliberat. Enfurismat perquè havia desobeït les seves ordres, el va enviar a l’exili.

Tanmateix, uns mesos més tard Meng Sung va nomenar Tsinn Xi Ba preceptor. Els envejosos van demanar-li explicacions i el príncep els va respondre: - Si es va compadir d’un cervatell, no ho farà també del meu fill? I és que potser aquest sentiment tan noble no és el més preuat que es pot ensenyar? No va dir Laozi que conèixer els homes és esser savi però estimar-los és ésser humà?

La compassió és un concepte fonamental de moltes filosofies i religions d’arreu del món.

Es tracta d’un dels pilars del budisme, anomenat “karuna”. Thich Nhat Hanh deia que “la compassió és el desig que els altres estiguin lliures del sofriment” i el Dalai Lama afirma que “la compassió és l’antídot natural de la ignorància; és la millor part de la naturalesa humana”.

El manament cristià d’estimar el proïsme com a un mateix comporta misericòrdia. A l’hinduisme, el concepte de no violència (“ahimsa”) apel·la a la benevolència envers totes les formes de vida. Segons Yogi Bhajan, “la compassió et transforma en un ésser humà complet; sense ella, tan sols ets una màquina”.

La “tzedakà”, o caritat, és una manifestació de la pietat en tradició jueva. I per descomptat que al taoisme, la compassió i l’empatia esdevenen virtuts importants que permeten viure amb harmonia amb la natura.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Ni cap ni peus

Avui us proposo un conte taoista. Un lletrat necessitava unes sabates noves. Els seus escarpins estaven molt desgastats i havia d’ésser presentat a l’Emperador. Volia causar-li molt bona impressió perquè no havia prosperat gaire en la seva carrera i el seu somni era obtenir un lloc a la Ciutat Prohibida.

Molt enfeinat, no tenia temps d’anar en persona a cal sabater. Així és que es va mesurar els peus, ho va anotar amb tota mena d’indicacions acurades sobre com els volia i va enviar un servent a fer l’encàrrec.

Poc després, el nostre protagonista va rebre la visita d’un col·lega que el va posar al dia de tots els assumptes de la Cort i, també, del color de moda al palau imperial. Vet aquí que va descobrir, a més, que l’Emperador detestava el que havia triat per al seu nou calçat!

Molt esverat, va comprovar que tant la seva esposa com tots els servents no eren a casa i va decidir sortir corrents a demanar un canvi de color per als seus escarpins abans no fos tard.

Hi va arribar a temps i l’artesà li va demanar: - Ja que sou aquí, us podríeu emprovar aquest model per veure com us escau? Vestir un peu és molt delicat!

- Que potser les meves instruccions no eren prou entenedores? No tinc pas temps i, a sobre, confio més en el meu cap que en els meus peus! - i va marxar esperitat.

El dia de la seva entrevista amb l’Emperador el nostre home es va mostrar molt incòmode. Les sabates noves li feien mal i el Fill del Cel no el va trobar prou afable com per nomenar-lo cortesà.

Tots coneixem persones que menystenen les feines d’altres quan és ben cert que cadascú sap del que sap i que només les persones amb criteri poden apreciar la complexitat que sempre hi ha al darrere de qualsevol ocupació. Llàstima que aquell lletrat no ho va tenir en compte.

Jimmy Choo afirma que “el calçat adequat pot fer que tot sigui diferent”. Ja ho deia la Ventafocs, també, que “un parell de sabates pot canviar la teva vida”.  

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Paraules i invents

M’agrada molt cercar cites sobre diferents temes. Són petites càpsules de saviesa que fan reflexionar i que van molt bé per arrodonir articles o per subratllar alguna imatge bonica a les xarxes socials.

Hi ha autors que surten sovint als recopilatoris de frases destacables. Un d’ells és Lin Yutang i la curiositat m’ha fet descobrir la seva vida. Va néixer a la Xina el 1895 i va morir al Hong Kong britànic el 1976. Lingüista, novel·lista, filòsof, professor universitari i traductor, va ser un dels introductors de la filosofia oriental a Occident.

L’any 1972 va dirigir la redacció d’un diccionari xinès-anglès, el Lin Yutang’s Chinese-English Dictionary of Modern Usage, amb un gran índex de definicions de termes xinesos.

També fou inventor. Entre d’altres, són obra seva un raspall de dents que era al mateix temps un dispensador de pasta de dents i la màquina d’escriure en xinès, la màquina Mingkwai. Aquesta va tenir un paper decisiu en la investigació de la traducció automàtica durant la Guerra Freda.

Home de món, tant per estudis com per feina, va residir a països com els Estats Units, França o Alemanya.

Aquí, una recopilació d'algunes de les seves cites:

“Si la vida és subjectiva, per què no ser subjectivament feliç en lloc de subjectivament trist?”

“Fer broma és una de les coses bones de la vida, però costa molts anys d’aprenentatge”.

“El màxim poder és l’inici de la decadència”.

“El plaer d’una conversa perfecta és realment estrany, perquè els qui són savis  gairebé mai no parlen i els qui parlen gairebé mai no són savis”.

“Hi ha dues maneres de difondre la llum: ser la llàntia que l’emet o el mirall que la reflecteix”.

I vosaltres, sou llàntia o mirall?

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com