Més enllà del Feng Shui: Del blanc al color vibrant

L’empresa Pantone LLC, fundada l’any 1963, és l’autoritat mundial en estandardització del color per a la indústria gràfica, tèxtil i del disseny.

El Pantone Color Institute, un dels seus departaments, format per especialistes en color, tendències i psicologia, tria des de l’any 2000 l’anomenat “color de l’any”. Amb el temps ha esdevingut una eina poderosa de predicció de tendències i des de llavors cada any Pantone proposa un color que busca capturar l’“esperit del temps”. Així, el resultat final acaba convertint-se en una icona cultural i emocional que influeix en moda, decoració, disseny gràfic, publicitat i fins i tot productes de consum.

Després de la pau i la simplicitat del to de blanc anomenat Cloud Dancer (“el ballarí dels núvols”), triat com a Pantone de l’any 2026, la indústria de la tendència es prepara per a un 2027 més vibrant. Tot i que l'equip de Leatrice Eiseman al Pantone Color Institute en guardarà el secret fins a final d’any, les agències de previsió de tendències (com WGSN i Coloro) ja assenyalen dues grans possibilitats per al 2027.

D’una banda, s’apunta al Luminous Blue, un blau lluminós i una mica elèctric, com a símbol de la fusió entre la natura (representada per l’oceà) i la tecnologia. De l’altra, una altra línia suggereix colors com els grocs mantega/ambre o els verds herba i sàlvia, relacionats amb l'equilibri emocional, el benestar i la necessitat de recuperar una connexió real amb la natura.

Sigui com sigui, els experts coincideixen que el 2027 no serà un any de colors plans o apagats, sinó de textures, llum i vibració per aportar vitalitat als nostres espais, la moda i la publicitat. Falta ens fa amb la que se’ns ve a sobre!

Més sobre "el color de l'any"

www.montsemilian.com

Feng Shui: Llars efímeres

Al segle XVI, la cort de Francesc I de França es movia d'una residència a una altra segons l'estació, la caça o les necessitats polítiques. Amb ell viatjaven familiars, cortesans, ambaixadors, servents, equips de caça i falconeria i altres.

Els anomenats fourriers s'avançaven a la comitiva i preparaven el castell. Hi instal·laven mobles, penjaven tapissos i condicionaven les habitacions. Cobrien parets i terres amb estores i tapissos per protegir-se del fred i la humitat. Quan el rei marxava, ho desmuntaven tot i s'ho enduien ja que, a més, el mobiliari estava pensat per a aquesta vida nòmada, amb cadires i llits plegables o desmuntables.

El cas de Francesc I no és un fet aïllat. Anna de Bretanya va ser reina de França primer com a esposa de Carles VIII i després de Lluís XII. A partir de 1491 va viure principalment a la vall del Loira, primer a Amboise i després a Blois, però també es va desplaçar per altres territoris. Els inventaris conservats permeten saber què formava part d'aquest equipament mòbil: tapissos, teixits, cobrellits, roba de llit, vaixella, objectes religiosos, llibres, peces d'orfebreria, etc. L’any 1505 va necessitar carregar dos o tres grans vaixells per traslladar a Nantes alguns dels seus mobles més valuosos.

A la monarquia hispànica el fenomen és una mica diferent, però durant bona part del segle XVI el rei tampoc no estava lligat a una capital permanent. Carles V és un exemple especialment interessant perquè el seu regne era molt extens i  va passar bona part de la vida viatjant entre territoris.

Des d’aquesta manera de viure, una casa cal entendre-la com la vida que s’hi desenvolupa i no només com els mobles i els objectes que l’omplen.

www.montsemilian.com

Feng Shui: 426 habitacions i un rei

Aquest estiu he visitat alguns dels castells del Loira, tots ells de gran bellesa, i, després d’admirar-los, no podia evitar preguntar-me com s’hi devia viure. Perquè una cosa és visitar avui les seves habitacions i salons més rellevants, escales i galeries i una altra de molt diferent imaginar-lo com un espai de vida, un espai familiar.

El cas de Chambord (a la imatge) és probablement el més espectacular. Compta amb 426 habitacions i 282 xemeneies. Tanmateix, el rei Francesc I (1494-1547), que en va ordenar la construcció, només hi va dormir 72 dies.

Tot plegat em fa pensar en un concepte important des de la perspectiva del Fengshui: la proporció. I és que la dimensió d'un espai no necessàriament esdevé sinònim de benestar. Quan l'espai que hem de sostenir és molt superior a les nostres necessitats, l'energia es dispersa i pot convertir-se en una càrrega.

Res més lluny d’una llar acollidora que aquests grans castells, estructures pensades per a una cort, per a la representació, per a les estades temporals i per allotjar una multitud de persones. I aquí apareix un altre punt per reflexionar.

Quan avui ens hi endinsem, tendim a imaginar que tots aquells llits, taules, seients, tapissos i objectes que hi veiem formen part d'una decoració que sempre hi ha estat. I no és així. Primer, perquè el que hi ha ara és una recreació feta a partir d’elements provinents del patrimoni de l’Estat i, també, perquè en aquella època, la cort francesa era itinerant. El rei es desplaçava d'una residència l’altra amb la seva família, els cortesans, els servents, els ambaixadors, els animals de caça... i els mobles.

Els encarregats de preparar la residència s'avançaven al seguici reial i hi instal·laven els mobles i les decoracions tèxtils, inclosos els grans tapissos. Quan la cort marxava, tot es desmuntava i marxava. Gran paradoxa: un castell enorme que restava gairebé buit.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Us tracteu o us maltracteu?

Quan pensem en la falta de respecte, acostumem a imaginar maltractaments que venen de fora, però tot sovint som nosaltres mateixos els qui ens perjudiquem. Si voleu saber si és el vostre cas, reviseu aquests punts i valoreu-ho.

*  Us sentiu orgullosos de poder amb tot?

De vegades convertim l'esgotament en un motiu de premi quan diem coses com “jo puc” o “ja descansaré”. Ara bé, poder suportar una càrrega no vol dir que necessàriament s’hagi d’entomar. El cos i les emocions tenen límits i cal saber on aturar-nos abans d’arribar a traspassar-los.

* Aneu sempre amb pressa?

Si sempre caminem com si perdéssim un tren imaginari, mengem ràpid sense motiu o fem tres o quatre coses al mateix temps per sistema estem deixant de gaudir de la vida diària. La pressa és necessària en determinades situacions, però, en general, és més saludable viure en el present i respirar amb consciència.

* Us parleu amb crueltat?

Sovint som molt més cruels amb nosaltres mateixos que amb qualsevol altra persona. Si habitualment ens diem coses com “soc un desastre”, “estic fatal” o “cada dia estic pitjor”, posem per cas, aquests missatges acaben impactant en el nostre benestar.

* Reserveu temps per a vosaltres mateixos? 

Si després de fer tot de tasques relacionades amb la família, la casa, la feina, encàrrecs, etc. ja no ens resta energia, és que no ens deixem espai per a nosaltres. I cal disposar-ne de propi. No cal que ocupi hores. N’hi pot haver prou amb un passeig, una estona de lectura o prendre una infusió tranquil·lament.

Començar a tractar-nos millor, més que grans canvis, requereix gestos senzills: deixar d’exigir-nos tant, escoltar el nostre cos i reservar temps per a nosaltres. Després de llegir això, sentiu que us tracteu o us maltracteu?

Article relacionat: Gaudir de la pròpia companyia

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Gaudir de la pròpia companyia

De vegades cerquem la felicitat, la pau i l’equilibri fora de nosaltres (en algun entorn, en alguna persona, en alguna activitat) quan es troben ser dins nostre si hi sabem estar atents. Per a això ens cal, de tant en tant, estar sols, en el benentès que estar en la pròpia companyia no vol dir sentir-se sol. De fet, si mai he viscut en soledat, segur que haureu descobert el vostre autèntic tarannà i no el que es configura en la convivència amb altres persones; per exemple, què us agrada realment i quin és el vostre ritme.

De nou, hi ha un concepte japonès, “ohitorisama”, que defineix la capacitat i el plaer de fer accions en solitari, ja sigui anar a dinar a un restaurant, viatjar, assistir a un concert, veure una pel·lícula o prendre un cafè. No sempre resulta fàcil sentir-se còmode amb un mateix. Aprendre a estar-hi bé ens ajuda a triar les nostres companyies des de la llibertat i no des de la necessitat o la dependència.

Virginia Woolf, a Una habitació pròpia (1929), associa la independència creativa amb la necessitat de disposar d’un espai amb autonomia. En el seu cas la solitud esdevé una condició per preservar la pròpia veu.

A Viure sol, una col·lecció d’assajos no traduïda ni al català ni al castellà, el poeta japonès Shuntarō Tanikawa (1931-2024) recull impressions de la seva vida en solitari, molt properes a l’esperit de l’ohitorisama: excursions, visites a exposicions, anades al cinema i altres experiències quotidianes.

Un cop més, la saviesa oriental ens recorda una idea senzilla i poderosa: la nostra pròpia companyia pot resultar ben convenient.

Más artículos sobre conceptos japoneses

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Nou curs, nous hàbits

Aquesta setmana hem encetat el mes de setembre. Per a moltes persones esdevé un canvi de cicle més significatiu que el que representa el cap d’any: arriba un nou curs, una nova etapa i, amb ella, nous propòsits madurats durant el període estiuenc.

Sigui com sigui, val la pena no fixar-se objectius massa exigents. Sempre resulta millor anar aconseguint petites millores que ens animin a perseguir nous propòsits.

Si la nostra fita és assolir un benestar més gran, reduir ansietat i viure d’una forma més organitzada, us hi ajudarà integrar aquestes pràctiques diàries:

- A l’hora de llevar-vos trieu algun fet o alguna activitat que doni sentit al dia que enceteu; per exemple, avui vull gaudir d’un esmorzar tranquil.

- Dediqueu una estoneta breu a endreçar alguna part del vostre habitatge (un calaix, un prestatge, un racó...). Netejant, ordenant i llençant allò que no cal retenir esteu fent lloc per al nou. Preneu-ne consciència.

- Pel que fa a l’ordre, no oblideu que cada cosa té el seu lloc. Resulta més fàcil deixar les coses allà on correspon que haver de recollir tot allò que no s’ha desat de manera correcta. Fer servir capses i divisors a dintre d’armaris i calaixos serveix per tenir-ho curiós amb menys esforç.

- Si heu de trigar menys de cinc minuts en resoldre alguna cosa, no la deixeu per a l’endemà. Evitareu que les petites tasques se us acumulin.

- Al final de la jornada, repasseu el vostre dia per triar quelcom que vulgueu millorar. Els petits canvis acaben repercutint en una gran diferència.

- Quan us dutxeu (o, fins i tot, quan us renteu les mans o la cara), imagineu que l’aigua s’emporta la tensió acumulada.

Dostoievski afirmava que “la segona meitat de la vida d'un home es compon de no res més que dels hàbits que ha adquirit durant la primera”. Hi afegeixo: mai no és tard. Aquests consells que us proposo us prendran poc temps i us sentireu millor.

Article relacionat: Trucs fàcils per a una llar endreçada

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Quan no hi podem fer res

Hi ha moments en què entenem perfectament què està passant, sabem què ens molesta o què ens fa mal, però no hi podem fer res. Aquesta sensació té un nom en japonès: “yarusenai”.

És aquella barreja de frustració, tristesa i impotència que apareix quan voldríem actuar, però sabem que no podem fer res per canviar la situació; per exemple, davant d’una injustícia inevitable, d’una persona que pateix i a la qual no podem ajudar o d’una situació que s’escapa del nostre control.

Per sostenir aquesta emoció, cal transmutar la impotència en resignació. No sempre tenim la capacitat de solucionar qualsevol problema, però sí l’opció de conviure-hi i adaptar-nos-hi.

En realitat, el significat de “yarusenai” més enllà del literal (vol dir “no poder fer-hi res”) arriba a l’emocional: allò que sentim quan no podem revertir una situació desagradable.

Moltes tradicions han reflexionat sobre què fem —o què deixem de fer— quan la realitat no es pot modificar i presenten algun paral·lelisme. Una de les coses que proposa el budisme és acceptar tot allò que no podem controlar. L’estoïcisme, concentrar l'acció en allò que sí que depèn de nosaltres i acceptar la resta. I un dels conceptes bàsics del taoisme, el “wu wei” o “no acció”, no significa quedar-se de braços plegats sinó no anar contra el curs natural de les coses ni intentar imposar-hi una acció quan aquesta no resulta adequada. És a dir, de vegades no actuar també pot ser una resposta.

Cap d’aquests principis és exactament sinònim de “yarusenai”. Fer aquesta equivalència seria simplificar massa. Es tracta de diferents creences que ofereixen respostes a una experiència semblant: què passa quan la nostra voluntat de canviar una cosa no és possible?

www.montsemilian.com

Més sobre conceptes japonesos

Més enllà del Feng Shui: Quan deixem d'esperar que algú canviï

Tots hem experimentat un moment, en alguna relació, en què deixem de fer-nos la pregunta “Quan canviarà?” I mantenim l’esperança fins que deixem de creure que ho farà. Aquesta idea s’ha popularitzat en anglès amb el terme japonès “mikagiru”. Originàriament significa “donar alguna cosa per perduda”, però la interpretació actual esdevé més reflexiva: deixar d’esperar que la realitat s’adapti a les nostres expectatives i de prendre les nostres decisions sobre una modificació que mai no arribarà.

Connecta de forma curiosa amb “ichigo ichie”. Si aquest ens incita a mirar el present, “mikagiru” no només ens anima a veure’l tal com és sinó a no observar-lo com esperem que sigui algun dia.

Ara que l’adaptació cinematogràfica de L’Odissea de Christopher Nolan ha revifat l’interès pel poema d’Homer i les llibreries han habilitat espais específics per a les seves diferents traduccions i edicions, val a dir que aquesta història ens n’ofereix un bon exemple. Mentre Ulisses/Odisseu és absent, els pretendents de Penèlope s'instal·len al seu palau i esperen que ella acabi escollint-ne un. Tanmateix ella no vol fer-ho. Durant anys, manté una estratègia per ajornar la decisió: promet que n’escollirà un quan acabi de teixir un sudari, però cada nit desfà una part del que n’ha produït durant el dia. I els pretendents persisteixen perquè esperen que Penèlope canviï de decisió i cedeixi, però això no passarà. Els manté en l'esperança, prometent-los successivament un futur que ella mateixa no té cap intenció de concedir-los.

En definitiva, “mikagiru” ens parla de veure el present tal com és, deixar d’esperar i viure amb els ulls oberts.

www.montsemilian.com

Més sobre conceptes japonesos

Més enllà del Feng Shui: Una vegada a la vida

“Ichigo ichie” és un concepte japonès segons el qual cada moment esdevé únic i irrepetible. La seva comprensió profunda ens anima a adoptar una actitud envers la vida: reconèixer el valor extraordinari dels fets ordinaris.

Si ens hi fixem, la conversa amb algú que estimem mai no tornarà a ser la mateixa; un àpat compartit no té perquè convertir-se en una rutina; el trajecte que fem cada dia per anar a treballar o estudiar també anirà canviant segons la nostra percepció, la llum, els sons; i, així, tantes i tantes circumstàncies.

De fet, es tracta d’una invitació a viure en el present, una idea que sembla que estigui de moda, però que fa cents d’anys que es troba en diferents filosofies i religions. El budisme posa èmfasi en l’atenció plena, en contemplar l’experiència sense aferrar-se al passat ni projectar-se cap al futur. L’epicureisme proposava trobar la felicitat en les coses senzilles. El taoisme convida a fluir amb el curs natural dels esdeveniments.

Shunmyo Masuno, a L’art de la senzillesa, escriu: “Hi ha una dita que s’origina en el zen, “ichigo ichie” o “una vegada a la vida”. Significa que hauríem de valorar cada encontre que tinguem, perquè algunes persones potser només les veurem una vegada a la vida. Concentra’t en un sol encontre, i basteix una relació que valgui la pena. L’important no és el nombre de coneguts, sinó la profunditat de la relació”.

www.montsemilian.com

Més sobre conceptes japonesos

Més enllà del Feng Shui: Promeses de lectura

Hi ha paraules japoneses que descriuen experiències i emocions per a les quals nosaltres no tenim nom. Per exemple, “amae”, que fa referència a la tranquil·litat de saber que pots comptar amb algú incondicionalment, o “binjō”, quan dues persones caminen l’una cap a l’altra com si anessin a xocar i s’esquiven de forma tan maldestra que no deixen d’anar l’una cap a altra.

N’hi ha un altre, amb el qual m’identifico molt: el que sol passar si t’agrada la lectura, tens interessos variats i poc temps per dedicar-t’hi. Es tracta de “tsundoku”, que vol dir “llibres apilats per llegir”. Seria allò que l'escriptor i filòsof Nassim Nicholas Taleb defineix com “antibiblioteca”: “les bones biblioteques no estan fetes perquè les llegim senceres, sinó perquè ens recordin cada dia tot allò que encara ignorem.”

El terme “tsundoku” ja es troba documentat al Japó al segle XIX. Al principi comptava amb una connotació burleta, però amb una mirada filosòfica actual ha pres un nou caire si l’entenem com les possibilitats infinites de descobertes futures. Ens recorda que el coneixement és inesgotable.

De tots els que ara mateix s’acumulen al meu despatx n’hi ha un, però, que estic a punt d’acabar. Es tracta de Si las paredes hablaran. Una historia íntima del hogar, de Lucy Worsley, editat per Capitán Swing. L’autora ens passeja pel dormitori, el bany, el saló i la cuina per descriure els factors que van contribuir al desenvolupament de cadascuna d'aquestes estances, repassa la seva història arquitectònica i se centra en allò que la gent hi feia realment. No només ha aconseguit que vegi la llar d’una altra manera sinó també que la meva pila de llibres pendents hagi disminuït. I és que, al capdavall, “el valor d'un llibre rau en el fet que sigui llegit. Sense una mirada que el llegeixi, un llibre és mut” (Umberto Eco, a El nom de la rosa).

Més sobre conceptes japonesos en aquest enllaç

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: La llum neutra, l'aliada secreta de la salut

Heu estat mai, mentre esperàveu que us atengués el metge, sota una llum tan forta com gairebé la d’un quiròfan tot i que hi ha regulacions sobre aquest tema? En una sala d’espera recomanen utilitzar entre 300 i 600 lux, el nivell d’il·luminància adequat per llegir i dur a terme el treball visual habitual sense forçar la vista ni cansar el cervell. Pel que fa a la tonalitat s’aconsella que es trobi al voltant dels 4.000 K (graus Kelvin), que equival a la llum blanca neutra. Se sap que un ambient neutre o càlid ajuda a generar un entorn acollidor i a baixar les pulsacions dels pacients inquiets.

La il·luminació a les sales d'espera de consultes mèdiques ajuda, doncs, a disminuir l'ansietat dels pacients. També, a generar sensació de netedat, ja que la llum fosca crea sensació de falta d’higiene i fatiga la vista. Hauria de fer de pont entre la llum del carrer i la de la consulta. Aquesta darrera hauria de ser de 1.000 lux i més freda per poder realitzar un examen mèdic detallat. La llum freda va dels 5.000 K als 6.500 K que trobem, per exemple, en un quiròfan.

No fa gaire he estat en una sala d’espera d’un centre mèdic molt bonic i modern en què tot era molt blanc i on segur que es podia haver fet una operació a cor obert sense cap mena de dificultat visual. Si hi ha persones a qui la il·luminació estàndard d'una sala d'espera pot resultar molesta i fins i tot molèsties físiques, imagineu si la llum resulta excessiva.

No es tracta d’un tema menor a l’hora de valorar el confort d’un espai. Deia Frank Lloyd Wright: “La llum és el principal element estructural dels meus edificis, més important que el formigó o l'acer."

Més informació sobre il·luminació:

Que la llum us acompanyi

Llum és vida

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Renéixer després de la ruptura

A l’època dels nostres avis i pares les coses eren per sempre: la feina, la casa, la parella. I, si no, com diu la tornada de la cançó El Jamaiquino, del compositor cubà Niño Rivera, “si se rompe se compone". El cas és que el món ha canviat. Suposo que en part perquè l’esperança de vida ha augmentat i el temps tot ho pot. Sigui com sigui, avui l’existència és més líquida.

Conec l’Elena Crespo (1978) des de fa anys. Advocada especialitzada en dret de família i fundadora de Crespo Law, és el que se’n diu una “dona d’èxit” que enguany ha publicat el llibre Del divorcio se sale.  Escriu Antoni Bolinches: “Si quieres superar una ruptura sin sufrir un quebranto emocional, aquí tienes la guía práctica para conseguirlo, de la mano de una de las abogadas matrimonialistas más prestigiosas del país”.

Es tracta d’un manual per ajudar a reconstruir la vida després d’un divorci escrit des de l’experiència personal i professional. Hi aborda la vivència del dol, el redescobriment i la reconstrucció d’un/a mateix/a, la relació amb l’ex parella i amb els fills (si n’hi ha) i tots els aspectes legals.

Del divorcio se sale pren el títol del podcast del mateix nom que Crespo lidera. Vaig tenir l’ocasió de ser-hi convidada fa una mica més d’un any i compartir-hi com el fengshui ajuda a harmonitzar la relació de parella i com l’astrologia xinesa pot oferir pautes per entendre-la, millorar-la i, fins i tot, descobrir la compatibilitat entre dues persones.

Desitjo que sigueu feliços en les vostres relacions, però si la cosa no anés bé, us recomano la lectura d’aquest llibre planer, didàctic i pràctic. Com escriu l’autora: “Nadie está exento de sufrir una ruptura de pareja (...) al terminar la lectura sabrás que del divorcio se sale”.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: El foc interior

Mentre que el pensament occidental ha tendit a separar l'home del seu entorn, per a la filosofia oriental l'ésser humà és part de la natura. Si ens fixem en les pintures clàssiques xineses, les persones (un pescador en una barca, un monjo caminant) hi apareixen diminutes, gairebé invisibles davant la immensitat de les muntanyes i la boira, per situar-les en la seva proporció justa dins del tot.

A la Medicina Tradicional Xinesa (MTX), aquest concepte d'unitat es tradueix en la visió segons la qual cada estació de l'any es troba connectada amb un element, un òrgan del cos, una emoció i una energia concreta. L'estiu és el regne del foc, del cor, de la ràbia i de l’energia cap a fora i l’adaptació a aquest període de l’any hauria de consistir en disminuir el "foc interior”.

Per viure en harmonia amb l'estiu, en què els dies són més llargs, la MTX aconsella seguir el ritme del sol i recomana:

- Anar a dormir una mica més tard que a l’hivern i llevar-se d'hora. A més, una migdiada breu ajuda a recarregar l'energia i a calmar el pols.

- No evitar suar, ja que és el mecanisme natural del cos per expulsar la calor interna acumulada. Això sí, cal fugir de l'esgotament extrem.

- Evitar la ràbia i les grans preocupacions, ja que generen "calor interna" que, sumada a l’ exterior, pot sobrecarregar el sistema cardiovascular.

També proposa refredar el cos:

- Amb l'energia dels aliments de naturalesa freda (síndria, meló, cogombre, enciam, tomàquet), que ajuden a refrescar i a generar líquids orgànics per combatre la deshidratació.

- Amb el gust amarg (te verd, endívies), que drena la calor i calma el cor.

- Evitant els freds extrems. És millor prendre begudes a temperatura ambient o infusions tèbies perquè ajuden a regular la temperatura interna de manera natural i sense xocs tèrmics.

Si vivim l’estiu no com a una molèstia que hem d’eludir, sinó com una realitat a la qual adaptar-nos, patirem menys. "Quan faci fred, sigues completament fred; quan faci calor, sigues completament calor." (mestre Dongshan Liangjie - segle IX)

Articles relacionats:

Consells per a un estiu saludable

El foc, l'energia de la transformació

Les llavors del futur

L'estiu arriba carregat de...

Una mica d'aire fresc

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: El culte a la bellesa

Segons el Fengshui la bellesa ajuda a gaudir de bona energia. Ara bé, què entenem per “bellesa”, un dels conceptes redefinits al llarg de la història per filòsofs i artistes?

A l’Antiguitat i a l’Edat Mitjana l’entenien com una llei còsmica i divina. Per exemple, per a Pitàgoras l'harmonia de la música i la geometria de la natura provaven que es tractava d’una construcció matemàtica perfecta. Posteriorment es va començar a veure com una experiència de la ment humana. David Hume (segle XVIII) afirmava que "la bellesa no és una qualitat de les coses mateixes: existeix només en la ment que les contempla". I al món contemporani ha acabat esdevenint un acte de llibertat i provocació.

Manllevo el títol d’aquest article de l’exposició que es pot veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) fins el 8 de novembre. Repassa, amb mirada crítica, els ideals de bellesa al llarg de la història i la construcció dels cànons estètics i reivindica els cossos i les belleses exclosos de la norma. Hi analitza quin paper hi han tingut l’art, la societat, la política, la religió o la medicina. També, s’endinsa en la indústria de la cosmètica, en el disseny i en la comercialització de productes.

És una adaptació de la mostra comissariada per Janice Li i presentada a la Wellcome Collection de Londres el 2023. Presenta obres d’art, documents i objectes històrics i instal·lacions contemporànies per abordar temes com l’estatus, la salut, l’edat, el gènere o la raça i obres de diferents artistes. Hi trobareu des d’escultures clàssiques, estris per a cosmètica de diferents èpoques i models generats per IA fins a un recull de Barbies i recreacions de perfums de totes les èpoques. Si voleu saber quina olor feien un faraó egipci, Neró o Napoléo, aquí en teniu l’oportunitat de descobrir-ho.

www.montsemilian.com

Feng Shui: La casa bonica

Segons el Fengshui ens carreguem d’energia amb la bellesa. Per tant, una afirmació que diu que “no tingueu a casa res que no hagi proporcionat plaer a la persona que ho va crear i que no doni plaer a aquells que ho fan servir” sembla extreta d’un clàssic taoista, oi? Doncs no: la pronunciava Oscar Wilde (1854-1900) a The House Beautiful, una de les conferències que va impartir durant una gran gira pels Estats Units i el Canadà al llarg de l’any 1882 i a altres països.

En aquell moment encara no era el famós autor de La importància de ser Frank o de El retrat de Dorian Gray sinó el representant més destacat del moviment esteticista anglès, que promulgava que l’art i la bellesa havien de formar part de la vida quotidiana.

Wilde va provocar que un dels seus oients, Theodore Mander, creés el moviment Arts and Crafts i que molts dels seus compatriotes victorians esdevinguessin mecenes d’aquesta escola, que combinava l’amor pel treball artesanal amb una devoció per la senzillesa, l’autenticitat i la bellesa.

A la seva dissertació, explicava com convertir un habitatge en un espai hermós amb el concurs dels elements arquitectònics, els mobles, l’artesania, els papers pintats, els teixits i la il·luminació. Insistia que una casa bella no requereix ni luxe ni grans despeses, sinó objectes bonics i ben fets. Criticava les imitacions (com, per exemple, el paper pintat que sembla el marbre) i valorava el treball artesanal i la inspiració de la natura.

Encara que no parlava de Fengshui, s’hi observen paral·lelismes curiosos, ja que atribueix a la llar la creació d’una atmosfera capaç d'influir en la vida dels qui l'habiten. Les grans intuïcions no sempre comparteixen origen, però tot sovint convergeixen.

www.montsemilian.com

Feng Shui: Tres camins cap a l'èxit

Si l’energia de la nostra llar ens influeix, també ho fa la de l’espai on treballem sigui fàbrica, local comercial o oficines. Aquest condicionament representa, si fa no fa, la tercera part de la vida d’una persona. Les altres dues correspondrien a la pròpia essència (és a dir, a allò amb què aterrem en el moment de néixer i que s’explica mitjançant l’astrologia) i a la lliure elecció (decisions que prenem, accions que emprenem o no i actituds amb què les fem).

Fa més de quinze anys que treballo aquestes tres potes: les anomenades “sort de la Terra”, “sort del Cel” i “sort de la persona”. I al llarg de tot aquest temps m’he anat trobant amb alguns clients que atribueixen tan sols al fengshui de casa seva tot allò que els passa o a l’inrevés, que culpen casa seva dels seus problemes laborals.

Sempre cal observar les coses que ens passen des d’una perspectiva àmplia. Això sí, sense arribar a l’obsessió, com la d’una estudiant de Fengshui que va fer instal·lar la seva família en un hotel quan no li va agradar l’energia que va descobrir que hi havia a casa seva. No hi ha habitatges perfectes, però aplicar-hi la mil·lenària disciplina xinesa hauria servit, sense cap mena de dubte, per millorar-la.

Així mateix, si creem un projecte empresarial i només atenem a les energies de l’espai on es desenvoluparà sense tenir en compte ni les pròpies ni el fengshui del lloc on vivim, les possibilitats de fracassar augmenten. He vist naufragar algun projecte per aquesta causa: un local ben harmonitzat, però certes actituds personals mal resoltes i un habitatge brut i desendreçat. Tot això, sense oblidar el cotxe en què ens desplacem i que, per tant, esdevé el nostre habitacle mentre hi som. Hauríem de mantenir-lo net i sense desordre, especialment si es tracta d’un vehicle que ens serveix per dur a terme la nostra feina.

Al capdavall, l'èxit d'un projecte no depèn només del lloc on el desenvolupem, sinó també de la persona que som i de les decisions que prenem cada dia.

www.montsemilian.com

Feng Shui: El Fengshui de les transicions

Una separació, un dol, una mudança, fills que marxen de casa o, simplement, la necessitat de començar una nova etapa són moments que formen part de la vida, però que sovint es viuen amb resistència, cansament o incertesa. I el lloc on es viu en parla perquè els espais absorbeixen emocions, memòries i energia antiga: objectes que no representen qui som ara, distribucions que ja no tenen sentit o habitacions que han perdut el seu ús original.

He visitat molts habitatges que reflectien l’etapa vital dels seus habitants:  dormitoris que havien quedat congelats després d’una mort, entrades fosques en persones que havien perdut la il·lusió o habitacions plenes de caixes durant anys, com si la vida hagués quedat en pausa.

Des del fengshui, les transicions no s’entenen com un problema, sinó com un moviment natural de transformació i els espais poden acompanyar en aquest procés. Perquè el nou pugui entrar, però, cal fer-li lloc. Quan la nostra llar recupera l’ordre, es renova i s’harmonitza la seva energia, alguna cosa dins nostre també es modifica. No perquè el fengshui faci miracles, sinó perquè l’energia de l’entorn ens condiciona més del que sembla.

Potser és per això que moltes tradicions antigues atorgaven tanta importància als rituals de canvi: netejar, renovar, deixar anar. No era només una qüestió estètica, sinó una manera d’ajudar l’ànima a comprendre que una etapa havia acabat i que una altra tot just començava.

Transformar casa nostra esdevé una manera de transformar-nos nosaltres mateixos.

www.montsemilian.com

Article relacionat: Consells per a mudances

Feng Shui i Astrologia Xinesa: La vibració de la vida

El sector de la reproducció assistida és un dels mercats mèdics que ha experimentat un creixement més sostingut en els darrers anys. A Espanya la seva facturació és de 1.000 milions d’euros anuals.

La disminució de la fecunditat natural s’explica, entre altres, pel retard de l'edat de la maternitat. La reserva d’òvuls disminueix a partir dels 35 anys i a partir dels 40 augmenten les alteracions cromosòmiques. També, pels disruptors endocrins (substàncies químiques que alteren el sistema hormonal) a què estem exposats, per la contaminació ambiental i per un estil de vida poc saludable (obesitat, mala alimentació, sedentarisme, tabaquisme, consum d’alcohol, etc.)

Quan hi ha problemes a l’hora d’aconseguir un embaràs que arribi a bon terme, se cerca, tan sols, l’explicació científica, d’altra part indispensable. Tanmateix, de vegades no n’hi ha prou, amb això.

Sabíeu que les energies presents en un habitatge poden explicar alguns d’aquests casos? Si es detecten, es pot fer alguna cosa per millorar la situació.

En una Carta de 4 Pilars (Astrologia xinesa), un dels 5 elements, diferent per a cada persona, representa el que els mestres xinesos anomenen “Producció” que, entre altres coses, es refereix als fills. Si una persona no disposa d’una Producció completa o forta, difícilment podrà tenir-ne. Com que els elements s’afegeixen a la Carta si venen amb algun any, algun mes o algun dia, és possible assessorar, per exemple, sobre el moment més idoni per fer un tractament de fertilitat exitós.

Us ho explico des de l’experiència de més de 15 anys dedicada al Fengshui i a l’Astrologia. Cada vegada atenc més parelles amb aquesta dificultat.

www.montsemilian.com

Feng Shui: Del saló a les xarxes

Durant segles, l’aparador social de les llars era la sala d’estar. Servia per rebre les visites i mostrava el gust, l’estatus i, sobretot, com les famílies volien ser vistes. Erving Goffman (sociòleg canadenc-estatunidenc, 1922–1982) deia que la vida social és una representació teatral.

Hi penso mentre llegeixo Si las paredes hablasen. Una historia íntima del hogar, de Lucy Worsley. Diu “El salón surgió cuando las personas tuvieron el tiempo libre y el dinero suficientes para pasar rato e invertir en él, y he aprendido a considerarlo como una especie de escenario en el que los dueños de la casa representaban una versión idealizada de sus vidas ante los invitados”.

I m’adono que avui aquest aparador ha canviat de lloc, però no de funció. Les xarxes socials han esdevingut el nou saló. Instagram, TikTok o LinkedIn són els espais on tenim “visites” i on projectem una imatge seleccionada de nosaltres mateixos per construir-nos un “jo” a través de la mirada dels altres.

Aquest paral·lelisme obre una reflexió: fins a quin punt aquests nous espais digitals reflecteixen la nostra autenticitat o continuen sent escenaris, com els d’abans, dissenyats per agradar?

Potser la diferència més profunda no és tant l’espai, sinó el ritme. Abans, la representació era esporàdica; avui, és contínua. I en aquest flux constant, el repte ja no és només què mostrem, sinó si sabem tornar, de tant en tant, a un espai sense espectadors.

Perquè, al capdavall, tant els salons d’ahir com les xarxes d’avui ens aboquen a la mateixa pregunta: qui som quan ningú no ens mira? El fengshui ens ensenya que casa nostra parla de nosaltres. Tanmateix, quan la fem parlar en la direcció d’allò que volem ser, no busquem aparentar, sinó alinear-nos amb el nostre camí.

www.montsemilian.com

Feng Shui: Minimalisme necessari?

Foto: IKEA

Heu sentit mai a parlar de l’estil decoratiu denominat amb el terme anglès whimsical? Aquest mot prové de la paraula whimsy i aquesta, al seu torn, del vocable whim-wham, usat al segle XVI per fer referència a assumptes capritxosos o infantils.

Aquesta tendència, doncs, convida a recuperar el nen/la nena interior mitjançant la decoració i es caracteritza per allunyar-se del minimalisme i atorgar als espais un caire poc tradicional, més creatiu i imaginatiu, acolorit i lúdic. Diríem que tot s’hi val per despertar emoció i sorpresa.

Per descomptat resulta ideal si el que es vol és reflectir la pròpia personalitat, transmetre alegria i esdevenir “diferent”.

Aquestes són les seves característiques principals:

- L’ús de colors vius i combinacions inesperades, com ara rosa amb taronja o grocs amb blau.

- Mobles i objectes originals, amb formes curioses o irregulars o barreges d’elements antics i moderns.

- Incorporació d’elements que recorden la infantesa o el món dels contes, amb tocs surrealistes.

- Eclecticisme.

Pot conviure el whimsical amb els principis del fengshui? És possible si es tenen en compte aquests darrers. Ara bé, tot fent recerca sobre aquest tema he trobat cases dignes de ser comentades, com la del dissenyador Christian Louboutin, famós per les seves preuades sabates. Busqueu-la a les xarxes i entendreu què vull dir amb això. Per exemple, un dormitori amb el que sembla una llama dissecada al costat del llit i sengles portes a banda i banda, sense tauletes de nit i amb una cara tallada al capçal que sembla que s’hagi de posar a cridar en qualsevol moment.

Malgrat això, aquesta moda i la mil·lenària disciplina xinesa poden ser perfectament compatibles si es troba l’equilibri entre fantasia i harmonia energètica.

www.montsemilian.com