Més enllà del Feng Shui: Energia nova

El solstici d’hivern arribarà demà dissabte a les 10:30 hores. A l’hemisferi nord, el sol assolirà el punt més baix i viurem el dia més curt de tot l’any. D’ara endavant, els jorns començaran a allargar-se de mica en mica. Ja ho diu el refranyer català: “Per santa Llúcia, allarga un pas de puça, per Nadal, un pas de pardal, per sant Esteve, un pas de llebre, per Any Nou, un pas de bou, pels Reis, un pas d’anyell, i per sant Antoni, un pas de dimoni”.

Aquest moment de l’any ha estat i és celebrat a moltes cultures. A l’antiga Xina, durant el regnat dels emperadors de les dinasties Ming i Qing (1360-1912), adoraven el Cel i els avantpassats i anaven al Temple del Cel per retre homenatge als ancestres i pregar per a les collites, la pau i la prosperitat.

Les cultures germànica i escandinaves van instaurar el Yule, que es va anar ampliant fins a durar 12 dies, un període considerat sagrat perquè transcorre entre el solstici i l’inici del nou any. Part de la tradició consistia a cremar un tronc i escampar-ne les cendres pels camps com a símbol de fertilitat. D’aquí prové el dolç tronc de Nadal.

Les Saturnals romanes van esdevenir el Nadal. Aquestes festes se celebraven sota la llum de torxes i espelmes per acomiadar el període més fosc de l’any i donar la benvinguda al naixement del Sol el 25 de desembre, data del solstici segons el calendari julià. Durant set dies, es menjava i bevia de forma abundant amb motiu de l’acabament de les tasques al camp i la sembra d’hivern.

Hi ha una meditació taoista que aprofita l’energia nova del solstici d’hivern. Serveix per acomiadar, amb agraïment per tot el que ens ha portat i els aprenentatges rebuts, l’energia de l’any que és a punt de finalitzar. També per plantar les llavors dels nous propòsits. Desitjo que aquesta energia us sigui propícia.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Pal de paller

L’esquena és una part fonamental del nostre cos, ja que no només ens permet mantenir-nos drets i en moviment, sinó que també juga un paper important en el nostre benestar general. Mantenir una esquena saludable resulta essencial per a la nostra qualitat de vida, ja que una columna vertebral en bon estat influeix directament en el nostre confort físic, les nostres funcions motrius i fins i tot la nostra salut mental.

Quan passem moltes hores davant de l'ordinador o realitzant tasques repetitives, com és habitual a moltes feines d’oficina, l’esquena sovint pateix tensions. La postura inadequada, l'estrès i romandre massa temps en la mateixa posició poden causar rigidesa muscular, mal d’esquena i fins i tot problemes més greus com hernies discals o ciàtica.

Una esquena saludable no només afavoreix el moviment i la flexibilitat, sinó que també contribueix al bon funcionament dels òrgans interns, ja que la columna vertebral protegeix la medul·la espinal, que és el canal de comunicació entre el cervell i la resta del cos. Quan hi ha disfunció a l'esquena, es poden veure afectades altres parts del cos, com el sistema digestiu o respiratori, ja que els nervis de la columna vertebral tenen un impacte directe en aquestes funcions.

Per això, és fonamental integrar hàbits que la protegeixin i la mantinguin forta i flexible. Fer exercicis de relaxació i enfortiment muscular, ajustar la postura en el lloc de treball i dedicar temps a realitzar estiraments específics pot ajudar a prevenir dolors i tensió i a millorar la nostra qualitat de vida. Quan el cos es relaxa i les tensions es dissolen, la nostra capacitat de concentració millora i el nostre benestar emocional augmenta.

Hi ha molts exercicis per estirar l’esquena que podem fer a la feina. Per exemple, seure en una cadira amb l’esquena recta i alçar els braços cap al sostre tot imaginant que sostenim una tovallola enrotllada. O girar el cap mirant d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra, dolçament, al ritme de la respiració. Al capdavall, l’esquena és el nostre pal de paller.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Pauses curatives

L’estrès laboral és una epidèmia reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Segons el material formatiu de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) aquesta problemàtica presenta símptomes de tota mena (psicosomàtics, emocionals i conductuals), com cansament, insomni, taquicàrdia, palpitacions, hipertensió, mal de cap, dolors musculars, manca de concentració i de memòria, irritabilitat, baixa autoestima, absentisme laboral i abús de substàncies com el cafè, el tabac, l’alcohol o els ansiolítics.

Proposa algunes mesures preventives i afirma que un factor important és la necessitat d’incorporar nous hàbits que poden solucionar els problemes de salut física i mental ocasionats per l’estrès. Tot i que no els detalla, avui us en vull proposar un de fàcil: practicar “mindfulness” a la feina o, dit d’una altra manera, posar consciència en el moment present amb algunes pràctiques molt senzilles.

Això ens ajudarà a:

-        Reduir l’ansietat.

-        Incrementar l’autoestima.

-        Millorar la capacitat de memorització i retentiva.

-        Gestionar millor els contratemps.

-        Augmentar l’empatia vers la resta de companyes i companys.

El primer pas, ésser conscients de la nostra respiració. Ho podem intentar no sols a la feina sinó també a casa, al cotxe, al transport públic o en un sala d’espera.  Com? Molt fàcil. Seiem i durant només dos o tres minuts mirem un rellotge i respirem al mateix ritme que transcorren els segons.

Un altre exercici consisteix a descansar la vista, a la qual potser exigim massa durant hores: escrivint, llegint, conduint, mirant la pantalla del mòbil o de l’ordinador. Cal relaxar els ulls. Ho podem aconseguir tan sols obrint i tancant-los de forma lenta tot seguint el ritme de la nostra respiració: durant un minut, primer agafem aire/tanquem els ulls, després exhalem/obrim els ulls i tornem a començar.

Aquestes dues pràctiques relaxen cos i ment mentre centrem l’atenció en alguna cosa externa a la nostra problemàtica.

www.montsemilian.com

Més sobre meditació a la vida diària, aquí

Astrologia Xinesa: La veritat inventada

M’adono que les tres pel·lícules que he vist al cinema darrerament toquen temes que conviden a reflexionar sobre l’ètica. Us les recomano: La habitación de al lado d’Almodóvar, Jurado Nº 2, de Clint Eastwood, i Marco, d’Aitor Arregi i Jon Garaño, interpretada per un Eduard Fernández.

Les dues últimes tracten de secrets que surten a la llum. No us detallaré l’argument de la d’Eastwood per si l’aneu a veure. De la d’Arregi i Garaño en puc parlar amb més comoditat perquè es tracta d’un cas real que suposo que recordareu.

Explica la història d’Enric Marco, nascut l’any 1921, que va fer-se passar per un supervivent del camp de concentració de Flössenburg (Alemanya) i que va arribar a presidir l’Amical de Mauthausen, una associació de supervivents dels camps de concentració nazis. L’any 2005 va esclatar un escàndol en descobrir-se que tot havia estat una invenció del seu temperament jo diria que histriònic. Val a dir que sobta el contrast entre el dolor que va causar a les veritables víctimes en destapar-se l’engany i el molt que va aconseguir per a la difusió de la història dels deportats a qui ningú no va fer cas durant molt de temps. Cara i creu de la mateixa moneda.

Quedeu-vos amb l’any en què es va saber tot: el 2005.

L’Escola de les Estrelles Volants –una de les escoles de la brúixola amb què treballa el Fengshui Tradicional o Clàssic– estableix que cada 20 anys té lloc un canvi de període que marca noves pautes energètiques.

L’anomenat Període 8, vigent entre el mes de febrer de 2004 i el mes de febrer de 2024, es caracteritzava per posar a cadascú en el seu lloc de manera que només podien progressar les persones que actuessin amb correcció i, sobretot, amb honestedat. En definitiva, allò que fos mentida i que restés amagat sortiria a la llum.

No endebades es tracta de l’època en què històries com les de Clinton-Lewinsky, Joan Carles I-Corina, Urdangarín, Wikileaks, Snowden, Jeffrey Epstein i la del mateix Marco, per posar tan sols alguns exemples, van saltar als titulars.

Tot just acabem de començar el Període 9, que acabarà el 2044, i la neteja segueix. La veritat inventada té els dies comptats.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Menjar amb tot el cor

Meditar no és deixar la ment en blanc ni restar immòbil durant un llarg període de temps, sinó observar des del cor i viure el moment. I això darrer vol dir que cal posar l’atenció i, per tant, la consciència en l’aquí i l’ara.

Imagineu-vos manipulant una màquina perillosa. Si esteu pensant en coses passades, que ja no existeixen, o en el futur, que tampoc mai no és perquè quan arriba esdevé present, no estareu concentrats com cal i pot resultar perillós. Si sou en alguna celebració bonica i esteu pensant en el que va passar ahir o en el que fareu en sortir, no l’esteu gaudint al cent per cent. Amb la vida passa igual, cal posar tots els sentits en allò que estem vivint. I la meditació també és això, no necessàriament vinculada a creences religioses sinó una pràctica destinada a millorar la qualitat de vida.

Per començar a entrenar-nos, hi ha exercicis d’atenció plena per quan comencem el dia. Un d’ells convida a, fins i tot abans d’obrir els ulls, centrar-se en la respiració i anar repassant mentalment totes les parts del cos, de cap a peus, com si les observéssim des de fora, des d’una altra perspectiva a l’habitual. No es tracta de sentir-les sinó de prendre’n consciència.

Un cop fet això, podem procedir a deixondir-nos, a estirar-nos ben bé com fan els gats, tot activant els músculs i les articulacions que han estat inactius durant unes quantes hores.

Després, les pràctiques higièniques habituals (dutxar-nos, rentar-nos el cap, afaitar-nos, etc.) ens ofereixen l’oportunitat d’experimentar sensacions agradables com, per exemple, inspirar aromes que ens agraden, sentir el tacte de l’aigua calenta o la roba neta i tants d’altres, segons el cas.

Finalment, assaborir el primer àpat del dia, sigui el que sigui el que acostumem a prendre, posant l’atenció en el seu sabor i en el benestar que ens provoca, i deixant de banda les llistes de coses a fer, ens prepara per fruir del dia. Al budisme zen tenen una dita que fa: “Menja i beu amb tot el cor”.

Més sobre meditació, aquí.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Observar amb el cor

Els beneficis que la meditació aporta són molts. Per resumir-los de manera ràpida, val a dir que millora la salut física, l’emocional i la mental. De tècniques per practicar-la n’hi ha unes quantes i ningú no diu que sigui fàcil de dominar des del primer dia. Ara bé, hi ha molts exercicis que podem dur a terme fàcilment en el nostre dia a dia que ens ajuden a situar-nos en sintonia.

Com gestionar, si no, tota la pressa en què vivim submergits? Llevar-nos, anar a treballar, tenir cura dels fills, de la casa... A més, les xarxes socials i la immediatesa que provoquen les noves tecnologies, com els missatges de WhatsApp, ens obliguen a estar pendents d’un munt d’informació i de gestions de forma continuada durant tot el dia i part de la nit.

La paraula “meditació” en xinès s’escriu amb dos ideogrames: “observar” i “cor”.  Sense cap mena de dubte un enfocament molt poètic que associa la meditació amb observar des del cor; és a dir, ens convida a deixar anar els pensaments, allò més racional, per enfocar-nos en allò que sentim.

Shunmyo Masuno, al llibre “L’art de la senzillesa. Les 100 ensenyances d’un monjo zen per a una vida calmada i feliç” ens convida a respirar amb consciència durant cinc minuts, per exemple, a l’hora de dinar. Aconsella seure en una cadira amb una postura correcta i no la que tot sovint adoptem quan treballem, amb l’esquena tensa o encorbada. I, tot seguit, posar l’atenció en la respiració, atenent al ritme, suau, contrari a l’acceleració habitual. Afirma que, si s’aconsegueix respirar adequadament, la ment es calma.

Sant Joan de la Creu va escriure “Buscad leyendo, y hallaréis meditando”. Meditar cinc minuts en una cadira, com descriu Masuno, és el que us convido a fer després de llegir aquestes línies.

Més sobre meditació, aquí

www.montsemilian.com

Astrologia Xinesa. El Qi de les 9 Estrelles

El Qi de les 9 estrelles és una forma d'astrologia xinesa molt primitiva i senzilla que parteix tan sols del dia, el mes i l'any de naixement d'una persona; és a dir, no té en compte ni el lloc ni l’hora. A partir d'unes simples taules s’obté una combinació de tres números per a cadascú que permet descobrir els seus principals trets de personalitat.

Fàcil d’aprendre, ens ajuda a conèixer-nos i a comprendre’ns millor, a entendre les nostres relacions amb els altres i a treure profit del nostre potencial. No s'ha de confondre amb els 4 Pilars, també astrologia xinesa, que permet una lectura profunda i precisa de totes les àrees de la vida del consultant.

La paraula “Qi” (o “Txi”) fa referència a l’energia; en aquest cas, a la que ens conforma. Les 9 estrelles equivalen a 9 arquetips, a les 9 menes d’energia amb què treballa, per exemple, el Fengshui quan s’usa l’Escola de les Estrelles Volants i

Una llegenda xinesa de fa més de 3.500 anys explica que un dia l’emperador Yu (2.100 aC), a la imatge, iniciador de la dinastia Xian, estava contemplant el riu Groc quan en va sortir una tortuga que duia, dibuixat al damunt de la seva closca, l’anomenat  quadrat màgic, o Luo Shu, en què els números de l’1 al 9 apareixen disposats de manera que fa que sempre que sumem una línia de números (sigui horitzontal, vertical o diagonal) el resulat és quinze.

Es tracta d’un sistema numèric, doncs, que es fa servir, entre altres, en el Fengshui i, per descomptat, en el Qi de les 9 estrelles.

Deia Galileo Galilei que “la saviesa més gran que existeix és conèixer-se a un mateix”. I aquesta forma de fer-ho és molt bona per començar.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Vida després de la vida

Temps de Tots Sants i de Difunts, el moment de l’any en què la línia que separa els vius i els morts esdevé més fina. Tales de Milet (segles VII i VI aC) creia que no hi havia diferència entre la vida i la mort. Deia Plató (segles V i IV aC) que “quan la mort es precipita sobre l’home, la part mortal s’extingeix, però el principi immortal es retira i s’allunya sa i estalvi”. I Aristòtil (segle IV aC) afirmava que l’ànima es composa de dues parts: una, la part pensant que segueix existint després de morir perquè és immaterial; i l’altra, la relacionada amb els sentits i les emocions, que desapareix amb el cos.

El Dr. Manuel Sans Segarra, nascut el 1943, és un metge català especialitzat en cirurgia general, digestiva i oncològica, pioner en l’ús de la laparoscòpia, que ha desenvolupat la seva carrera a l’Hospital Universitari de Bellvitge.

Sempre guiat pel compromís amb el mètode científic, el seu món es va capgirar durant una guàrdia al Servei d’Urgències. Un seu pacient va experimentar una Experiència Propera a la Mort (ECM) després d’haver sofert una mort clínica a rel d’un accident de circulació molt greu.

Aquest punt d’inflexió el va portar a fer recerca sobre aquesta mena de successos. Va amarar-se dels estudis previs que havien dut a terme experts com Raymond Moody, Eben Alexander o Elizabeth Kübler-Ross, entre altres, i, des de fa uns anys es dedica a divulgar i a compartir el seu coneixement en aquest camp, del que ha esdevingut especialista. Trobareu moltes de les seves conferències a YouTube.

Acaba de publicar el llibre La Supraconciencia: Vida después de la vida, coescrit amb Juan Carlos Cebrián Barrientos, amb pròleg del Dr. Mario Alonso Puig i editat per Planeta. A partir de casos documentats, ofereix una nova comprensió de la consciència i de la vida després de la mort. Desafia les concepcions tradicionals i proporciona una guia per superar les pors que la mort genera i per ajudar-nos a reflexionar sobre la nostra pròpia vida.

I si la veritable vida fos la del més enllà?

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Sincronitzem els nostres rellotges

Hi ha dos dies l’any que no duren 24 hores i un el viurem aquest cap de setmana. Demà, a la nit de dissabte a diumenge haurem d’endarrerir el rellotge per encetar l’horari d’hivern. Així doncs, a les 3 de la matinada seran les 2 i el dia 26 tindrà una hora més.

A l’Estat Espanyol, abans de l’1 de gener de 1901, l’hora oficial era la del Meridià de Madrid (3º 41’ Oest). Tanmateix, a partir de les 00:00 hores d’aquest dia s’adopta l’hora del Meridià de Greenwich (0º), que equival a la zona d’Europa Occidental. El 15 d’abril de 1918 s’introdueix per primera vegada l’horari d’estiu o DST (de l’anglès Daylight Saving Time), que consisteix en avançar una hora el rellotge durant els mesos estiuencs.

A partir del 16 de març de 1940, a les 23:00 hores, es començar a seguir l’hora del Meridià 15º Est, que correspon a Centre Europa. Amb això, s’avança una hora de forma permanent durant tot l’any.

L’horari d’estiu ha anat variant segons les èpoques. El 2018 la Comissió Europea va aprovar-ne l’eliminació per al 2019. Tanmateix, ara per ara,  estem com estem i haurem de seguir amatents a com afecte els nostres ritmes biològics. La cronobiologia, que els estudia, diu que l’alteració d’aquests cicles pot derivar en malaltia. Cal que tinguem cura, per tant, del nostre rellotge intern, encarregat de controlar els patrons del somni, la conducta alimentària, la secreció d’hormones, la tensió arterial i la temperatura corporal.

Què podem fer per adaptar-nos millor al canvi d’hora?

- Adaptar les hores de menjar de mica en mica.

- Fer exercici.

- Ajustar l’horari del son de forma gradual i mantenir una rutina saludable: evitar migdiades llargues, exposar-nos més a la llum natural i menys a les pantalles (mòbil, etc.) abans d’anar a dormir, sopar lleuger, dormir a fosques.

En definitiva, sincronitzar tant els rellotges de fora com el de dins.

www.montsemilian.com

Feng Shui: De colors i tendències

Remeno les xarxes per veure quines tendències decoratives es preveuen per al 2025 i em parlen, sobretot de colors. Per a les sales d’estar, el verd molsa, el gris càlid i el terracota suau. Per als menjadors el vermell rovellat, el blau marí i el mostassa. Per a les cuines, el blanc càlid, el verd sàlvia i el blau pissarra. Per als banys, el gris pedra, el blau cel i el lavanda. Per als dormitoris, el beix sorra, el verd fosc i el rosa maquillatge. Certament un mosaic ben bonic, però anem a pams.

Primer de tot, està clar que la majoria de persones no ens podem permetre canviar cada any la nostra decoració segons la moda del moment. Després, si atenem al fengshui l’ús dels colors serveix per harmonitzar un espai. De manera que no ens hem de fixar tant en el que es porta sinó en el que convé.

El principal consell a tenir en compte és que, si no sabem quins tons són els adients per a cadascun dels sectors de la nostra llar, o del nostre negoci, podem fer servir el color ivori, altrament dit “blanc trencat”, com a base, ja que no pertany a cap dels cinc elements que s’usen en fengshui i, per tant, ni afavoreix ni perjudica. Simplement, esdevé un llenç sobre el que sempre es pot actuar amb l’afegitó de complements: cortines, coixins, gerros, quadres, etc.

Per això, els colors que són tendència l’any vinent s’ha de classificar per elements més que per  estances determinades i es podran aplicar allà on serveixin per harmonitzar.

Així, de totes les tonalitats esmentades, el verd molsa, el verd sàlvia i el verd fosc pertanyen a l’element fusta. El vermell rovellat i el rosa maquillatge, a l’element foc. El terracota suau, el mostassa i el beix sorra, a l’element terra. El gris càlid, el blanc càlid i el gris pedra, a l’element metall. El blau marí, el blau pissarra, el blau cel i el lavanda, a l’element aigua. En definitiva, el millor color és el que ens fa feliços.

www.montsemilian.com

Feng Shui: Història d'una porta

Hi ha una porta ideal per a la gent que va de tort: la de la Barraca d’en Dalí. Es tracta d’una petita construcció de pedra amagada darrere el bosc proper a la Platja d’es Castell, a Palamós.

Salvador Dalí va pintar aquesta cabana, amb l’entrada esbiaixada i emmarcada de blanc, en una aquarel·la l’any 1948 i un seu amic, Albert Puig Palau (1908-86), la va fer realitat. Puig Palau fou empresari, mecenes, intel·lectual i promotor cultural. A ell devem haver posat la Costa Brava al mapa internacional. Joan Manuel Serrat li va dedicar la cançó Tío Alberto, inclosa a l’àlbum Mediterráneo.

La va construir amb la idea que Dalí disposés d’un taller on treballar tranquil. Tanmateix, tot i que el pintor hi va ser en algunes ocasions, ni hi va crear mai res ni li va agradar prou com per fer-lo deixar Port Lligat.

Val la pena, però, tornar a Puig Palau i a la història de la finca. Adquireix Mas Juny (en origen coneguda com Mas Crispí) i les terres del seu voltant l’any 1940. En aquest entorn aixecarà la Cabana d’en Dalí. La finca compta amb una torre de defensa circular i molta història, ja que va ser adquirida per Josep Maria Sert als anys vint del segle passat i va esdevenir punt de trobada de personalitats de renom mundial, com Coco Chanel, Marlene Dietrich o Luchino Visconti. D’aquesta època data un accident fatal i escandalós en què morí el cunyat de Sert i una baronessa de la família Thyssen-Bornesmiza, a bord d’un Rolls-Royce que va emprendre el seu camí des del Mas Juny. L’anècdota donaria per a un altre article.

Amb Puig Palau la casa també s’omple de personatges famosos. Des de Josep Pla fins, amant com era del flamenc i dels toros, Manolete, Carmen Amaya, Lola Flores i Manolo Caracol. Ells ja no hi són però la cabana, buida, i la porta encara sí. Imagineu què n’opina el fengshui, d’una entrada així. Per descomptat que el seu simbolisme no resulta adequat. Representa que es va de tort. Què no haurà vist aquesta porta!

Més sobre portes, en aquest enllaç.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Embolica que fa fort

Heu sentit a parlar mai de l’ús dels mocadors “furoshiki” japonesos? Es tracta d’una tècnica per plegar trossos de tela estampada de mida variable que es fan servir per fer paquets, bé de regal bé per transportar objectes; en definitiva, de substituts reciclables de les bosses de plàstic i embolcalls de regals sostenibles. A les xarxes podeu trobar un munt de publicacions que ensenyen com plegar-los de forma adequada.

S’ha de reconèixer que és un hàbit bonic i que resulta fàcil embadalir-se davant d'allò que és exòtic. Tanmateix, de vegades sembla que haguem descobert la sopa d’all. I és que nosaltres també en tenim una, de manera de fer similar, ben antiga. Els qui sou més grans, segur que haureu vist com algú de la vostra família feia servir l’anomenat “mocador de fer farcells”, quadrat, de cotó i amb el seu estampat característic, de quadrets marrons i negres, per portar coses d’un lloc a l’altre.

La viquipèdia que, contra el que pugui semblar, no sempre l’encerta del tot en limita l’ús a viatgers amb poques possibilitats econòmiques i rodamons. Estic segura que tothom que hagi viscut en un poble fins a la primera meitat del segle XX, aproximadament, ha vist com es feia servir amb tota naturalitat, com s’usen avui dia les anomenades tote bags  o bosses fetes de roba, per anar a mercat, per exemple.

D’uns anys ençà tornen a cridar l’atenció i en l’actualitat tant es poden comprar en línia com trobar peces confeccionades amb la mateixa roba (tovalles, davantals, cortines, coixins, bosses de pa, draps de cuina i mocadors de coll, entre  altre)s. I és que tot torna. Per sort, no només les modes sinó, pel que sembla, els comportaments ecològics i sostenibles.

www.montsemilian

Fengshui, astrologia xinesa i creixement personal

Feng Shui: De subvencions i despropòsits

Fa un temps vaig descobrir el concepte de “cases del despit”, de l’anglès “spite houses”, que fa referència a edificacions que busquen fer la punyeta algú (per exemple, tapant-li o espatllant les vistes). El diari The Guardian en va fer un inventari tot i que no es tracta d’un fenomen recent ja que hi ha casos datats al segle XVIII.

Aquesta mena de comportament sempre em fa pensar que una persona sensata, a l’hora de fer canvis a l’exterior de casa seva, potser hauria de tenir en compte aquells qui els veuran i, a més, procurar que les modificacions siguin harmòniques amb l’entorn. Si segons el fengshui ens carreguem de bona energia amb la bellesa, l’estètica esdevé important.

Tots hem vist alguna vegada com, enmig d’un barri de poble, amb construccions més o menys uniformes, algú hi construeix un habitatge amb forma cub negre i amb molt de vidre, molt modern, però completament aliè a l’estil del lloc; en definitiva, allò que se’n diu un pegot.

D’uns anys ençà sembla que les administracions s’hagin posat d’acord a destruir el paisatge, tant el natural com l’urbà. No només amb horts solars o parcs eòlics, no. Em refereixo a uns cartells enormes i tot sovint cridaners (alguns, de color groc canari) que van apareixent com bolets allà on cal anunciar -obligatòriament si es vol cobrar, en dono fe-  alguna mena de subvenció, no sigui cas que els votants es pensin que no fan res. Com que la dona del Cèsar no només ha d’ésser honesta sinó que també ho ha de semblar, trien la manera més llampant possible perquè tothom se n’assabenti.

A la imatge una mostra al Pont del Diable, a Figuerola (Alt Camp, Tarragona). De veritat que no s’ha trobat la manera d’explicar qui ha pagat què amb uns rètols menys aparatosos, més adaptats a l'entorn? Diguem no a un “urbanisme del despit”.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Un gest per a cada ocasió

Els mudres són determinades posicions adoptades pels dits de les mans que, a la pràctica del ioga i de la meditació, ajuden a transmutar i elevar l’energia corporal.

N’hi ha d’adequats per equilibrar alguns dels set txacres principals quan meditem per equilibrar-los. Els txacres són vàlvules que reparteixen l’energia per tot el nostre organisme.

- L’anomenat Mudra Prithivi es fa servir per meditar en l’element terra, que regeix el primer txacra, l’arrel o base, anomenat Muladhara. Consisteix en unir els dits anulars amb els polzes respectius.

- El Mudra Varum s’usa per treballar l’element aigua, en el segon txacra, Swadhisthana. Es fa connectant els dits petits amb els polzes.

- El Mudra Agni correspon a l’element foc del tercer txacra, Manipura. Es forma tancant els punys deixant els polzes a fora i orientats cap a dalt.

- El Mudra Prana es relaciona amb l’element aire del quart txacra, el del cor o Anahata. S’adopta unint la punta de cada polze amb l’anular i el dit petit respectius i deixant els palmells cap a dalt. També es pot fer servir el Mudra Jnana, ajuntant polzes amb índex i deixant els palmells amb els dits assenyalant el terra.

De mudres n’hi ha catalogats més de cent. Entre ells podem destacar el Mudra Dhyana (a la imatge), en el qual les mans reposen sobre la falda, els palmells miren amunt i els polzes es toquen entre si, com tancant un circuit pel qual circula l’energia. Representa la saviesa. No endebades és el gest que feia Buda sota l’arbre Bodhi fins arribar al seu despertar espiritual.

També, el Mudra Karana, en què el dit índex i el dit petit apunten cap a dalt mentre que els altres estan doblegats sobre el palmell de la mà. Es diu que  espanta el mal i els dimonis. Aquest és un gest molt habitual. Proveu a fer-lo i ho comprovareu. I és que hi ha un mudra per a cada moment.

Més sobre mudres, aquí.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Nous costums per a la pau interior

Sembla que parlar de meditació està de moda però el cert és que existeix des de l’antiguitat en el marc de diferents creences encara que no constitueix una pràctica religiosa en si mateixa. Ja s’esmenta als Vedes hindús, al voltant de l’any 1.500 a.C, i coneixem, per la Torah, que hi havia pràctiques meditatives jueves sobre l’any 1.000 a.C. Se sap que es trobava present a les tradicions taoista i budista entre el 600 i el 400 a.C. I a Occident va començar a penetrar, cada vegada amb més força, a partir dels anys 70 del segle XX.

Sigui quina sigui la modalitat de meditació que es triï, sempre ens en podem beneficiar:

- Permet la relaxació física i mental.

- Equilibra les emocions.

- Alleuja el dolor.

- Controla la pressió alta.

- Reforça el sistema immunològic.

- Millora la qualitat del son.

- Redueix l’estrès.

- Augmenta la capacitat de concentració.

- Enforteix la memòria.

- Facilita la connexió amb un mateix, l’observació objectiva de la realitat i la resposta a solucions de problemes.

Tanmateix, cal advertir que, com gairebé tot, té contraindicacions i no es recomana a persones amb problemes de salut mental. També està bé recordar que no es tracta de posar la ment en blanc, com molta gent creu.

El proper dia 18 de setembre enceto la vuitena temporada del grup de meditació que vaig iniciar amb la voluntat d’acompanyar en aquesta pràctica a qui ho desitgés. Val a dir que el principal repte amb què ens trobem és que les persones participants la incloguin en el seu dia a dia. I és que gairebé tots no deixem de tenir cura diària, per exemple, del nostre aspecte extern però estem poc acostumats a mirar per al nostre benestar mental.  La meva proposta d’enguany està pensada per a, de mica a mica, aconseguir que la meditació s’introdueixi en la rutina. Quan me’n surti, us ho explico.

Més sobre meditació, aquí.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Nens més feliços

Ara que esteu llegint, atureu-vos un moment i plantegeu-vos aquestes qüestions. Com em sento físicament? (relaxat, cansat, amb son, amb set, amb gana, amb necessitat d’estirar les cames o de sortir a l’aire lliure...) Què sento? (curiositat, tristesa, alegria, agraïment, avorriment...) Quina postura adopto? (estic tens, còmode, incòmode, si segueixo així després en farà mal l’esquena...) Com respiro? (suaument, massa ràpid, sense agafar prou aire...) Què faig? (llegeixo un article, em distrec). Si presteu atenció a tots aquests punts, esteu, potser sense saber-ho, practicant mindfulness. Consisteix a viure el present amb consciència, amb acceptació i sense judicis ni preocupacions.

Va ser desenvolupat als anys 80 del segle XX pel Dr. Kabat-Zinn, a partir del budisme i del moviment vipassana, en un programa de reducció de l’estrès basat en l’atenció plena adreçat a persones sanes i a altres que patien problemes de salut (dolors crònics, desordres de l’alimentació, depressió, ansietat). Afirmava que “la relació que mantenim amb el nostre cos, la nostra ment, els nostres pensaments i les nostres emocions ens aporta, si és la correcta, salut, benestar i saviesa. El cultiu de l’atenció plena és un acte radical d’amor i compassió per un mateix”. 

Adonar-se del que està succeint ara i aquí, posar el focus en diferents sensacions i identificar emocions esdevé útil en diferents contextos (a casa, a la feina o l’escola, practicant esport, etc.) I per descomptat que es tracta d’una eina que des del punt de vista educatiu ajuda al desenvolupament integral de joves i infants. De quina manera? Doncs ajudant-los, entre altres, a gaudir del present, a augmentar la concentració, a reduir possibles malestars, a aprendre a assumir les emocions i els pensaments propis i, de segur, a millorar-ne el rendiment. Que el mindfulness es practiqui a les escoles és la meva proposta per a una educació que ajudi a recórrer el camí de la vida amb més felicitat.

Més sobre meditació, aquí.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Sostres vius

Heu sentit a parlar de “sostres verds”, “sostres ecològics” o “cobertes vegetals”? Es tracta de jardins al capdamunt de les cases, arbres i plantes en lloc de teules. El cert és que als darrers anys han començat a aparèixer a moltes ciutats, tot i que es tracta d’una tècnica que ja fa temps que s’utilitza a les zones rurals dels països escandinaus per aïllar els habitatges del fred i mantenir una temperatura més agradable al seu interior; en definitiva, per comptar amb edificis més sostenibles.

Aquests són alguns dels beneficis que suposen:

- Redueixen l’ús de ventiladors i aparells d’aire condicionat. Això fa que s’aboqui menys escalfor a l’ambient i que les temperatures assoleixen valors més baixos.

- Insonoritzen l’espai de forma més eficient.

- Allarguen la vida dels materials emprats en l’estructura de l’edifici. Cal dir que les cobertes verdes compten amb una capa d’impermeabilització.

- Filtren les substàncies contaminants que sovint porta l’aigua de la pluja i la retenen.

- Purifiquen l’aire en absorbir diòxid de carboni i altres contaminants i en produir oxigen.

- Embelleixen el lloc on es troben.

Per descomptat que els espais verds esdevenen importants per a la salut, tant física com mental, de les persones. No només contribueixen a la millora de la qualitat de l’aire, amb la conseqüent reducció de problemes respiratoris, sinó que redueixen l’estrès i els efectes negatius que se’n deriven. També, poden esdevenir espais de trobada i socialització.

Els sostres vius són, doncs, una bona opció a considerar a l’hora de planificar la construcció d’un edifici per viure o treballar.

Si aquest tema us interessa, us convido a veure un vídeo breu que trobareu a YouTube que parla dels avantatges dels sostres vius a una ciutat com Nova York. Es diu How Green Roofs Can HelpCities.

Article relacionat: Boscos amb salut

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Boscos amb salut

Quan ens diuen que un terreny arbrat de quatre mil metres quadrats absorbeix tota la quantitat de diòxid de carboni equivalent a conduir un automòbil durant quaranta-un mil quilòmetres o que un arbre genera l’oxigen necessari per a quatre persones i, al mateix temps, que la tala sostenible d’arbres esdevé una eina vital per al bosc, és fàcil veure-hi una contradicció. Per què tallar el que fa tant de bé?

La qüestió és que cal distingir entre dos conceptes fonamentals segons els experts, que afirmen que no és el mateix “aclarir” que “desforestar” o “desboscar”.

- “Aclarir” fa referència a prescindir de manera selectiva, controlada i sostenible d’alguns arbres per tal de millorar la salut del bosc.

- “Desforestar” suposa aniquilar del tot la coberta forestal, tot sovint amb finalitats agrícoles o de desenvolupament urbà.

Així, la primera opció conserva el bosc i la segona esdevé un impacte ambiental negatiu ja que destrueix per complet la coberta forestal i, amb ella, tota la biodiversitat.

A més, quan es duu a terme una tala selectiva:

- Els arbres supervivents creixen més forts i sans perquè disminueix la competència pels nutrients de la terra i per la llum del sol.

- Tot sovint s’escullen els arbres malalts o amb plagues per evitar-ne la propagació i protegir els que no n’estan afectats.

Sigui com sigui, no ens enganyem. I és que el principi que rau darrere de la tala sostenible és trobar l’equilibri entre la necessitat d’obtenir un producte com la fusta i la consciència ecològica de disposar de boscos sans.

Cal fer-ho, això sí, amb bon criteri perquè, com va dir Mahatma Gandhi fa ja molts anys, “el que estem fent als boscos del món no és més que un reflex del que ens fem a nosaltres mateixos i entre nosaltres”.

Article relacionat: Els pulmons de la terra

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Els pulmons de la terra

Quan Martin Luther King va dir “si sabés que el món s’ha d’acabar demà, jo, avui, encara plantaria un arbre”, no s’havia publicat l’estudi The role of urban trees in reducing land surface temperatures in European cities a la revista Nature. I és que no va ser fins l’any 2021 que Jonas Schwaab, de l’Institut de Ciències de l’Atmosfera i el Clima de l’Escola Politècnica Federal de Zurich (Suïssa), juntament amb d’altres científics, va donar a conèixer les seves conclusions sobre el paper dels arbres urbans en la reducció de la temperatura de la superfície terrestre a les ciutats.

A partir de dades obtingudes de satèl·lits, aquest equip d’investigadors va comparar les diferències de temperatura entre les àrees urbanes amb arbres, els espais verds sense arbres i les zones edificades de vora tres-centes ciutats europees. Segons la seva anàlisi, els arbres poden contribuir a reduir fins a 12ºC, a l’estiu, la temperatura del terra exposat al sol.

No s’han d’oblidar tampoc altres beneficis que els arbres ens ofereixen:

- Transformen el CO2 de l’atmosfera en carboni, que resta emmagatzemat al sòl, al mateix temps que alliberen oxigen.

- També absorbeixen contaminants com l’òxid de nitrogen, l’amoníac o el diòxid de sofre.

- Esdevenen un aïllant natural als anomenats “sostres verds”, cobertes vegetals al capdamunt dels edificis que contribueixen a disminuir el consum d’electricitat en reduir l’ús de ventiladors i aires condicionats.

- Estalvien aigua ja que la seva ombra provoca una evaporació més lenta.

- Filtren la pluja, que tot sovint cau amb contaminants derivats del fòsfor i del nitrogen.

- Contribueixen a l’augment de la biodiversitat perquè són hàbitat i aliment per a la vida silvestre (aus, insectes, etc.)

- Redueixen l’erosió dels terrenys, els reforcen i n’augmenten la fertilitat.

No endebades algú va dir una vegada que el veritable sentit de la vida és plantar arbres a l’ombra dels quals no esperem seure.

Més sobre arbres en aquest enllaç.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: Dits màgics

Heu sentit mai a parlar de mantres, sutres i mudres? Tots ells són termes provinents del sànscrit i, per tant, de la cultura índia. Avui em fixo en el darrer dels tres. Es pot traduir per “segell" i defineix una gran varietat de gestos simbòlics que es fan amb els dits de les mans, presents a diferents cultures i entorns, des de l’hinduisme i el budisme fins al ioga, algunes arts marcials, danses tradicionals i arts plàstiques religioses. No endebades, des de l’antiguitat s’atorga a les mans un gran poder curatiu. Fins i tot, hi ha experts que afirmen que l’ús dels mudres es remunta a l’antiga civilització egípcia.

No es tracta de postures triades a l’atzar sinó posicions sorgides després de molts anys d’experimentació. A la pràctica del ioga i de la meditació ajuden a transformar l’energia del nostre cos per elevar-la i proporcionar-nos benestar. Poden ajudar a millorar la concentració i la relaxació així com la salut en general.

A continuació us en descric tres dels més habituals:

- Chin (o Gyan) mudra: És el que practica la noia de la imatge que acompanya aquest article. Es fa unint els dits índex i polze i s’utilitza molt a l’hora de meditar perquè ens connecta amb la terra, amb els nostres orígens i amb la nostra essència.

- Abhaya mudra: Es tracta d’un dels més coneguts. Consisteix en mostrar el palmell de la mà dreta una mica elevada. Es troba molt a la iconografia religiosa, tant a la cristiana com a la budista. Significa pau, serenor i coratge.

- Anjali mudra: Resulta d’ajuntar les mans a l’alçada del pit, com es fa tradicionalment per resar o, en algunes cultures orientals, per saludar. Representa la unió del costat dret i l’esquerre i, en conseqüència, l’equilibri de les energies del cos i de la ment.Als mudres, les mans manifesten una de les seves formes creadores. Us animo a provar-los.

Més sobre mudres, aquí.

www.montsemilian.com

Més enllà del Feng Shui: La meditació, el millor agent per al canvi

Durant les darreres setmanes he fet molt èmfasi en els beneficis de la meditació, us he encoratjat a practicar-la amb consells pràctics i, fins i tot, he posat de manifest alguns tabús que sempre planen pel seu damunt. Us els recordo: no es tracta de deixar la ment en blanc ni de romandre immòbil.

Encara n’hi ha d’altres, però. I és que a les persones que comencen els sembla que no es poden concentrar en un entorn no silenciós del tot i, si bé és cert que l’absència de sorolls ajuda, hom ha de poder meditar a qualsevol lloc. La gràcia està en aconseguir que tot allò que s’esdevé al nostre voltant no ens destorbi.

Quan vaig acabar els meus estudis -d’això ja en fa una pila d’anys!- i vaig començar a treballar, de casa a la feina feia un trajecte d’una hora en metro - coses que passen quan vius en una ciutat gran-. Vaig aprendre a aprofitar aquest temps, que en teoria perdia, bé llegint o bé meditant. Tot sovint, quan agafava lloc per seure, tancava els ulls i practicava els exercicis que aprenia aquí i allà. I, aliena al moviment que hi havia al vagó, em programava per estar atenta a l’anunci de la meva parada. I mai em vaig passar d’estació.

Per tant, no us obsessioneu en buscar un espai perfecte per practicar-la, perquè qualsevol lloc ho és. Si esteu en família, sí que potser podeu demanar que no us vinguin a dir res mentre us hi poseu. Tanmateix, podeu anar a qualsevol parc, a una platja, a un bosc, al camp i fer el mateix. I tant és que el que s’escolti. La vostra ment n’ha de ser conscient i deixar-ho passar com qui veu núvols desfilant al cel o bombolles de sabó que volen i esclaten.

Sobretot, recordeu que meditar consisteix en aturar-se, sentir-se respirar i estar en el present; en definitiva, prendre consciència.

Diu Eckhart Tolle: “La consciència és el millor agent per al canvi”.

fengshui@montsemilian.com

www.montsemilian.com